Capadòcia. La Vall d'Ilhara (Turquia)

La Vall d'Ilhara és un gran canyó, entre els pobles d'Ilhara i Selime, que serpenteja al llarg d'uns 16 quilòmetres a través de la senda que va deixar darrera seu el riu Melendiz (que antigament era conegut com Potamus Kapadukus; és a dir, riu de la Capadòcia), i que arriba a tenir en algunes zones 150 metres de profunditat.






Tant la seva ubicació, unit amb la riquesa i diversitat vegetal i animal del lloc, va fer que la gent vingués a viure aquí en un entorn que invita a la tranquilitat i a l'assossec, i amagar-se del món exterior. A diferència del que veurem en la resta de la Capadòcia, aquí podem trobar un paissatge sense formes de cons, xemeneies de fades ni res per l'estil. S'han comptabilitzat, disseminades al llarg de la vall, centenars d'esglésies rupestres, palomars, graners i vivendes excavades en els penya-segats, mostra d'una població molt important. Des del segle VII, es van refugiar milers de cristians expulsats pels àrabs de Síria, Mesopotàmia i Palestina.


Accedim a Ilhara per un dels seus quatre accessos; més concretament al segon que es troba a l'alçada del quilòmetre 4 de la vall, a l'entrada del qual hi ha un mirador on podem veure la majestuositat del canyó, i començem a baixar per escala amb gairebé 400 esgraons. Una vegada abaix de tot, començem a caminar per la vall, sense que el guia pràcticament ens expliqui res.




Les esglésies són una reminiscència de les primeres esglésies cristianes de Síria i les coptes d'Egipte. Només entrarem en una d'elles, concretament en l'Agacalti Kilise, l'Església sota els arbres, que es troba a mà dreta una vegada hem baixat per les escales. A l'entrar, podem veure pintures en les parets de tonalitats vives i lluminoses on predomina el vermell, el groc i el verd. En la cúpula, hi ha l'Ascensió, amb Crist, de peu, pujant cap al cel portat pels àngels i els arcàngels, mentre que els profetes i els apòstols l'assesteixen






A partir de l'església que hem entrat, anem tirant fins a sortir per un altre accés, al voltant del quilòmetre 7, amb una breu parada en un xiringuito al costat del riu, on es podria prendre quelcom.









La visita ha sigut breu pel nostre gust i no ha sigut gaire profitossa per veure un dels llocs emblemàtics de la zona.


Tornar a Turquia
Tornar a la Capadòcia