Així, tenim dues possibilitats per a salvar un desnivell de 116 metres: pujar per les escales o pel funicular. Decidim pujar còmodament i baixar posteriorment per les seves escales. El funicular de cremallera, del 1882, va ser construït per l'enginyer suís Niklaus Riggenbach, amb un recorregut de 274 metres, el que dóna un pendent del 42%
Utiliza un sistema de contrapès hidraúlic, que podrem observar més bé quan estiguem al capdamunt. El vagó que està adalt omple el seu dipòsit d'aigua i el de baix es buida de l'aigua que pogui quedar, fent que el de dalt sigui més pesat; així, quan ha d'arrancar, el conductor allibera els frens i la gravetat fa la resta.
El primer temple que es va aixecar en aquest turó data del segle XIV. El que hi ha actualment, és del segle XVIII, impulsada per l'arquebisbe Rodrigo de Moura Telles. És una església d'estil neoclàssic que està feta en granit fosc que està recoberta en guix de color blanc. Coronat per un frontó triangular i franquejat per dues torres, als dos costats de la portada es troben les estàtues de Sant Isaíes i Sant Jeremies.
El retaule major consta de diverses escultures que representen la crucifixió, obra de José Monteiro da Rocha.
L'entorn del santuari és un parc natural, envoltat de petites capelles, de jardins, de fonts, d'estàtues, de grutes, i d'hotels on poder-se allotjar. Tampoc pot faltar la botiga de records, souvenirs i articles religiosos, on pots trobar el típic d'aquest lloc.
Entre el santuari i un dels hotels, hi ha una cova, que sembla més un decorat. Dos camins et porten al seu interior. La roca està coberta per molsa. Darrera del santuari, hi ha un llac i algun templet...
En el Terreiro dos Evangelistas, hi ha tres capelles octogonals amb escenes que descriuen fets posteriors a la Crucifixió, com la trobada de Jesús amb Maria Magdalena. Al voltant de les capelles, quatre fonts barroques amb estàtues dels evangelistes.
Des del mirador, tenim una vista de la doble escala barroca. Formada per seccions diferents, començem a baixar pels seus esgalons. Aquest primer tram d'escales és l'últim que es va construir i el més pronunciat. Cap el 1781, l'arquebisbe Gaspar de Bragança va decidir acabar el conjunt, així com l'església. Està dedicada a les Tres Virtuts Teologals: la Fe, l'Esperança i la Caritat, cada una d'elles amb la seva font.
Els altres dos trams van iniciar-se a partir del 1722, sota la protecció de l'arquebisbe Rodrigo de Moura Telles. El segon tram està dedicat als Cinc Sentits. Cada sentit (vista, oida, olfacte, gust i tacte) està representat per una font diferent. Entre les fonts, diverses estàtues de personatges bíblics. Abaix de tot, en el replà, i inici d'aquest tram, es pot veure l'escut d'armes de l'arquebisbe impulsor I l'últim tram, és el Via Crucis amb nombrosses rectes en forma de ziga-zaga. En cada corva trobem capelles decorades amb escultures de terracota i fons pictòrics que descriuen la Passió de Crist. L'interior d'elles no es que estigui en el millor estat, i com el sol s'anava ponent, tampoc ens oferia les millors vistes.
Una vegada abaix, i passat pel pòrtic, anem cap a la parada de l'autobus, i tornar a Braga, per agafar el tren de tornada a Porto...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.