Brasil. Paraty (I)

A uns 260km de Rio, banyat per l'Oceà Atlàntic i situat als peus de la Serra do Mar, es troba Paraty, un exponent de la història colonial brasilenya declarada Patrimoni Històric Nacional. La ciutat atrau als turistes pel seu ric patrimoni cultural i natural, el seu entorn natural amb bahies, illes i una gran quantitat de platjes.



Els origens de la ciutat daten de l'any 1553. A mitjans del segle XVII, gràcies a la rica producció de la canya de sucre, la població va ser elevada a la categoria de Vila, denominant-se Vila de Nossa Senyora dos Remédios de Paraty.

Pel seu port, en el segle XIX, sortien l'or i les pedres precioses originàries de Minas Gerais amb destí a Portugal. Durant aquesta època de riquesa, Paraty es convertí en el segon port més important del Brasil. Qual el cicle de l'or s'acabà, la ciutat passà a dedicar-se a la producció de cachaça. En el segle XIX, amb el comerç del càfè del Vale Paraíba, Paratí va ser elevada a la categoria de ciutat, vivint un gran moment d'esplendor.


Amb l'abolició de la esclavitut, en l'any 1888, Paraty va ser oblidada. A mitjans del segle XX, la ciutat es recuperà, i gràcies a la millora de les infraestructures, es redescobrí aquesta ciutat.

El Bairro Histórico de la ciutat, vedat als vehicles, és un dels conjunts arquitectònic més importants de Brasil. Situat a la vora de la Baía de Parati, va ser construït durant els segles XVIII-XIX, i conserva la seva arquitectura colonial, amb carrers empedrats, i disposats en forma de quadrícula, i diverses esglésies d'aquest període. Els edificis antics, amb les seves portes i finestres de colors, contenen galeries d'art, restaurants i botigues d'artesania.

L'igreja de Santa Rita (1722) és la més antiga de la ciutat i la postal típica de la ciutat. Dedicada als esclaus lliures, allotja el Museu d'Art Sacra, on es pot veure peces d'or i plata, que s'utilitzaven en les festes religioses. El conjunt està format per l'església, el consistori, la sacristia, el cementiri i un pati ajardinat, construït de pedra i cal.

L'Igreja de Nossa Senhora das Dores (1800), que es troba en la Rua Fresca, era l'església de les senyores de l'aristocràcia de Paraty.

L'Igreja de Nossa senhora dos Remédios (1873), tamé coneguda com Igreja Matriz, era utilitzada per la burguesia. D'estil neoclàssic, les torres i part de l'església no es van acabar. Al voltant de la capella original, va ser on la ciutat es va formar i anar creixent.

L'Igreja de Nossa Senhora do Rosário e São Benedito (1725), en la Rua do Comércio, en ple centre històric, era inicialment l'església dels esclaus.