Ens agrada explicar els llocs pels quals hem anat i la seva història...
Pàgines
▼
Rio de Janeiro (IV): Paquetá
Una de les meravelles que amaga Rio és l'Ilha de Paquetá, que es troba dins de la Bahía de Guanabara, a uns 17km de la ciutat (té la consideració de barri). Després de l'Ilha do Governador, és la segona més gran, quant a extensió (té un perímetre de 8km) i població (7000 habitants), de tota la Bahía, la qual conté més de 100 illes.
Per anar a l'illa, ens hem d’apropar a la històrica Praça XV, en el centre de la ciutat. Al fons de la plaça hi ha l'Estação das Barcas, on comprarem els bitllets. El passeig cap a Paquetá es pot fer amb transbordadors tradicionals en viatges d’una hora, o en vaixells més ràpid, en aerovaixells/catamarans, que fan el trajecte en només 20 minuts. Durant el trajecte, podem veure la Ilha Fiscal, de la qual parlarem en un altra entrada, pel pont Rio-Niteroi…
L'illa va ser descoberta per André Thevet, cartògraf francès, en el desembre de 1555, quan els francessos intentaven establir una França antàrtica en el Brasil. El 18 de desembre del 1556, el rei Enric II va reconeixer els descobriments de Thevet. Estácio de Sá ve al Brasil amb la missió de derrotar als francesos (aliats amb els tamoios) i colonitzar les noves terres. Amb l’aliança dels indis temiminós els derrota, fundant l’any 1565 la ciutat de Rio de Janeiro. Aquest mateix any, l'illa de Paquetá, Estácio de Sá la dóna a dos dels seus companys de viatge: el nord per a Inácio de Bulhões i la part sud a Fernão Valdez.
Amb la colonització i el creixement de la ciutat, Paquetá passà a exercir un paper important produïnt fruites, llegums, pedres i cal per a construccions. L'illa era visitada per nobles i senyors de terres, i amb l'arribada de João VI, l'illa assumeix un important estatus cultural.
El nom ve de quan l'illa era habitada pels indis tamoios, a arrel de la gran quantitat de pacas (un petit roedor semblant als conills) que hi havien: PAC (de paca) + ETA (moltes)
Les atraccions de Paquetá són els seus paissatges i tranquilitat, on es pot caminar tranquilament pels seus carrers, on està prohibit el tràfic de cotxes, i es pot llogar una bicicleta, que ens permetrà coneixer tota l'illa, descobrint solares (cases solariegues) del segle XIX, la església del Bom Jesus do Monte (1769), la capella de São Roque (segle XVI), així com diverses platges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.