Mèxic. Ek'Balam

A uns 180km de la ciutat de Mérida, capital de l'estat de Yucatán, i a 30km al nord de la ciutat colonial de Valladolid, es troba la ciutat prehispànica d'Ek'Balam. La seva ubicació, una mica allunyada de rutes més comunament transitades, va mantenir allunyada Ek'Balam dels investigadors i del públic. Va ser el 1984, quan s'iniciaren els treballs de restauració i estudis del jaciment.

Segons recull la Relación de Ek'Balam, del 1579, del encomendero -títol que es donaven a gent que tenia al seu càrrec indígenes en les colònies espanyoles d'Amèrica i Filipines- Juan Gutiérrez Picón narra que el Capità Francisco de Montejo li va otorgar la capçalera de Tiquibalan o Ek'Balam amb cinc pobles, per haver sigut un dels conqueridors de la regió. En aquesta relació s'indica també que Tiquibalan va ser fondat i poblat per un gran senyor anomenat Ek'Balam, el qual va edificar la més gran de les cinc estructures del lloc i que les restants van ser construïdes per altres capitans, sota les seves ordres. Ek'Balam, vol dir en la llengua maia yucateca Jaguar Negre o Estrella-Jaguar

Els treballs de descobriment i conservació del lloc van tenir lloc a partir del 1984. El jaciment abasta una àrea d'uns 12km2, del qual podem veure actualment el seu nucli central d'uns 1,25km2. Aquesta part central estava envoltada per dues muralles concèntriques de pedra. Cada una d'elles media 3m d'amplada i una alçada d'uns 1,5m., i tenien una protecció tant simbòlica, amb la finalitat de delimitar l'espai sagrat, com defensiva. Originalment estaven coberts d'estuc i pintats. Dins del recinte enmurallat d'una mica més d'un quilòmetre quadrat es troben les estructures més importants distribuides en dues grans places unides a les anomenades plaça central i plaça sud. Les muralles conten amb cinc entrades en diferents sectors del seu contorn i d'elles parteixen cinc sacbeob (que vol dir sac -camí- bé -blanc-) en direcció als quatre punts cardinals, i el cinquè, en el costat sud de la muralla, és un cas especial doncs té dues entrades i dos sacbeob. Aquests camins estaven coberts amb estuc blanc o cal, i connecten places i temples o altres edificis dins de les ciutats maies, o amb altres ciutats.

Capital de l'imperi de Tah, al qual rendien tribut els pobles de la zona orient de l'estat, incloent part de la costa. Allunyat d'altres ciutats importants, va arribar a tenir de 12 a 18.000 habitants, i com a ciutat gran i funcional, tenien recursos suficients per a la construcció d'edificis i tenir una important xarxa de camins, cap a Chichén Itzá, el sacbé del nord, i a Coba, el de l'est. El seu màxim esplendor el va viure durant el Període Clàssic (320-1000 d.C.). Durant les darreries d'aquest període, la ciutat va ser abandonada, i Chichén Itzá entrava en la seva etapa de major esplendor.

S'entra per un dels sacbeob sud que desemboca en l'Estructura 18, un passatge amb volta en forma de creu, que va tenir la funció d'entrada principal al lloc, al qual s'accedeix mitjançant una rampa curta i bastant empinada.

Al sud, arran les muralles, hi ha l'Estructura 16, la qual està dividida en tres nivells ovalats (per la part posterior) superposats. En la part inferior hi ha una sèrie d'habitacions, en tres dels seus costats i dos recintes en el nivell de més amunt. Adalt de tot, un petit temple corona la estructura. Van ser trobades vàries ofrenes i enterraments. Se'l coneix també amb el nom de Palau Oval.

L'Estructura 17, coneguda com Les Bessones, a l'oest de la plaça sud, presenta els millors trets arquitectònics més ben conservats d'Ek'Balam. Està formada per una gran base sobre el qual van ser construïts dues més que sostenien dos edificis amb voltes, de quatre habitacions cadascun. L'estructura mideix 40m de llarg, 17m d'amplada i 6 d'alçada. La decoració de les facanes en els edificis de la ciutat es van fer amb estuc o morter de cal, modelat en diverses formes i pintat. Sota l'edifici, es pot veure dues estructures que van ser cobertes completament, costum dels antics arquitectes maies que utilitzaven estructures d'èpoques anteriors com a fonaments de les noves edificacions.

Encara en la plaça sud, l'Estructura 15, on es va rescatar en el seu moment dues escultures de pedra: una d'elles té forma de serp, de la boca de la qual surt un cap humà; l'altra és un jaguar sense cap. Es creu que aquest edifici és La Capella que va descriure Désiré Charnay en 1886, en la qual diu que va veure restes d'inscripcions dibuixades sobre la porta.

L'Estructura 12, de forma allargada i estreta, es considerada, amb l'Estructura 11, com la tercera muralla de la ciutat. Es creu que ambdues estructures van ser utilitzades amb fins cerimonials, pel fet que conten amb escales que donen a l'interior de la plaça, però que no hi ha en la part exterior. Les escalinates permetien a una o més persones pujar i realitzar alguna cerimònia, o potser, servia simplement per a què ascendissin els encarregats de vigilar l'accés a traves de les entrades.

A l'est de la plaça sud, l'Estructura 10, està formada per una base rectangular amb murs lleugerament inclinats. Té com a element decoratiu en la part superior una cornisa formada per una banda de pedres, amb 1m de llarg algunes d'elles, que sobresurten del nivell del mur. Amb 43m de llarg, 30m d'amplada i 5m d'alçada, té en la part superior tres estructures més; dues d'elles són plataformes de poca alçada que no tenen cap construcció al capdamunt. També hi ha un petit temple amb volta de murs molts grans, amb un altar en el seu espai interior. Es creu que era un espai per a la realització de cerimònies.

Seguint en la mateixa plaça sud, hi ha altres estructures de menors dimensions, amb fonaments de poca alçada. Entre elles hi ha la plataforma de les esteles, o Estructura 14, on s'han trobat dos monuments de pedra, els únics trobats en l'interior del recinte enmurallat fins avui. L'estela 2 està molt erosionada i gairebé no es pot apreciar res de la seva decoració; però en canvi en l'estela 1 es pot observar el relleu de dos governants d'Ek'Balam, i el de dalt s'ha identificat com Ukit Kan Le'k Tok', la tomba del qual s'ha trobat en l'Acròpoli.

Entre la plaça sud i la plaça central, i format per les estructures 8 i 9, hi ha el camp del Pok Ta Pok, el Joc de Pilota, un esport o cerimònia religiosa on dos equips intentaven amb els colzes, les caderes i la part superior de les cames que una pilota passés per un cèrcol, situat de forma vertical a cada una de les parets.

Té unes dimensions similars als que es poden veure en Coba, i molt minses respecte a l'espectacular camp de Chichén Itzá. En aquestes estructures es van trobar peces importants, com una ofrena formada per més de 90 atuells i nombrosses pilotes petites de pedra cremades.

L'edifici més important i imponent és l'Estructura 1, coneguda com l'Acròpoli, una mena de piràmide de més de 160m de llarg, 60m d'amplada i uns 30m d'alt. Es tracta d'un dels edificis més grans i voluminosos de Mesoamèrica. Es fruit de moltes etapes constructives i de nivells superposats, amb cambres amb voltes distribuits en varis nivells que es comuniquen per pasadissos i escales internes. Els destinataris d'aquest edifici van ser els seus cabdills, militars i sacerdots, amb palaus en els primers nivells i temples en la part superior.

En una de les cambres, concretament la 45, va ser enterrat Ukit Kan Le'k Tok', el tercer rei d'Ek'Balam que va governar aquesta ciutat a finals del segle VIII d.C. Pujant i baixant per l'escala principal, es pot anar veien algun dels nivells que formen part de l'estructura.

Hi ha vàries facanes estucades en l'estructura que s'han conservat fins avui en dia en perfectes condicions, degut a què en l'època prehispànica van ser cuidadosament cobertes per un farciment de característiques especials, amb la intenció de preservar-les. Destaca l'entrada a l'etiquetada habitació 35, amb un frís d'escaiola, revestint la porta amb la gargamella oberta i els ullals d'una serp o monstre. Adalt, es veu el rei en el seu tron i als costats les figures de guerrers alats.

La part del maxil·lar inferior és una terrassa delimitada per la filera d'ullals del monstre. Als costats també hi ha dues habitacions de menor grandària, decorades amb fins frisos i façanes d'estuc modelat.

Adalt de l'Acròpoli es veu una panoràmica de tot el jaciment i de la selva que l'envolta. Falta molt per restaurar i descobrir; els edificis que han sigut completament alliberats i l'exploració parcial de la mateixa Acròpoli han deixat veure que els trets construits arquitectònics i decoratius evidencien que Ek'Balam no s'asemblen a cap altre assentament prehispànic conegut. La manera que estan distribuits els seus edificis i la forma que tenen i els seus elements amb que van ser ricament decorats són molt especials i diferents als que es coneixen d'altres ciutats maies.



Tornar a entrada inicial