Jordània (II): Umm Quays, Jerash i Amman

(15/06/2009) El nostre primer dia tenim programat visitar les ruines de les ciutats d'Umm Quais i Jerash. La sortida de l'hotel, el tenim a les 7:45h, on coneixem al guia que tindrem durant tot el trajecte, en Bassel. Ens explica el programa del dia, i com tindrem temps, aprofitarem la tornada a Amman per a fer la panoràmica de la capital jordana, prevista quan tornessim d'Aqaba.

Umm Quais (L'Atenes d'Orient)

El primer lloc que visitem, ens porta cap al nord del pais, a unes 2 hores, a visitar la ciutat d'Umm Quais, situada en un enclau fronterer amb Síria i Israel. Antigament era coneguda com Gedara, una de les ciutats que formava part de la Decàpoli.

La Decàpoli era una sèrie de ciutats greco-romanes autònomes, en la frontera oriental de l'imperi romà, amb nexes comuns com la cultura i el comerç. En Jordània, hi ha quatre de les ciutats originals: la mateixa Gadara, Pella, Gerasa (la Jerash que coneixerem més tard) i Philadelphia (l'actual Amman). Les demés es troben en Síria (Damasc, Abila, Hipo, Dión i Cánata) i Israel (Escitòpoli).

Els seus origens remonten al segle III a.C., fondada pels ptolomeus (descendents d'un dels hereus de l'imperi d'Alexandre el Gran), va ser coneguda com l'Atenes d'Orient, pel seu interès cultural i cosmopolita. L'any 63 a.C., Pompeu la conquerí, annexionant-la a l'imperi romà. El lloc es esmentat en la Bíblia, on Xesus va expulsar uns domonis d'uns homes, i els va traspassar a uns porcs (Mateu 8:28). El cristianisme va estar ben present fins al segle VI d.C. quan varen sorgir la dinastia dels omeies. A partir d'aquí, passaren els segles sense cap mena d'interès fins que unes famílies otomanes començaren a viure durant el segle XVIII.

Entrem en les ruines per l'entrada corresponent, i a mà dreta ja es poden veure les restes de la villa otomana, que formen un conjunt de cases cimentades en blanc i negre, degut al basalt i altres pedres de la zona.

Seguint pel camí principal, arribem al Teatre de l'Oest, un dels dos que hi ha i el millor conservat, construït sobre la pendent oest de l'acròpoli. Amb espai per a unes 3000 persones, va ser construït totalment amb pedra basàltica.

L'auditori (cavea) està format per tres pisos. Per sota del segon, hi ha un pasadís en formà de bòveda (crypta). Quatre entrades (vomitoria) donaven accés des del pasadís a la part superior de l'auditori. Algunes d'aquestes entrades es van esfondrar degut a terratremols.

Més endavant, de direcció est-oest, el Decumanus Maximus, el carrer principal de la ciutat. Encara no està totalment desenterrat.

Des d'aqui, a uns 378m d'alçada, podem divisar la vall del Jordà, el llac Tiberiades, la gola del Yarmouk i els Alts del Golán (territori sirià que ocupa actualment Israel).

A pocs metres, en l'avinguda principal, hi ha les restes del Nymphaeum (monuments consagrats a les ninfes, i que eren fonts), el primer dels diferents que anirem veient durant el dia.

D'aqui, ens endinsem a la Terrassa de les Esglésies, on hi ha les restes de dues esglésies construïdes durant els períodes bizantins i inicis de l'islamisme. La característica més resaltada és que una d'elles, tenía una part interna octagonal, de la qual es conserven les seves columnes de basalt, així com la seva forma.


Com altres edificis, les esglésies van ser destrossades per terratremols a mitjans dels anys 800 d.c.

Seguim camí, i passem de nou pel teatre, aquesta vegada per darrera, aconseguint una panoràmica, des de dalt de tot. I d'aqui, tornem cap a l'entrada, per continuar camí.




Jerash (La Pompeia asiàtica)

Direcció a la capital, després d'una mica més d'una hora arribem a Jerash, l'antiga Gerasa, una ciutat greco-romana que encara es troba en excavació i que formava part de la Decàpoli, on es pot trobar calçades franquejades per columnes, places, teatres, temples, fonts, muralles... i es considera una de les ciutats romanes més ben conservades de l'Orient Pròxim. L'any 63 a.C., va ser annexionada a la província romana de Síria, iniciant una època de màxima esplendor, ampliant-se amb el conqueriment de Petra, per part de Trajà, a partir de la ruta comercial de la Via Trajana, que unia les dues ciutats, afavorint tot tipus d'intercanvis culturals, comercials i religiosos.

Amb la irrupció del cristianisme, moltes esglésies van ser erigides. Després de la invasió persa, que va iniciar el decliu de la cituat, i la època omeia (en la qual es va donar el nom actual de Jerash), un terratremol, l'any 746, va destrosar gran part de la ciutat i dels voltants. Al segle XIX, l'alemà Ulrich Jasper Seetzen la redescobrí i després de la II Guerra Mundial els anglesos començaren a fer les primeres excavacions.

S'entra pel sud, on es troben les taquilles, i concretament per l'Arc d'Adrià, construït per a conmemorar la vista de l'emperador Adrià l'any 129 d.C. Format per tres arcs en pedra de color ocre, la seva estructura és senzilla amb un arc central més gran, franquejat per dues apertures laterals més petites. Les columnes empotrades que enmarquen els tres passatges es recolcen sobre pedestals quadrats i la seva base estan decorades amb fulles d'acant, tradicional element decoratiu d'estil romà.

Al costat mateix, també fora de les muralles defensives, l'hipòdrom, on es creia que podien encabir-se més de 15000 espectadors per a veure curses de cavalls i altres esports. Avui està reconstruit i es realitzen diferents espectacles.

Seguim recte, es traspassa les muralles defensives per la porta sud, i on es valida l'entrada al recinte. Les muralles, que rodejaven el que avui forma part tant de la Jerash antiga com de la ciutat nova, van ser construides a inicis del segle IV, en temps de l'emperador Dioclecià. Posteriorment van ser ampliades i reforcades fins arribar als més de 3,4km de llargària. La porta sud, data de l'any 130 d.C. i d'un estil semblant a l'arc de triomf pel qual passem minuts abans.

A pocs metres, la gran Plaça Oval, de 90x80 metres, trobem el terra pavimentat de pedra caliça i rodejada de 56 columnes jòniques, del segle I. Al mig, dos altars i una font afegida durant el segle VII.

Seguim pel Cardo Maximus, el carrer principal de la ciutat amb més de 800m, direcció nordest, amb el seu terra empedrat i franquejada per restes d'edificis, botigues i nombroses columnes corínties, que substituiren les antigues jòniques. Són visibles els surcs que provocaven al traspassar els carros. Sota del paviment, i en algun forat, es pot veure el clavegaram.

A mig camí, a mà esquerra, hi ha el Macellum, la plaça del mercat. Més endavant, la intersecció amb el carrer del Decomanus Sud, el Tetrapilus Sud. A mà dreta, un pont de 73 metres que condueix a les muralles i a la zona residencial de Gerasa, sepultada per la ciutat moderna. A mà esquerra, les restes d'unes cases construïdes sota el domini omeia.

Deixant el tetrapilus, i avançant pel carrer principal, una monumental porta del segle II d.C., amb una gran escalinata, anuncia la Catedral. Originalment era un temple romà dedicat a Dionisi i durant el segle IV, va reconstruir-se com una església bizantina, consagrada a Sant Teodor i posteriorment a la Verge Maria i als arcàngels Miquel i Gabriel.

Al costat mateix, el Nymphaeum, la font ornamental construïda l'any 191 d.C. Estava embellida externament amb marbre, i l'aigua queia en cascada sobre un estanc que quan es colmava, s'escapava per set caps escolpits en forma de lleó cap a l'alcantarillat.

I davant de l'entrada del Temple d'Artemisa, en el Propylaeum, ens trobem amb el rodatge d'una escena d'alguna sèrie o film brasiler. Es una entrada monumental de pòrtics i columnes, que era un pas sagrat que s'usava per portar ofrenes a la deesa.

Pujant les primeres escales, sobre l'esplanada del temple, i mirant enrera, al fons, hi ha l'església bizantina del Propylaeum, del segle VI.

Pujem unes altres escales i arribem al Temple d'Artemisa (150 d.C.), la deesa protectora de Gerasa, filla de Zeus i germana d'Apol·lo. Onze de les dotze columnes corínties frontals encara estan de peu. La cambra interior estava recoberta de lloses de marbre i allotjava un santuari on probablement hi havia una estàtua de la deesa.

Al voltant del temple, es troben restes de diferentes esglésies. Des d'aqui, ens adreçem cap al Teatre sud, veient la Plaça Oval, des d'una perspectiva més alta.

En el Teatre Sud (90-92 d.C.), podien cabre més de 3000 espectadors. Amb un diàmetre d'uns 70 metres, dues arcades ens dirigeixen a la orquestra i quatre passatges, per darrera, donen accés a la zona del públic. En algunes tribunes inclús hi ha inscripcions gregues que assenyalaven els seients reservats als nobles que tenien abonament a la temporada d'espectacles.

Des de dalt del teatre, tenim unes magnífiques vistes, tant de la ciutat vella com de la nova. Sortim del teatre, passant pel Temple de Zeus, del qual queda poca cosa. Tornem cap a la Plaça Oval i cap a la porta sud, per donar per acabada la visita. A continuació, anem a dinar a la ciutat, on dinem en un lloc molt turístic, però que vam menjar francament bé. Acompanyat de les típiques amenides, el meu primer dinar consisteix en un mixte de pollastre (10JD + begudes).

Panoràmica d'Amman

Tornem cap a la capital, una ciutat molt nova, de la qual fins el 1875, només hi havia les restes de l'antiga Philadelphia, ciutat grega de la decàpolis, que ja hem parlat anteriorment. La panoràmica és molt light... començem pel barri noble, on a lo llunyà es poden veure on viuen els reis del pais i part de les seves famílies. Després, ens anem cap al centre, on podem veure la Mesquita del Malik Abdallah, o mesquita blava, construïda a finals del segle passat i caracteritzada pels seus dos alminars bessos i la seva enorme cúpula blava. El rei Hussein la va dedicar al seu avi.

Aprop hi ha el centre històric de la ciutat, amb mercats i botigues, molts d'ells tancats, degut a què la ciutat es va ampliant, i el centre ha deixat de ser-ho. Com a vestigis romans, veiem el Nympheaum (any 191 d.C.), del qual ja haviem vist restes semblants en les dues ciutats que hem visitat anteriorment. Té la particularitat que es creu que va ser el més gran dels construïts en l'imperi romà.

També hi ha el Teatre romà (169-177 d.C.), que es construí aprofitant el relleu natural del terreny. Es calcula amb una capacitat per més de 6.000 persones. Al voltant, hi ha uns jardins i una sèrie de columnes pertanyents al Forum.

Tirem cap al damunt d'un dels turons sobre els quals està assentat Amman, per veure la Ciutadella, des de fora, on es conserven vestigis de les diferentes cultures que van passar per aqui. El més destacable és el Temple d'Hèrcule (segle II), erigit en honor de l'emperador Marc Aureli.

Damunt d'aquest turó, podem tindre diferentes panoràmiques d'Amman. Aqui, al fons es pot veure el màstil de bandera més alt del món, de gairebé 127 metres, que oneja la bandera jordana de 60x30m.

Tambe, podem veure com sobresurt la Mesquita d'Abu Darwish, sobre el turó d'al-Ashrafiyah, on destaca la seva decoració amb pedra bicolor. Després d'aquest tomb per la ciutat, tornem cap a l'hotel a descansar...