Sant Cugat: el camí de Sant Medir

(06/12/2010) Des de Sant Cugat, a deu minuts del centre, hi ha el camí de Sant Medir. El seu origen és molt antic i creua la Torre Negra i porta a Barcelona. Al llarg del seu recorregut per les valls de Gausac i Sant Medir, es poden trobar testimonis de la seva història.

Sortint de la plaça Rotary International, el primer que trobem és el Pi d'en Xandri, un pi pinyoner (pinus pinea) de 23 metres que va ser plantat a finals del segle XVIII per marcar els límits de la propietat de can Xandrí. Al seu costat, s'hi ha sembrat durant segles cereal i, sobretot al segle XIX, vinya. El 1997 va patir un atac molt greu amb una serra mecànica, i des d'aleshores està sostingut, i ha esdevingut el símbol de la preservació de l'àrea de la Torre Negra, enfront les especulacions urbanístiques de la zona.

A la dreta, la Torre Negra, una fortalesa encarregada per l'abat Armengol, a causa de la devastació ocasionada pels sarraïns, l'any 1145. Amb el temps, la fortalesa va esdevenir en un imponent edifici que administrava les masies del seu entorn. D'aspecte massís i de color fosc -d'aquí el seu nom-, era propietat del Monestir de Sant Cugat, i al segle XIX, va passar a mans privades.

Seguim caminant, i al cap d'uns minuts, passem per la masia d'origen medieval Can Borrell, coneguda aleshores com a Mas Martorell. Formava part dels dominis de la Torre Negra. Com a lloc de pas, en aquest camí, el mas es convertí en lloc obligat de parada, primer pels pagesos de la contrada que portaven els seus productes a Barcelona, i més tard pels excurionistes i romeus de Sant Medir.

El dia d'aquesta celebració la casa obria les portes del davant i del darrera i es convertia en una part mes del camí. A la tornada, s'hi feia ball i es dansava l'última sardana de l'Aplec. El pas d'excursionistes i gent va fer que es comencessin a servir esmorzars i begudes i, en vistes de l'èxit es convertí en la casa restaurant que és avui, i un lloc recomanat per a menjar.

Tirem endavant, i en una bifuració es troba en un primer moment el Sant Adjutori. Es creu que aquesta petita església/ermita de planta circular havia estat al principi una torre de vigilància. Al segle XII era ja una església dedicada a la Mare de Déu del Bosc i és al segle XVII quan la devoció que genera Sant Adjutori li fa canviar el nom.

Es una de les escasses esglésies de planta rodona en tot Catalunya, en un estil d'inspiració bizantina. No té absis, i està coberta amb una volta semiesfèrica. Té només una finestra rodona, i una altra amb arc, de pedra treballada. La resta de pedres estan sense desbastar.

A pocs metres, seguint el camí, un forn de l'època romana, on es coïa teules i maons, encara que la seva datació no ha estat definitivament establerta.

Abans d'arribat a Sant Medir, es troba a mà dreta Can Janer, també d'origen medieval i sota els dominis de la Torre Negra. Era nomenada mas Verdaguer i avui en dia allotja un restaurant.

I finalment arribem a l'ermita de Sant Medir, una antiga església parroquial, coneguda des del segle X. Pertanyia al monestir de Sant Cugat i donava servei religiós a les masies dels voltants. Era una de les cinc parròquies del terme. L'edifici actual és d'estil romànic, de planta rectangular i amb un campanar de doble espadanya. Damunt del portal de punt rodó a la façana principal, hi ha un relleu gòtic que representa a la Santíssima Trinitat.

Cada 3 de març s'hi celebra un aplec, dia del sant. Segons la llegenda, Medir era un pagès a la zona empresonat pels romans quan, amb un miracle de les faves que plantava, va intentar ajudar al bisbe Sever a escapar de la persecució contra els cristians.

(entrada actualitzada el dia 02/04/2014)

Des del febrer del 2014, s'ha recuperat l'espai del Pantà de Can Borrell, que es pot accedir per una pista paralel·la, des de la masia de Can Borrell, o més endavant per altres camins. El pantà és un petit embassament construït a principis del segle XX per emmagatzemar aigua del torren de les Monelles (o de la Rabassada) i poder-ne disposar per a regar els camps de conreu que envolten la masia. De gran valor ambiental, constitueix un ambien aquàtic de més de 2.20 m2, una mica més petit que el pantà de Vallvidrera, que aporta molta diversitat al Parc Natural, tant mancat d'espais aquàtics.

Excursions per Collserola:
El camí de Sant Medir | De Vallvidrera a Sant Cugat

Breda: vila històrica, industrial i artesana

(20/11/2010) Al peu del vessant oriental del Montseny, en la comarca de La Selva, i entre Barcelona i Girona, podem trobar el petit nucli de Breda, amb una població d'uns 3500 habitants i que presenta, apart de l'entorn natural, un ric patrimoni històric, cultural i artesanal. Darrerament ha tingut un increment turístic i conegut, per ser el poble on es rodà una de les sèries de TV3 més exitoses que ha tingut: Ventdelplà.

Deixem el vehicle aprop del centre, on presidint la Plaça de l'Església hi ha el monestir de Sant Salvador, fundat l'any 1038, pels vescomtes de Girona, en Guerau de Cabrera i la seva esposa Ermessenda, i donat a l'orde benedictina. L'església, d'estil gòtic, amb el campanar són coneguts com la Catedral de la Selva.

En la zona presbiteral de l'església hi trobem un absis amb cinc capelles, cada una d'elles amb un finestral. Abans d'arribar al presbiteri, a la banda esquerra, hi ha la Capella del Sant Crist i la porta d'entrada al campanar, i a la banda dreta, la sagristia.



El campanar, del segle XI, és l'element més primitiu del monestir que es conserva. De forma quadrada, té 32m d'altura, té cabuda 5 pisos, i per l'exterior es poden veure les típiques línies d'arcuacions llombardes (uns 214) i els frisos amb dents de serra. El campanar acaba coronat per una línia de marlets.




Adossada a la nau de l'església, es conserva restes del claustre (dels segles XIII-XIV) i concretament l'ala nord, amb set arcs de mig punt recolzats cada un d'ells en dues columnes. Els capitells són iguals, amb quatre grans fulles de lliri agrupades en cimerol.



Al costat un bell pati medieval i gòtic, anomentat Pati de l'Abadia, del segle XV. Formava part i estava al mig del que era el monestir. Es pot veure l'escala que pujava a les dependències públiques i privades de l'abat, i un pou que donava l'aigua a les necessitats de la comunitat.







Darrera del que era el monestir, l'ajuntament, situada en el que era l'església parroqual de Santa Maria. Amb llei de desamortització de 1935 de Mendizabal, l'església del monestir va ser traspassada a la parròquia a canvi d'aquesta església, convertint-se així en casa de la vila.






La primitiva església romànica tenia una nau i un absis semicircular, que podem veure, decorat amb un fris d'arcuacions cegues llombardes.




Breda ofereix també una rica indústria artesanal amb tot tipus de ceràmica i terrisa. L'origen arrenca al final del segle XVI amb intensa activitat, a mitjans del segle XX la producció ultrapassava les 40.000 peces setmanals. En el centre cultural i actual oficina de turisme Els Forns, es pot veure una exposició permanent d'objectes fets en ceràmica i veure l'antic forn i xemeneia on es fabricaven.



Des del poble, es pot veure com a pocs km la silueta del Castell de Montsoriu. I per si es vol veure més coses d'aquesta comarca, podeu visitar llocs com Hostalric, Tossa de Mar...