Viena. La Cripta Imperial

Entre la Catedral i el Teatre d'Opera, en la plaça Neuen Markt, hi ha la Kapuzinerkirche, l'Església dels Caputxins (1622-32), d'estil barroc i molt petita i senzilla en la seva decoració, tant interior com exteriorment. El que destaca és el que hi ha a les criptes, a la qual s'entra per una porta lateral, previ pagament de 5€.



En la Cripta dels Caputxins, o més coneguda com la Kaisergruft (La Cripta Imperial), hi ha el panteó imperial on descansen les restes de la reialesa austriaca, entre elles les de dotze emperadors i gairebé una vintena d'emperadrius.

Va ser Ana del Tirol, esposa de l'emperador Maties I, qui va tenir la idea de crear un claustre caputxí i una cripta per als seus respectius enterraments, als voltants del Palau d'Hofburg. Així, les obres començaren en 1622, quan els emperadors Ana i Maties ja eren morts, i els seus cossos descansen des del 1633 en l'anomenada Volta dels Fondadors, la Gründergruf, l'àrea més antiga de la cripta, amb un estil molt senzill i recatat.

Des de llavors fins a èpoques més modernes, la cripta va sofrir diverses ampliacions i transformacions. Així, sota la nau de l'església, hi ha la Volta Leopoldina, la Leopoldsguf, on hi dotze tombes idèntiques de dotze nens descendents, en la seva majoria, dels emperadors Ferran III i Leopold I.

En aquest espai, com en la Volta Carolina, la Karlsgruft, es troben sarcòfags d'arxiducs, arxiduqueses, emperadors i emperadrius, així com urnes, que contenen el cor de membres de la reialesa.

En la Volta de Maria Teresa, destaca el doble sarcòfag de l'emperadriu Maria Teresa i el seu espòs, obra de Balthasar Ferdinand Moll.

Maria Teresa I (1717-1780) va ser la primera i única dóna dels Habsburg que va arribar al tron dels Habsburg, després que el seu germà més gran i hereu de l'imperi austríac morís. Per això, va haver-se de fer una Pragmàtica, saltant-se la Llei Sàlica que no permetia a les dones pujar al tron. Va succeir a Carles VI, el qual va ser pretendent al tron d'Espanya, i que la corona catalanoaragonessa va recolçar davant Felip V, que finalment guanyà en l'anomenada Guerra de Successió. Els seus primers anys no van ser fàcils, ja que les potencies europees del moment, principalment Prússia, va intentar, i amb èxit, aconseguir territoris de l'imperi austríac. Va tenir 16 fills amb Francesc I, entre ells, la popular Maria Antonieta, reina francesa que va ser executada durant la Revolució Francesa conjuntament amb el rei Lluis XIV. Va introduir moltes reformes com el sanejament de les finances, modernització de l'exèrcit, impulsor de les ciències i les arts, extensió de l'educació, uniformització de la legislació...

En una de les voltes més grans, en la Volta Nova, podem trobar a l'arxiduc Ferran Maximilià, germà de l'emperador Francesc Josep i que també va ser l'Emperador Maximilià I de Mèxic.

Maximilià I (1832-67) estava casat amb la princesa Carlota Amalia, filla del rei Leopold I de Bèlgica. Conservadors mexicans buscaven un príncep europeu per a ocupar la corona de Mèxic, i finalment Napoleó III el va convencer i el 1864 es convertia en emperador del pais. Va tractar de desenvolupar econòmica i socialment el pais, però els lliberals del pais volien la república, i recolçats per EE.UU. sitiaren a l'emperador i després d'un judici, va morir afussellat.

Per fi, en la Volta de Francesc Josep, hi ha les restes dels emperadors Francesc Josep I i Sisi, així com les del seu fill Rodolf.

Francesc Josep I (1830-1916) va regnar durant gairebé 68 anys, el tercer regnat més llarg d'Europa, en una època molt convulsa on les idees lliberals i el pensament demòcrata guanyaven terreny, així com el nacionalisme creixent entre els diferents pobles que formaven part de l'imperi austrohongar. La seva família pretenia casar-lo amb la princesa Elena de Baviera, però durant unes vacances, va coneixer a la seva germana petita, Isabel, de només 15 anys, de la qual es va enamorar. Així, el 1854, es van casar en l'Agustinerkirche, i Isabel de Baviera ha passat a la història amb el nom de Sisi.

Sisi (1837-98) no va tenir la felíç història d'un conte de fades al casar-se amb un príncep. L'estricta etiqueta de l'època i el seu caràcter introvertit, va fer que molts cops es refugiés lluny de palau, vivint en altres llocs. Obsesionada amb la seva figura, i amants de les arts i la literatura, la seva descendència no va ser afortunada: la filla gran va morir amb només dos anys, i l'únic varó, es va suicidar amb la seva amant, quan aquest tenia 30 anys. Finalment, el 1909, mentre passejava pel llac Leman de Ginebra, un anarquista italià la va apunyalar. La seva mort va conmocionar al pais i a Francesc Josep que sempre la va estimar molt. Posteriorment, es convertiria en mite i símbol del pais.



Fins l'any 1700, els sarcòfags imperials estaven fets d'una al·leació semblant a un bronze de llauna, cobert de laca. Amb l'època barroca i rococó, van passar a ser de bronze verdader. Josep II va decidir que s'utilitzaria coure, i posteriorment es mesclà el coure de motllo amb el coure de bronze, així com plata bronzejada. Només el sarcòfag, el de Francesc Josep I, està fet en pedra enlloc de metall. Dins dels sarcòfags, els cossos es troben en taüts de fusta coberts de seda. Avui en dia, encara que ja no regnen, descendents de la família dels Habsburg són enterrats aquí.


Tornar a Viena