Amsterdam (III): Museus i el Barri Vermell

Dia 2 (29/11)

Tenim aprop de l'hotel la Frankhuis, la casa d'Anne Frank. Abans d'esmorcar, decidim visitar-la, i poder estalviar posibles cues. Es tracta d'una casa antigua, que la trobem en el carrer Prinsengracht. Construïda l'any 1635, encara que va ser remodelada l'any 1739, i en major o menor mesura, tothom coneix la història de l'Anne Frank, una de les milions de víctimes jueves que va haver durant la Segona Guerra Mundial.

La família Frank vivia a Alemanya, quan en 1933, arribà al poder Hitler, i varen emigrar cap a Holanda. El 1940, l'exèrcit alemany invadeix el pais neerlandés i Otto Frank, el patriarca, decideix traslladar les oficines de les seves empreses (Opetka i Pectacon), a aquest edifici, format per un magatzem en la planta baixa i oficines i un dipòsit en les plantes superiors. Com moltes altres de les cases de la ciutat, hi havia unes dependències en la part del fons, que anomenaven la casa de darrera. Otto acondicionà aquesta part de la casa com a refugi on poder-se amagar en cas de perill, i així, el 6 de juliol de 1942, la família Frank, amb la seva muller Edith i les filles, Margot i Anne, s'amagaren en el fons, dissimulant l'entrada mitjançant una biblioteca. Una setmana després, quatre persones més s'afegiren en l'amagatall.

Les vuits persones varen conviure tancats en la casa, ajudats per uns pocs amics que coneixien el refugi i que els proporcionaven els queviures, fins que varen ser delatats per algú/ns que es desconeix. Durant tot aquest temps, Anne Frank escriu un diari on descriu els seus pensaments i sentiments, i descriu el lloc com l'annex secret. Dos anys després, són descoberts i enviats al camp d'extermini d'Auschwitz, on Anne mor de tifus, només sobreviu Otto Frank. El diari es conserva ja que els treballadors de l'empresa varen entrar en l'amagatall recuperant diferents objectes de les famílies, amb l'esperança de poder-los retornar algun dia.

Quan Otto retorna a Amsterdam, el 1945, li són retornats els objectes, i recopila els diferents documents, que formaven el diari, publicant-lo amb el nom de Het Achterhuis, com l'havia anomenat la pròpia Anne. Lluita per a conservar la casa, i aconsegueix amb el recolçament de la opinió pública i els fons de l'alcalde, restaurar la casa, i obrir el 1960 el Museu de la Casa d'Anne Frank, modernitzant la casa de davant convertint-la en un centre internacional de joves i mantindre la casa de darrera com a museu.

Font: Fundació Anna Frank | Il·lustració: Lucas Varela (Diari La Vanguardia)

S'entra per l'edifici del costat, que també pertany a la Fundació que gestiona el llegat d'Anne Frank. Sense fer cues, comencem la visita (8,5€)... no es permet ni fer fotos ni filmar la visita...

Mitjançant diferents panells i vídeos de testimonis de l'època, ens endinsem dins de la història, visitant primer la casa de davant, on hi havia les oficines. També podem veure diferents objectes com documents d'identitat, revistes de cine que donaven a l'Anne... Arribem al Dipòsit, on hi ha les maquetes que es feren, segons les indicacions d'Otto Frank, per ensenyar i mostrar-nos com era l'annex secret, ja que aquest està buida de mobles, d'acord amb les ordres d'Otto. En la part posterior d'aquesta planta es guardaven les espècies, i com no es podien exposar a la llum solar, les finestres estaven puntades, fet que feia que des de cap part de la casa de davant es veiés la casa de darrera.

Arribem a la porta giratòria que ocultava l'accés a la casa de darrera, i veiem les diferents habitacions on varen viure les vuit persones. Entre el que es pot veure, un mapa de Normàndia on anaven marcant la situació de les tropes aliades després del dia D. Al costat, unes ratlles, en llapis, que indicaven el creixement de les filles de la família Frank. Tornem a la part de davant, on podem veure edicions del diari i a una sala multimèdia on poder deixar un vídeo amb les teves impressions.

Al costat mateix, per on hem entrat al museu, hi ha la Westerkerk, l'església protestant més gran dels Països Baixos, destinada als comerciants més adinerats de la zona. Inaugurada el 1631, va ser construïda en maó i pedra natural en forma rectangular, amb 36 finestrals que li donen una bona il·luminació natural. La torre és la més alta de la ciutat, amb 85 metres d'alçada. No se sap el lloc exacte, però aquí va ser sepultat, el 1669, el pintor Rembrandt. L'església i la seva torre es esmentada diferents cops en el diari d'Anne Frank.

Després d'esmorçar, decidim anar al Museu Van Gogh, on es troba la més gran col·lecció d'obres del genial artista (1853-90), un dels més reconeguts de l'art contemporani del món. El museu està format per dos edificis: l'original inaugurat el mateix any en què es va crear el museu, el 1973, obra de Gerrit Rietveld i el més nou, fet per Kisho Kurokawa, acabat el 1999. Entre els dos edificis s'acull més de 200 pintures de Van Gogh, així com les cartes que va escriure, majoritàriament al seu germà Theo, i gravats. Apart, acull obres d'art d'altres pintors del segle XIX.

Fem una estona de cua, passem per taquilla (8,50€), i sense poder deixar els abrics a l'haver molta gent, iniciem la visita per l'edifici principal on hi ha la col·lecció permanent...

...on podem veure obres tant conegudes com els seus autoretrats, els Gira-sols, Els menjadors de patates,

Després de passejar per les tres plantes de l'edifici principal, passem al nou edifici, regal de la Fundació de Japó, on per aquesta època hi ha una retrospectiva del pintor belga Alfred Stevens (1823-1906)




Després de dinar, anem cap al Barri Vermell, passant per altres camins i canals...

Arribem al Barri Vermell, que té el seu atractiu turístic pels seus finestrals, il·luminats amb llums vermelles de neó, on les prostitutes s'exhibeixen per tal d'atraure a la clientela. La prostitució es remunta des del sorgiment de la ciutat com port marítim, i va ser en el segle XVII quan varen aparèixer les primeres vitrines en aquesta zona. El centre el podem trobar als voltants de l'Oude Kerk, l'església més antiga d'Amsterdam, amb un contrast evident a l'estar envoltat de sex-shops, botigues eròtiques... Erigida en honor de Sant Nicolau, patró dels mariners, era l'església que solia anar Rembrandt; així, es pot trobar la tomba de la seva dóna en ella.

Carrer avall, hi ha l'únic museu d'Europa sobre la història del cannabis, el Hash Marihuana Museum, des dels seus orígens, cap al 8000 a.C. fins a l'actualitat. Inaugurat l'any 1985, si s'entra, es pot conèixer els diferents usos que se li ha donat en la medicina, l'agricultura i la indústria i la seva relació amb la cultura i la religió.

Aprop de l'Estació Central, hi ha l'església de Sint Nicolasskerk (1884-87), dedicada com l'anterior a Sant Nicolau. La façana combina els estils neo-renaixentista i neo-barroc, amb dues imponents torres.

També trobem De Waag, que sembla un petit castell, però que és la Porta de Sant Antoni, una de les portes de la ciutat, que formava part de les muralles medievals que rodejaven a l'antigua Amsterdam. En el segle XVI, després de la desaparició de les muralles, s'instal·là als voltants, el Nieuwmarkt, el Mercat Nou, i l'antiga porta va ser acondicionada, ficant un sostre entre les torres, i utilitzant l'edifici resultant com a balança pública. Els pisos superiors van ser ocupats per diferents gremis, i en l'actualitat és seu d'una fundació orientada a activitats socials i culturals, i en la planta baixa podem trobar un cafè-restaurant.

Seguim passejant per la zona, fins una mica abans de les 19h, on entrem en un pub a veure el partit de futbol entre el Barça i el Madrid, on gaudim de la victòria blaugrana per 1 a 0, gol del suec Ibrahimovich. Després d'unes rondes, tornem cap a l'hotel...