Pirineus aragonesos: Les Valls de Tena i d'Ossau

(15/08/2009) Sortim de Jaca en direcció a Sabiñanigo, on ens endinsarem en la comarca del Alto Gállego, que es vertebra al voltant del riu Gállego.



VALL DEL TENA

Fins al Portalet, frontera amb França, en aquesta vall es mesclen la bellesa dels seus paratges, boscos, llacs i muntanyes, amb la típica arquitectura d'alta muntanya, així com una completa infraestructura turística per acollir al visitant.



Arribem a Biescas, que s'estén a banda i banda del riu Gállego, ordenada segons la topografia del terreny conformant, amb dos barris ben definits: El Salvador i San Pedro, presidits cadascú d'ells per les esglésies homònimes.





L'església parroquial del Salvador està situada en el punt més alt del conjunt urbà. D'origen medieval, ha sofert àmplies transformacions posteriors, sobretot després de la guerra civil.



En l'altre barri, la parròquia de San Pedro, aixecada sobre la planta d'una vella església de la qual queden únicament restes en el mur septentrional. Apart de la cripta, datada en l'any 1570, la resta és de factura moderna.



Seguim direcció nord fins arribar al Balneari de Panticosa, situat en una esplèndida prada a 1636 metres d'alçada. L'ús de les seves deus i aigües es remunten a l'època romana, però va ser l'any 1827 quan una Real Ordre concedeix la propietat d'aquests llocs a Nicolás Guallart, iniciant-se la construcció de les vuit edificacions que conformaven el Complex que va ser declarat Monument Artístic Nacional en 1994. En ell, al llarg de la història, s'han allotjat personatges il·lustres com el rei Alfons XIII, el pintor Rosales, Ortega y Gasset, Cánovas del Castillo, Ramón y cajal...

Tornem per la mateixa carretera per anar a Sallent, i al costat de l'embassament de Lanuza, en la riba esquerra del riu Gállego, veiem el petit poble de Lanuza. D'aquí van sortir nou Justícies d'Aragó, figura de gran rellevància en el Regne aragonès. Sorgí com a mediador i moderador en les discussions i diferències entre el rei i la noblesa de la època. Amb el pas del temps, es van convertit en el jutge encarregat de dirimir els conflictes entre la monarquia i els ciutadans, i durant segles presidia les Corts d'Aragó, en absència del rei. Amb la construcció de l'embassament, el 1978 van sortir els últims veins del poble. L'aigua va inundar les cases més baixes, quedant deshabitat el poble. Avui, el poble s'està reconstruint poc a poc amb l'obstinació de l'Associació de veïns de Lanuza.


Arribem a Sallent de Gállego, situat a 1.305 metres d'alçada, en la capçalera de la Vall del Tena. La Foratata, un gran penyal rocós que s'eleva sobre la vila , és el pic més emblemàtic de la zona, amb altres muntanyes, que moltes d'elles arriben als 3.000 metres d'alçada.



En el centre de la villa hi ha el popular Mentidero, una gran bancada coberta i oberta al carrer que utilitzen els veïns i visitants com a lloc de trobada. Com a principal atractiu turístic, hi ha l'església de l'Assumpció (segle XVI), d'estil gòtic, que s'alça damunt d'un caseriu muntanyès, el qual presenta una mostra de l'arquitectura popular pirenaica. Allotja un valuós retaule plateresc i la venerada imatge de la Verge de les Neus, patrona de la vila.

També tenim l'anomenat Pont Romà (segle XVI), que salva el curs del Aguas Limpias, afluent del riu Gállego.

A 5km, trobem Formigal, urbanització que va néixer a l'empar de la estació d'esqui.... I a continuació, hi ha el port del Portalet, pas fronterer entre Espanya i França, i que comunica les valls del Tena i d'Ossau.




VALL D'OSSAU

Ens endinsem dins de França fins arribar a Laruns, poble que trobem en festes, i on estaven realitzant en el moment de la nostra arribada, una cursa popular que consisteix en anar des del centre del poble fins a una muntanya, i baixar-la de nou...














Tornem cap a Jaca, entrant en Espanya, pel túnel de Somport.