El Conflent. Les Grans Canaletes

Entre Vilafranca de Conflent i Cornellà de Conflent hi ha el conjunt de les 3 coves, tres visites diferents i complementàries on en menys de 500 metres et permet descobrir els capritxos de la naturalesa:

Les Grans Canaletes: a 300 metres del poble de Vilafranca, a la carretera de Cornellà de Conflent i Vernet. El 1978, Henri Salvayre va trobar Edmond Delonca. Junts, van emprendre una tasca incommensurable que només la passió de l'espeleologia podia dictar i que va significar el començament d'una gran amistat. El 1981, van començar l'exploració que va permetre descobrir la Sala Blanca el 1982; van estudiar el condicionament de les Grans Canaletes, actualment úniques en el seu gènere, i van realitzar-lo amb el més gran respecte del món soterrani.

Les Canaletes: situada a un quilòmetre de Vilafranca, en el territori de Cornellà de Conflent, aquesta cova va ser explorada el 1952, després que se'n descobrís l'entrada natural, el 1951. El grup d'espeleologia de Prades de Conflent va aconseguir, amb grans dificultats, vèncer el primer pou de 15 metres que conduïa a la sala d'on surten les ramificacions que portaran els visitants cap a una admiració permanent. Per la Pasqua de 1954 Joan Castillo va permetre que els primers visitants accedissin a aquest món meravellós.

La Cova Bastera (Cova Prehistòrica): es troba a la carretera nacional 116, davant del recinte medieval de Vilafranca. Aquesta cova natural ha conegut diversos períodes des de l'Era de les Glaciacions (a la Prehistòria) a l'època de Vauban (arquitecte i enginyer militar de Lluís XIV) i, finalment, l'Època Contemporània. Va ser després de l'ocupació pels Miquelets el 1674, en el complot que en comportaria l'exterminació, quan Vauban va decidir la fortificació de l'obertura de la cavitat. No pogué, però, veure la realització del seu projecte ja que va morir el mateix any en què van començar els treballs, és a dir, 33 anys més tard, el 1707. Després de l'ocupació militar, el senyor Elie Castillo la va adquirir el 1983 i va començar el condicionament turístic de la cova Bastera.

Al ser hivern, només vam poder visitar Les Grans Canaletes.

Les Grans Canaletes

Darrere de les portes es troba una sala d'exposició sobre l'aigua, amb diversos expositors i audiovisuals. La galeria d'accés a la cova medeix 160 metres; a mà dreta hi ha la Sala del Tòtem, on es va rodar la pel·lícula de Canal + França, El crit del Ieti, emesa el 2000.

Seguint per l'esquerre hi ha el Passadís de les Cúpules. La roca està constituïda per calcàries dipositades fa 395 milions d'anys. L'aigua va aconseguir amb el temps, obrir-se camí a la roca relativament tova provocant la formació de la cova. Una part de la galeria travessa un filó de marbre de color rosa, anomenat marbre de Vilafranca que es pot trobar en construccions de nombrosos monuments dels voltants, no només a Cornellà de Conflent, sinó també a Vilafranca de Conflent i fins tot a Perpinyà, al Palau dels Reis de Mallorca.

La Sala Blanca va ser descoberta a l'any 1982, i deu el seu nom a la puresa excepcional de la seva calcita que constitueix les seves concrecions. La calcita pot ser incolora, blanca, vermella, groga, marró o negra en funció de les roques amb les que està barrejada.

En aquesta sala es troba pràcticament tot el repertori del qual disposa la naturalesa sota terra en terme de formes i concrecions: estalactites, estalagmites, columnes, pilars...

No totes les cavitats d'un mateix conjunt estan al mateix nivell. Per accedir a certes parts, s'ha d'anar pujant i baixant, ja que el curs del riu subterrani experimenta diverses variacions. Durant el període sec, les cavitats s'excaven més avall, seguint el nivell descendent de les aigües. En període humit, degut a la pujada de les aigües, les galeries antigues s'omplen i se'n formen de noves més amunt.

En la Sala del Balcó es pot veure un caos rocós a conseqüència d'esfondraments, causat per terratrèmols, els moviments de plegaments quan es van formar els Pirineus...

Seguint la passarel·la, a mà esquerra, al capdamunt, hi ha el Sostre de les Excèntriques, que a la tornada es visita. Per la passarel·la d'anada per avall, en la mateixa sala, hi ha les Armandines, unes columnes en forma de plats apilats que s'han format degut a les variacions de la corrent de l'aigua i variacions climàtiques...

I després ve el Llac dels Atolls, on les seves parets reflecteixen les seves formes estranyes a les aigües immòbils i transparents. La temperatura de l'aigua està a 10º i les concrecions del fons del llac són de carbonat de calç.

La següent sala, la més alta i espectacular de totes, és el Temple d'Angkor, en homenatge al cèlebre conjunt de temples cambodjans, obra mestra de l'art Khmer descobert en mig de la jungla pel francès Henri Mouhot. Aquí podem veure estructures amb noms tant diversos com la Columna Catalana, la Sagrada Família, els Orgues, la Torre, les Agulletes, els Guardians d'Angkor...

Al voltant d'aquesta sala/catedral s'ha creat un espectacle de llum i so, que té lloc diverses vegades cada dia amb peces musicals com El cant dels Ocells de Pau Casals, el Virolai de l'Escolania de Montserrat, la Carmina Burana d'Orff, el Caruso de Pavarotti, i altres peces clàssiques recollides en un DVD que es pot trobar a la botiga del recinte.

Una columna d'alabastre i quatre estalagmites que l'envolten i que evoquen a una fastuosa tomba, dóna nom a la Tomba de Martel, en honor a Edouard Alfred Martel (1859-1938), un advocat francès considerat com el pare de l'espeleologia.

La part més alta de la cova és la Cúpula Vermella, i d'aquí s'obre als nostres peus un forat negre i insondable conegut com l'Avenc sense fons, on pel fons discorre el riu subterrani. Aquesta bretxa és el resultat d'una gran fractura a l'escorça terrestre provocat pels moviments glacials de la terra. El desnivell entre la part més alta de la cúpula i el fons de l'avenc és de 50 metres. Del fons de l'avenc surten diverses galeries que han estat explorades per espeleòlegs francesos i catalans, en un enorme recorregut de 26km.

A partir d'aquí, s'ha de desfer el camí, i passem per una plataforma superior per admirar el Sostre de les Excèntriques que presenta unes estalactites constituïdes per calcita, o sals calcàries, que sotmeses a la ingravidesa, prenen formes totalment lliures. S'assemblen a fils de vidre desfilats i torçuts en totes direccions. Entre aquestes formes es troben un cavall de cristall, un nus de fada, un trapezi, una filosa...

Bibliografia: fulls turístics de les Grans Canaletes

Tornar a: Tres dies pel Vallespir i pel Conflent