Pàgines

Forallac: Peratallada i Vulpellac


A l'entorn del palau i de l'església hi ha restes disperses de la muralla, alguns vestigis de la qual es troben entremig de les cases del poble.

El municipi de Forallac es va constituir formalment el 1977 a partir de l'agregació dels termes municipals de Vulpellac, Fonteta i Peratallada, donant com a resultat la constitució del quart municipi més gran del Baix Empordà en extensió. El nom del nou municipi va sorgir a partir de la combinació del nom dels tres nuclis agregats, segons un acord dels responsables municipals que van promoure l'agregació. Forallac pren la primera, la segona i la tercera síl·laba de Fonteta, Peratallada i Vulpellac, després de col·locar els seus noms per ordre alfabètic.


Peratallada


Per accedir al poble, has de deixar el vehicle en un dels aparcaments que envolten aquesta vila medieval que déu el seu nom a la gran fossa tallada a la roca que envolta el nucli urbà, i que conserva els seus carrers estrets i sinuosos, edificis de pedra, les seves muralles, el castell...




Peratallada va ser la residència d'una de les famílies més il·lustes de la zona i cap d'una important baronia. A mitjan del segle XIII, Ponç de Peratallada va morir sense deixar descendència, passant el patrimoni familiar a mans de la seva germana Guillema, que es va casar el 1266 amb Gilabert de Cruïlles, donant origen al llinatge dels Cruïlles de Peratallada.




Per tal d'incrementar el desnivell, a tot el voltant del recinte de la muralla, d'uns cinc metres, la roca va ser tallada verticalment, cinc metres més, formant-ne un fossar. Les muralles no formaven un sol recinte, sinó que es dividia en tres parts. El barri del Castell és un recinte clos; les altres dues parts, protegien al nord i a l'est el cos principal.





El castell, situat sobre una base de roca, és avui dia un complex sistema d'edificis d'èpoques diferents que emmascaren els elements de l'alta edat mitjana. La part més remarcable està al nord del conjunt, amb una torre imponent, de base rectangular, rematada per una barana emmerletada. Una porta adovellada dóna accés a l'interior.





El cos més proper al castell és el Palau de Peratallada, amb la façana principal -que dóna a la plaça del Castell- de dues plantes amb finestrals gòtics dobles. Té una part romànica, una part gòtica i la porta és del segle XVIII. Les construccions del palau i del castell daten dels segle XI al XIV, amb reformes durant els segles posteriors fins al XVIII.




A la Plaça Major, en part porticada, va ser reformada als segles XVIII i XIX on la intervenció popular i la superposició d'estructures dóna un conjunt arquitectònic molt suggestiu, així com els set ponts que uneixen diferents alçades i, en alguns punts, segueixen l’antic camí de ronda.




L'església parroquial de Sant Esteve, a diferència d'altres nuclis medievals que es formaven al voltant de l'església, es troba extramurs. Es un edifici romànic de dues naus amb dos absis semicirculars, amb una façana principal amb portada, rosassa i un campanari en forma d'espadanya, amb quatre arcs. A l'interior, a la nau septentrional, s'hi conserva el sepulcre-ossari gòtic del baró Gilabert de Cruïlles, mort el 1348.



Vulpellac

La seu administrativa de Forallac està a Vulpellac, on el 1998 es va inaugurar la nova casa de la vila. La seva història passada està lligada al seu castell, un exemple de l'arquitectura civil gòtico-renaixentista que és propietat privada i que no es pot visitar. És un edifici de dues plantes format per tres crugies, que junt amb l'església, emmarquen un petit pati interior de planta trapezial. La torre mestra, de planta rectangular a ponent, és del segle XIV.





Just al seu costat, l'antiga capella del castell, l'església de Sant Julià i Santa Basilissa, un edifici d'estil gòtic del segle XVI, amb detalls renaixentistes i està fortificada. Presenta una façana peculiar amb uns grans carreus a la part superior, d'on pengen dues campanes. La porta d'accés és d'arc ogival amb una llinda i timpà sense decoració. Al centre, es troba una senzilla rosassa, i completa el cojunt uns pilars que serveixen de base a un campanar de paret inacabat.





Actualment, l'església i el castell es troben separats per una reixa. Els senyors del castell podien assistir als actes religiosos des del castell, per una finestra enreixada que s'obria sobre el presbiteri i que avui es troba tapiada. A migdia de l'església s'ha excavat part d'una necròpolis alt-medieval amb tombes antropomorfes i de lloses que també s'estenia sota el temple i el subsòl del castell.






A l'entorn del palau i de l'església hi ha restes disperses de la muralla, alguns vestigis de la qual es troben entremig de les cases del poble.







Tornar a Quatre dies per l'Empordà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.