Pàgines

Lleida (I): La Seu

(01/09/2008) Capital de la comarca del Segrià i de la província homònima, la història de Lleida mescla pobles i civilitzacions diverses que tenen el seu origen en el segle VI a.C., quan els ilergets, un poble ibèric, s'assentaren en aquesta zona. Després de la època romana i visigoda, els serraïns la ocuparen durant més de 4 segles, fins que Ramon Berenguer IV i Ermengol VI, l'any 1149 aconseguiren la rendició de la ciutat.

La ciutat ha sofert al llarg del temps diferents setges importants. Durant la Guerra dels Segadors, la ciutat va ser un dels punts importants del conflicte, i en la Guerra de Successió Espanyola, va haver una destrucció important dels seus edificis. L'any 1938, les tropes nacionals entraren en la ciutat, durant la Guerra Civil.

Lleida ha crescut al voltant del Turó de la Seu on estava les edificacions més importants i significatives del poder social i militar: la fortalesa de La Suda i la mesquita, i posteriorment la Seu Vella. S'arribi per on s'arribi, el turó es ben visible, i per tant un bon lloc per a endinsar-se a coneixer una mica més la ciutat.


L'entrada principal al recinte enmurallat es fa per la Porta del Lleó, situada de cara a ponent. Sobre la porta es pot veure l'escut dels Borbons i rematada al capdamunt per la figura d'un lleó que dóna nom a la mateixa.




A mà esquerra es pot veure la fortalesa de La Suda. El cabdill àrab Ismail Ben Musa la va manar construir l'any 882 per a defendre la seva taifa. Posteriorment, sota domini dels regnes cristians, passà a ser el Castell del Rei, residència reial. Aquest palau fortificat de planta rectangular va ser testimoni de l'enllaç matrimonial entre Ramon Berenguer IV i Petronella, filla del rei d'Aragó Ramir II, que va suposar la unificació del comtat de Barcelona i el regne aragonés. Dues explosions, en els anys 1812 i 1936, degut al seu ús com a polvorí, van fer que pràcticament l'edifici en quedessin restes. S'està rehabilitant a dia d'avui.

Sobre l'antiga mesquita, es troba la Seu Vella, l'antiga catedral dedicada a Santa Maria, que es va començar a constuir l'any 1203, sota la direcció del mestre d'obra i autor del projecte, en Pere de Coma i conssagrada l'any 1278, pel bisbe Guillem de Montcada. D'estil bàsicament romànic, també es poden veure les diferentes influències que hi imperaven durant els seus llargs d'anys de construcció. Durant la Guerra de Successió, on la vila va quedar arrassada, el rei borbó Felip V ocupà la catedral fent-la servir com a caserna i fortalesa, quedant durant una pila d'anys en un estat lamentable. L'any 1948 s'inicià les obres de restauració que avui encara duren.


Degut a l'esmentada guerra, les edificacions que hi havia al voltant com el Palau Episcopal, la Universitat i altres van desapareixer i les seves pedres varen fer-se servir com a base de les muralles actuals, que va manà fortificar el mariscal Louvigny.

Un dels elements més representatius de la Seu és el seu campanar, de planta octogonal amb una alçada de 60m. Les obres es perllongaren fins el 1431, després d'un segle d'haver-se iniciat per part del mestre d'obres Guillem Solivella. Al costat, es pot veure la Porta dels Apòstols, per la qual s'accedeix i es pot veure el claustre. D'estil similar a la que es troba en la Catedral de Chartres, la seva base estava formada per pedestals on hi havia les escultures dels apòstols, destruits durant la Guerra Civil.

Com hem dit, per l'esmentada porta podem veure el claustre (segles XIII-XIV), que segueix les directrius del Císter, i que és un dels més grans i importants d'Europa.













Rodejem la catedral, en el sentit de les agulles del rellotge, i després de passar una porta, veiem la Canonja (segles XII-XV), que són les dependències dels canonges on desenvolupaven les seves funcions principals.




A l'altra part, es troba la Porta dels Fillols (1220), anomenada així ja que era per on havien d'accedir a la catedral les criatures que havien de batejar-se. Consta d'un arc de mig punt amb diferentes arquivoltes decorades per diferents elements geomètrics.



Pel que fa a la catedral en si, és una basílica de tres naus, amb una de creuer i cinc d'absis. La principal fa 60m de llarg i 13m d'ample. La grandaria i situació dels rosetons faciliten la il·luminació del seu interior. Múltiples capelles i sepulcres, acaben d'adornar la catedral.













Si voleu obtindre més informació de la catedral, podeu visitar la web de l'Associació d'amics de la Seu Vella de Lleida

2 comentaris:

  1. El millor monument que tenim i un dels més bonics de Catalunya. Quan tornem del nostre viayge per Asia, has de tornar a Lleida i et mostrarem altres racons.
    Fuet, Mate i Arros

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.