L'Alhambra: el Partal

Entrada anterior: Els Palaus nassarites

Sortim dels Palaus nassarites que ens deixa al costat del Partal, l'àrea que comprèn el pòrtic del palau, els jardins i passejos, la Rauda, el palau de Yusuf III i el passeig de les Torres.

El primer que veiem són les Casetes del Partal, un grup de cases construïdes en el segle XIV. Es tracta de quatre cases independents de dues plantes i sense pati. El seu atractiu està a l'interior, al qual no podem accedir, on es guarden restes d'ornaments de guixeria i pintures murals, que es creu que constitueixen l'únic exemple en el recinte de pintures nassarites, ja que les pintures que es troben en la Sala dels Reis, en el Palau dels Lleons, les van realitzar pintors cristians (l'espai està tancat al públic, excepte en dies predeterminats).


Anem cap a l'àmplia esplanada on presidint a mà esquerra hi ha l'estructura arquitectònica que dóna nom a tot l'àrea: el Pòrtic del Palau del Partal. Com es tradicional, es va construir al voltant de la muralla del recinte, i la seva disposició recorda al del Palau de Comares, amb un gran safareig central presidida per un pòrtic de cinc arcs que dóna entrada a l'interior de la Torre de les Dames. La decoració dels seus paraments presenta l'habitual sòcol d'enrajolats, àmplies zones de guixeries originalment policromats i coberta amb armadura de fusta.


Del palau no queda res, excepte el pòrtic, l'estany i l'oratori que es troba a mà dreta. La seva tipologia decorativa ha atribuït la seva construcció a l'època del sultà Muhammad III (1302-1309) el que ho pressuposa com el palau dempeus més antic de l'Alhambra. En les vores del safareig hi havia dos lleons de pedra que procedien de l'antic hospital que existia en el centre de la ciutat de Granada, i que van ser trasl·ladats al Museu de l'Alhambra, en la planta baixa del Palau de Carles V.




L'Oratori del Partal és el petit edifici de planta rectangular que tenim a la vora. Disposa del seu tradicional mihrab, orientat a la Meca i es creu que va construir-se en època de Yusuf I.



Davant del pòrtic i de l'estany, l'itinerari condueix a les restes del Palau de Yusuf III, del qual només queden els seus fonaments. A mà dreta, al peu de l'Església de Santa Maria, hi ha la Rauda que comunica amb el Palau dels Lleons, que era el cementiri reial. Quan es varen descobrir a finals dels segle XIX es trobaren buides ja que Boadbil va portar totes les restes al peu del castell de Mondújar, en les Alpujarras.


Continuem la visita pel Passeig de les Torres que segueix el perfil de la muralla general de l'Alhambra, amb diverses torres, i que comunica els Jardins del Partal amb l'Alhambra Alta i el Generalife. Successivament passarem per la Torre dels Becs, la del Cadí, la de les Infantes i la del Cap de la Carrera, al costat de la Torre de l'Aigua. Des d'aquest passeig pot contemplar-se igualment bones perspectives del Generalife amb les seves hortes.


La Torre de los Picos (segles XIII-XIV) es coneguda amb aquest nom pels elements amb forma de mènsules que sobresurten en la cara exterior de la planta alta. Servien com a balcons volats per a, des de dalt, controlar tota la vertical de la tore i de la plantia situada en la seva base. Aquesta torre servia per a la defensa d'una de les entrades de la fortalesa que comunicava amb el Generalife. Aquesta entrada portava fins a la Porta del Raval i d'ella a les casernes que formaven la defensa de la fortalesa.


La Torre de la Cautiva és una torre-palau amb una estructura i distribució que les cases i palaus del recinte. Darrera l'entrada es troba un pati, amb arcs sobre pilars, pel qual accedir a l'estança principal, de planta quadrada, amb finestres geminades a l'exterior que són petites alcoves. El seu interior atresora, conjuntament amb el Saló de Comares, el més complet programa decoratiu de l'Alhambra. El seu nom ve del fer que es pensava que en ella va viure Isabel de Solís, convertida a l'Islam amb el nom de Soraia, favorita del rei Muley Hacen.


La Torre de las Infantas es coneguda amb aquest nom per les princeses Zaida, Zorayda i Zorahaida que va inmortalitzar Washington Irving en Contes de l'Alhambra. Es un altra torre-palau de dues plantes travessada pel fosar i el camí de ronda, a la qual s'accedeix per un pasadís que presenta una volta de moçàrabs que imita als maons. La seva decoració és de la més noves de l'art nassarita de tot el recinte, que fa veure la decadència que va succeir amb el canvi del segle XIV al XV, coincidint amb l'època de Muhammad VII (1392-1408).


I amb això, finalitzem la visita, de caire imprescindible, a l'Alhambra, després de gairebé cinc hores per dins el recinte. Cansats com estavem, agafem l'Alhambra Bus, a la sortida del recinte, al costat de les taquilles, que ens deixarà en el centre. Després d'una bona dutxa, un bon sopar en el centre històric i cap a dormir.




Tornar a Granada