Costa Rica (II): Tortuguero

Camí a Tortuguero

(19/06) A l’endemà, a primera hora ens toca anar al Parc Nacional de Tortuguero, en la província de Limón. Hem de passar per una ruta més llarga, doncs el camí més curt està tallat durant unes hores aquest dia. Hi arribem després de més de 6 hores de camí, i passar per l’antiga capital del país, Cartago, fundada l’any 1563 pels espanyols, i on es troba la basílica més important del país: la Basílica de la Virgen de los Angeles. Durant el camí, podem veure diferents cultius, que el conductor coneix i ens explica cada una d’elles: flors ornamentals (tapades per plàstics per tal d’evitar les contínues pluges que cau sobre el país), bananers (amb la fruita coberta per unes bosses blaves), cafetals...

Entrarem a Tortuguero per la zona de Siquirres, i al cap d'una bona estona més, i passar per uns camins de grava, arribem al moll (si es pot dir així), on ens espera una llanxa que ens portarà pels seus rius i canals a endinsar-nos dins del parc i a l'hotel. Aquest primer trajecte ja es indicatiu del que ens trobarem durant tot el viatge: carreteres en mal estat, molts vehicles, i hores de paciència a l'arribar a llocs, que semblen que estiguin aprop.




El Parc Nacional Tortuguero

El Parc va ser va ser establert l’any 1970, amb el propòsit principal de protegir una extensió de platja de 24km, que és la zona més important per al fresament de la tortuga verda en el Carib occidental. També inclou 19000Ha de boscos tropicals humits que allotja l’habitat per a una gran varietat d’animals i plantes, i també una important extensió d’àrea marítima.


Envoltat per diferents canals i llacunes navegables, ens endinsem per les seves aigües per arribar al nostre hotel, al qual s’arriba en uns 45-60m, en el canal principal, en la Laguna Tortuguero, i gairebé davant del poble de Tortuguero. A mig camí, comença a ploure. Tortuguero té una de les més altes quantitats de pluja en el món anualment amb una mitja de 5.080mm. L’interior humit i pantanós, fa que encara es manté verge gran part de la selva de la zona.



Arribem a l’hotel La Baula Lodge, on ens reben amb un coctel de benvinguda. Com la resta d’establiments de la zona, l’hotel és d’estil caribeny, i no disposa de TV en les habitacions, per tal de poder gaudir més de la tranquil•litat i meravellós paisatge que ens envolta.




Amb un altre grupet petit, som els únics hostes de l’hotel. Per a ells, és temporada baixa, a l’espera de la primera setmana de juliol, on el tema s’anima més, amb la vinguda dels espanyols que comencen les seves vacances estivals. Dinem, per anar posteriorment al CCC i al poble, que es troba gairebé endavant de l’hotel, a l’altra riba del canal, entre el canal principal i el mar Carib.




Una mica d’història





Arribem al centre de visitants de la Corporación Caribeña de Conservación, establerta el 1959, on per 2$, mitjançant els seus plafons i un video d’uns 15m, t’introdueixes en el món de les tortugues i la seva relació amb aquest lloc. També et donen opció a poder apadrinar una tortuga.


Els primers pobladors de Tortuguero s’assemblaven molt als maies de Mèxic. La part nord de Costa Rica, era part de la ruta maia que s’extenia des de Mèxic fins tota l’Amèrica Central. La primera població espanyola en la regió va ser en San Juán de la Cruz, en 1541, a la boca del riu San Juán a uns 40km al nord de Tortuguero, per a facilitar el comerç entre Panamà i Nicaragua. Va haver una sèrie de poblacions espanyoles més, fins al segle XVIII, on també es varen establir plantacions de cacau.

Pel segle XVIII, tot mariner i comerciant coneixia de Tortuguero pels milers de tortugues que fresaven. L’europeu comerciava per a obtindré la carn de tortuga, l’oli i la closca, dels indis Zambo-Miskitos (una poderosa i armada tribu formada per indis miskitos i esclaus negres, que controlava gairebé tota la costa caribenya), i hàbils pescadors de tortugues.


A finals del segle XVIII i inicis del XIX, s’inicia l’exportació a gran escala de la tortuga verda, amb destí als Estats Units i a Europa. A mitjans del segle XX, la zona es va convertir en un assortidor de fusta, establint-se els primers molins de serrar, provocant una transformació important del poble de Tortuguero (increment de la població, millora de les infraestructures, establiment d’una escola...). Els serradors estaven en ubicats on hi ha l’actual moll.



Amb la fi d’aquesta indústria, en l’època que es va crear el Parc Nacional, la població va quedar considerablement reduïda, que va tornar al seu antic mode de vida: cultivant, caçant i pescant... Amb la creació del Parc, la indústria principal va passar a ser la del turisme.




Les platges



Des de l’edifici del CCC, arribem a les platges, d'arena negra, un dels seus grans atractius, ja que aquí, fresa la tortuga verda, però també altres tres espècies de tortugues; la gegantina baula, la cahuama i la carey, que es donen amb major activitat durant els mesos de juliol i octubre.


La posta d’ous es realitza per les nits quan les tortugues surten, i deixen centenars d’ous. Es pot contractar una excursió nocturna, d’un parell d’hores, on poder veure aquest fet. La manera d’organitzar-se es formant grupets de gent, al llarg de la platja. Vigilants, també estan disposats per tota ella, a l’espera que la tortuga surti de l’aigua. Comunicats entre ells, quan veuen algun fet, s’avisen, i els turistes corren a la zona indicada, per a disfrutar de l’espectacle.

Depèn de l’època de l’any, que hi ha més possibilitat de veure’n, pel que val la pena preguntar a veure com està el tema i arriscar-te. Mitjans de juny, no era una d’aquestes bones èpoques, i no ens arriscarem a fer aquesta excursió.

El poble







Seguidament, arribem al poble, format per un carrer principal, tot ple de botigues d’artesania i souvenirs, així com diferents llocs petits on poder beure i menjar algo. També es poden trobar llocs on dormir (cabinas), per si no es vol allotjar en algun dels lodges que envolta els canals.




D’esglésies, n’hi ha dues, la protestant i una de catòlica, la qual es troba en aquest carrer principal.




Després de donar un tomb pel poble, tornem a l’hotel, on descansarem una mica i soparem a l’hora indicada. A l’endemà ens espera un passeig pels canals, amb llanxa, i per la tarda, una mica d’aventura amb el canopy (tirolina).



Pels canals

Després d'esmorçar, sortim en llanxa, per a fer una excursió pels canals, inclosa en el paquet del viatge, però que has de pagar 10$ en concepte d'entrada al Parc. La excursió la fa un guia del mateix hotel on estem, i durant un parell d'hores naveguem per algun dels canals secundaris, on ens van explicant la diferent flora i fauna exòtica que conforma el parc. No aconseguim veure caimans, però podem veure monos, moltes clases d'aus, basiliscs, i altres animals...



Durant el trajecte veiem el cerro Tortuguero, el punt més alt de la zona, on des de dalt de tot, es pot veure una meravellosa vista del parc i canals. Però no s'hi pot accedir, ja que està prohibit des de fa temps, per algun incident/negligència d'alguna persona.





Tornem a l'hotel, on gairebé a continuació arriben els hostes que entren en aquell dia, i amb ells la maleta que s'havien deixat a Espanya, dos dies abans. Gaudim una mica de la piscina, abans d'anar a dinar.














Fent canopy




Tornem a agafar la llanxa, per anar a la zona del tirolina (canopy), que es troba ben aprop. Els guies també són els del mateix hotel, i el nostre grup és l'únic que farà aquesta activitat per la tarda.




Durant una hora i mitja, fem un tour pels arbres, per les diferents plataformes, ponts i cables que ens permet d'anar d'un lloc a altre. Els guies són molt professionals amb experiència i coneixement del que fan, el que et fa estar segur, i en el cas que no ho tinguis clar, pots ver les baixades conjuntament amb un d'ells. El preu costa 35$ si es paga en efectiu, o 40$ si ho abones amb tarjeta de crèdit.


La humitat es nota, i entre la parafernalia que has de dur, acabes ben xop, que s'arregla a l'arribar a l'hotel i visitar un altre cop la piscina. Després, sopar i preparar la maleta per a l'endemà, cap a Puerto Viejo...