De la Gendarmenmarkt, ens dirigim cap al Denkmal für die ermordeten Juden Europas (Memorial als jueus europeus assassinats) que va ser dissenyat per Peter Eisenman i Buro Happold com a homenatge i record al poble jueu que va sofrir durant l'Alemanya nazi. El monument consisteix en 2.711 blocs de formigó de diferents alçades, des de 20cm a 4,8 metres, alineats en un espai de 19.000 metres quadrats. A sota hi ha un centre d'informació dedicats a sales d'exposicions i de conferències. El número de 2.711 blocs només es deu al resultat de les dimensions de l'espai on s'ha ubicat el memorial.
Tocant al memorial, es troben les ambaixades dels paisos que varen dominar Berlín després de la guerra: l'americana, la britànica, la francesa i la rusa.
Als voltants, hi ha la Brandenburger Tor (1788-91 Porta de Brandenburg), símbol de la reconciliació entre l'est i l'oest, i escenari avui en dia de concerts i fets conmemoratius. El mur passava pel costat mateix. Obra de Karl Gotthard Langhans, té un estil neoclàssic inspirada en l'Acròpoli d'Atenes. S'articula sobre sis columnes dòriques, que delimiten cinc zones de pas. Es la única porta que es conserva de les tretze que hi havia en les muralles que rodejaven la ciutat.
La porta està coronada per la Quadriga, obra de Johann Gottfried Schadow. Es una escultura de bronze, afegida l'any 1794, de més de 5 metres d'alçada que representa a la deesa alada de la Victòria, que dirigeix un carro tirat per quatre cavalls. L'any 1806, quan Prússia va ser derrotada en Jena, va ser trasl·ladada per Napoleó Bonaparte a París. Recuperada anys després, Schinkel li afegí una corona de fulles de roure i la creu de ferro original a l'estendard.
L'escultura i els relleus de la porta simbolitzen la pau, però la porta sempre ha estat associada a la guerra: des de ser enblema de Napoleó passant per les desfilades nazis, i arribant a ser símbol de la divisió alemanya i del teló d'açer.
Davant hi la la Pariser Platz, amb l'Hotel Adlon, un dels més luxosos d'Europa, i que obre camí a la Unter Den Linden, una de les artèries principals de la ciutat i una àmplia avinguda. Darrera, es comença el parc del Tiergarten.
A pocs metres, es troba el Reichstag (format per les paraules Reich (imperi) i Tag (assamblea)), seu del parlament alemany (el Bundestag). D'estil neo-renacentista, va ser construït entre els anys 1884 i 1894 per l'arquitecte Paul Wallot. Va ser el parlament de la època imperial i de la república de Weimar, durant els anys 1894 a 1933, quan l'edifici va quedar calcinat en un incendi, després de la pujada d'Adolf Hitler al poder, sent culpats els comunistes i establir l'estat d'excepció i poder incrementar el poder nazi. Ha sigut escenari de fets històrics com la proclamació de la República, l'any 1918 després de l'abdicació del kaiser Guillem II, l'arribada al poder de Hitler...
Des de l'any 1999, tornà a ser seu del parlament, i el Reichstag es va rehabilitar i reestructurar, coronant per la nova cúpula, de vidre, de l'arquitecte Norman Foster, i gran atractiu pels visitants. Pujar-hi es gratis i sempre hi ha cua (nosaltres vam estar una mica menys d'una hora). Obert durant tot el dia, fins a les deu del vespre. Després de passar per un control de seguretat i agafar un ascensor que et puja a la terrassa, amb una vista panoràmica de tota la ciutat. Sota la cúpula, es troba el saló de plens.
Davant del Reichstag hi ha la Plaça de la República. Fins l'any 1938, hi havia el Siegessäule (la Columna de la Victòria). Al fons, a mà dreta, es trova la Cancilleria Federal (1997-2001), obra dels arquitectes Axel Schultes i Charlotte Frank.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.