Logroño. Capital de La Rioja

Capital de La Rioja, Logroño, banyat pel riu Ebre, ha sigut històricament un lloc de pas i encreuament de camins, com el Camí de Sant Jaume -deixant un interesant conjunt monumental estretament vinculat al tradicional pas de pelegrins-, i de fronteres, disputada entre els antics regnes ibèrics durant l'Edat Mitjana.

En el segle X, el Camí de Sant Jaume creuava l'Ebre per un pont que va donar origen a una població que amb el temps seria l'origen de la ciutat de Logroño, una vegada deixat enrere el Monte Cantabria. En l'any 1095, el rei Alfons VI de Castella va otorgar a aquest lloc un fur franc per a l'assentament de pobladors i pelegrins. Amb el transcurs del temps va aconseguir un notable creixement, amb la construcció de moltes esglésies, com el de La Redonda, una església romànica de planta poligonal o rodona, la forma de la qual va donar-li el seu nom.

L'any 1431, Logroño es declarada ciutat, i la importància d'aquest fet impulsà a fer grans obres a la ciutat. Entre elles, es trià l'església de La Redonda per erigir un temple més gran, donant-li el rang de col·legiata. Un segle després, en el XVI, es reformà l'església en estil gòtic, i dos segles després, un altra reforma li va donar el seu aspecte exterior d'estil barroc. L'any 1959, finalment va ser declarada Cocatedral (Una Cocatedral és una catedral que comparteix la seu o càtedra del bisbe amb un altre temple catedralici). Juntament amb la Catedral de Calahorra i la de Santo Domingo de La Calzada és seu de la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logroño.

Les Torres de Santa Maria, conegudes com les bessones, dominen el paissatge urbà. Van ser dissenyades per Juan Bautista Arbalzar, iniciant-se les obres en 1747. Després de la seva mort, és Martín de Beratúa l'encarregat de continuar els treballs finalitzant la torre sud, Sant Pau, l'any 1754, i la del costat nord, Sant Pere, dos anys després. Tenen diversos cossos superposats coronats en un xapitell quallat de pinacles.

Enmarcades per la torre, es troba la portada principal tancada per una reixa procedent de la Capella del Sant Crist, que forma part del temple. Obra de José Calvo, es un retaule de pedra amb tres cossos, enquadrat per esveltes columnes corínties. En la part superior es poden veure els relleus dels Quatre Evangelistes i Quatre Arcàngels, i el Pare Etern en la clau presidint tot el conjunt. La fornícula central l'ocupa la imatge de l'Assumpció de la Verge, franquejada pels Quatre Pares de l'Església, i en la part inferior, en el qual s'integra la porta d'entrada, hi ha imagineria de Cinc Virtuts, Sant Pere, Sant Pau i Sant Domenech de la Calzada.

A principis del segle XVIII es realitzaren les dues portades laterals, per part de Sebastián de Portú plantejades igualment a mode de retaule. La fornícula central de la portada sud (carrer Portales) representa l'Assumpció, mentre que la nord representa a Sant Martí partint la capa per donar-li a un captaire.

De l'interior de la Concatedral de Santa María de la Redonda hi ha molts elements que mereixen l'atenció com el cor, que conserva bona part del cadirat original del desaparegut cor alt del segle XVI format per 24 seients alts i 22 baixos, i una magnífica reixa del segle XVIII; l'orgue del segle XVII; el retaule major amb la talla de la Verge, els púlpits de metall llaurat del segle XVI; el mausoleu del general Espartero o les singulars piles d'aigua beneïda.

El retaule s'estructura en un sol cos i amb sis columnes salomòniques, i rematades per un frontó corb. Tota la peça està salpicada d'interessants escultures, destacant l'Arbre de Jesé en la qual apareix la talla de la Verge titular, una imatge hispana-flamenca de finals del segle XV.

També són interessants les seves capelles laterals: la del Sant Crist i la de Nostra Senyora dels Àngels amb la seva cúpula decorada amb pintures de José de Beges i nombrosses imatges de qualitat de les que destaquen la titular de la capella i el Crist jacent.

Enriqueixen aquest recinte les portes centrals, d'estil rococó, amb panells daurats on es representen motius al·lusions a la Lletania i al Llibre del Cantar dels Cantars de la Sagrada Escriptura.

En les seves diverses capelles hi ha una col·lecció important de talles d'excepcional qualitat, entre les quals hi ha obres de Gregorio Fernández o de Gaspar Becerra. Al costat d'elles, llenços, taules i pintures d'autors com Gil de Siloe, el Maestre Anse o Pedro Jiménez el Viejo, però sense cap mena de dubte, la joia de la catedral és el Calvari pintat per Michelangelo a petició de la seva estimada Vitoria Colonna en 1540. Es troba dins d'una caixa forta de màxima protecció però exposat al públic i que es visible, ficant 50ct per tal que s'il·lumini la caixa.

En la capella del costat nord del deambulatori, hi ha el mausoleu del general Espartero, personatge important en la història espanyola del segle XIX, que va viure en Logroño des del retorn del seu exili de Londres fins a la seva mort, en 1879. El seu desig va ser que fos enterrat aquí, i el seu sepulcre, obra de Juan Samsó, va ser pagat per subscripció popular.

Envoltant la catedral, hi ha la Plaza del Mercado. Els seus origens, que va ser també Plaza Mayor, es vinculen a una preocupació de la cort a mitjan segle XVI, per tal que Logroño tingués amb una gran plaça pública que pogués allotjar a 5.000 o 6.000 soldats amb l'artilleria, doncs es considerava que la ciutat era la clau principal dels regnes. No obstant això, la plaça des de l'inici centrà més la vida comercial que la militar. Envoltada de jardins antigament, a mitjan segle XIX van ser construïts per l'arquitecte Martín Antonio Jaúregui els portalillos del lateral nord.

Darrera de la catedral, hi ha el Palacio de los Chapiteles adquirit per la ciutat al Marqués de Someruelos per allotjar al bisbe, en el cas que s'hagués produït un trasllat de la seu episcopal des de Calahorra a la capital, ja que l'antic palau situat al costat de la Cocatedral, havia sigut enderrocat anys abans. Al no produir-se aquest fet, l'edifici es va reconvertir en Casa Consistorial, des de 1865 fins el 1979. A dia d'avui, és Seu de l'Instituto de Estudios Riojanos i de diverses Fundacions de caràcter cultural.

El Camí de Sant Jaume recorre la ciutat a través dels carrers Ruavieja i Barriocepo per a desembocar en la Plaça del Parlament, antic convent de la Merçè. Així, en la Plaça de l'Oca -es pot arribar des de la Cocatedral, agafant el carrer Sagasta-, podem veure un joc gegant de l'oca que il·lustra i cobreix la mateixa, que evoca les relacions esotèriques del Camí i el joc de taula. En les seves caselles s'han substituït els motius habituals pels pobles i ciutats que formen el Camí. En els seus laterals, un enormes daus inviten a jugar o, pot ser, a donar continuitat a l'aventura que representa la marxa cap a Compostela.

Conten que el Joc de l'Oca l'inventaren els templaris i que en ell van amagar els seus coneixements. També es parla de la similitud entre el Camí de Sant Jaume i el Camí de l'Oca, i que, en realitat, el joc és una guia no escrita de la Ruta Xacobea relacionada amb la Orde del Temple: Els pelegrins serien les fitxes i les caselles els llocs del camí considerats d'importància? La resta de les caselles serien llocs no segurs per al pelegrí, el pont, la presó, el pou o la mort? La casella final no és una oca igual que la resta, sino el final de la partida; representa el final del Camí, Santiago de Compostela?

Abans d'abordar la rampa que porta a l'església de Sant Jaume, es troba la Font del Pelegrí, construïda en pedra, estructurant-se en una figura d'arc rebaixat, entre dos pilars, fris i frontó. Les seves dues canelles ofereixen aigua fresca als pelegrins, en la majoria dels casos al reempendre la marxa després de passar nit en l'alberg municipal del carrer Ruavieja. L'actual font va reconstruir-se l'any 1675.

L'església de Santiago emergeix espectacular des de la plaça de l'Oca. Els seus fonaments originals datarien de mitjan segle IX. Abans, un deixeble de l'apòstol, Arcadi, va construir la primera església en honor al sant, que segons s'explica havia predicat per la zona i participat, amb una aparició miraculosa, en la batalla de Clavijo, produïda durant la Reconquesta, dirigida pel rei Ramir I d'Astúries contra els musulmans. El temple va ser ampliat diversos cops fins que va patir un incendi al voltant de l'any 1500. En la seva reconstrucció, mescla d'estils, destaca externament per la portada renaixentista amb la imatge de Sant Jaume Pelegrí i coronada per l'imatge eqüestre de Sant Jaume guerrer, referència directa a la batalla de Clavijo.

A l'interior, es troba amb una única nau, sense columnes, amb 42 metres entre l'absis i el cor, 15 metres d'amplada i 24 d'alçada fins a les claus més elevades. El retaule té la imatge de Sant Jaume durant la batalla de Clavijo en el seu quadre superior.

A prop, es troba la plaça del Parlament, on es troba el Parlament de La Rioja. Es tracta de l'antic Convent de la Merçè, originari del segle XIV, encara que construït en la seva majoria en el segle XVI, segons indiquen els escuts de l'ordre que decora la façana nord. El convent formava al costat de la muralla una de les portes de la ciutat. En 1820 va ser transformat en caserna; deu anys després i fins 1845, es convertí en hospital militar, magatzem i parc d'artilleria. També va ser presó, per recuperar la seva condició religiosa entre 1847 i 1868, quan l'ocuparen les monges carmelites. Posteriorment, s'instal·là en aquest antic convent una fàbrica de tabacs, impulsant així l'economia de la ciutat.

Avui l'antic convent es troba en tres espais diferenciats: el Parlament de La Rioja -el central- on es trobava l'església i que conserva el claustre de dues plantes abraçant el que avui és l'hemicicle de La Rioja, sota una espectacular volta de vidre; la Biblioteca -en la zona est- situat en el que va ser l'àrea conventual; i la Sala d'Exposicions Amós Salvador, que ocupa el que va ser l'ala oest de l'edifici que limitava amb la muralla.

L'antiga Fàbrica de Tabacs, que hem comentat abans, va començar a funcionar l'any 1890, i va arribar a tenir 500 treballadors. La planta que dóna al carrer Portales s'organitza en tres pisos amb alineacions de finestres amb una imatge clara del segle XIX. En l'oest, s'aixecà una gran xemeneia que, amb l'ampliació de la fàbrica amb nous edificis del voltant quedaria inclosa en l'edifici. La fàbrica es traslladà en 1978 a un polígon industrial, reconvertint els edificis per diferents usos públics, com la Biblioteca Pública, que es manté actualment.

A tan sols uns passos del Parlament, es pot travessar la Porta del Revellín, una de les entrades que disposava la ciutat, quan aquesta estava formada pel que avui es coneix com el Casc Antic i conformava un recinte emmurallat. Aquesta porta també era coneguda en els documents històrics com la Porta del Camí. Es creu que va ser acabada entre 1522 i 1534. Sobre la porta es pot veure l'àguila bicèfala de Carles V, al costat de dos escuts de Logroño, en els quals ja apareixen les tres flors de lis concedides pel monarca a la ciutat en 1523, com homenatge i reconeixement a la defensa de la ciutat realitzada enfront al setge de les tropes franceses en 1521.

Es pot tornar a entrar al Casc Antic pel carrer Portales, passant per davant de l'antiga fàbrica de tabacs fins arribar a la Plaza de San Agustín. En el solar on hi havia el convent de Nuestra Señora de los Lírios es troba l'antic edifici de Correus. El convent, també conegut com de San Agustín, va ser exclaustrat en 1836 i s'inicià el procés d'enderrocament el 1914. En 1909, el Gobierno de la nació va decidir començar a construir edificis per a correus i telègrafs per tot el territori, especialment en les capitals de província. En 1918, després de diverses propostes, s'acceptà l'oferta de la superiora de les Agustines i es decideix destinar part dels terrenys de l'antic convent a aquesta finalitat. L'edifici resultant, d'estil neo-barroc, va ser obra de Agapito del Valle.

Al costat, hi ha el Palacio de Espartero (segle XVIII) propietat de Doña Jacinta Martínez de Sicilia, esposa d'Espartero. El lloc es va convertir en punt de trobada i cita d'importants personatges de l'època i retir del general fins a la seva mort. Cinc anys després de la seva mort, en 1884, l'Estat adquereix l'edifici, plantejant-se com a posible seu episcopal, però com hem comentat abans, la seu de Calahorra es va mantenir i finalment es destinà a serveis administratius fins que en els anys 70 va convertir-se en la seu del Museo de La Rioja.

Es tracta d'un palau barroc de proporcions cúbiques, amb una torre o cimborri central, l'interior del qual està distribuit al voltant d'una escalinata. Un cop es va vendre a l'estat, va ser reformat canviant l'escut nobiliari de la façana per un d'episcopal, pensant en el destí previst per aquest edifici. També es troba en la façana una fornícula amb l'estàtua de Sant Agustí.

Des d'aquí es pot arribar al conjunt de carrers i caps de carrer entrellaçats coneguts com a Laurel, que acull prop d'un centenar de locals, entre bars i restaurants, que ofereixen un gran ventall d'especialitats culinàries, tapes i begudes... en definitiva, un autèntic plaer per als sentits.




Com capital de La Rioja, Logroño té una gran relació amb el vi. La construcció de bodegues subterrànies, els anomenats calados, sota les cases que formaven la ciutat i que avui delimiten el Casc Antic era una pràctica habitual ja en el segle XVI. Llavors, les famílies feien els seus propis caldos per al seu consum. El més important que es conserva és el de San Gregorio, que es situa a l'alçada del carrer Ruavieja 29, amb una longitut de 30m de llarg.

El carrer del costat del propi carrer Laurel, tenim el carrer Bretón de los Herreros, un carrer peatonal on es troba el Teatre Bretón de los Herreros, finançat per una subscripció popular en la qual van participar personatges il·lustres de la contrada, com Espartero, Sagasta -president del Govern- o el propi arquitecte Félix Navarro. Es va inaugurar el 1880, amb una obra de Bretón de los Herreros, dramaturg de La Rioja, tenint aquell teatre 700 places i una disposició de la sala en forma de ferradura amb tres nivells de llotges en tot el seu perímetre.

Entre el casc antic i el modern eixample, es troba el Passeig del Príncep de Vergara, anomenat també Paseo del Espolón per la seva semblança amb el famós passeig burgalès. Els seus origens es remunten al segle XIX, destacant el passeig de plàtans que envolta tot el seu perímetre i la gran estàtua dedicada al general Espartero.

L'estàtua eqüestre del General Espartero és obra de l'escultor català Pau Gibert, així com els lleons del pedestal. Va ser inaugurada en 1895 segons un projecte de l'arquitecte Francisco de Luís y Tomás. Va ser fosa en Barcelona, en els tallers de Joan Coma a partir del bronze de peces d'artilleria, excepte els esperons de plata. Com a curiositat, indicar que hi ha una figura bessona en Madrid, que es troba en la porta d'Hernani que dóna accés al Parc del Retiro. En el pedestal figuren les paraules: Prudència, Pau, Lleialtat, Templança, Pàtria, Abnegació, Fortalesa, Victòria, Patriotisme, Justícia, Llei, Heroisme i A Espartero, Espanya i Logroño.

La plaça també va acollir sis estàtues de reis procedents del Palau Reial de Madrid regalades pel General Espartero - Don Pelayo, Ordoño, Leovigildo, Alfonso el Casto, Enrique I i Felipe V - i que s'instal·laren en 1857. Amb la proclamació de la II República, l'any 1931, van ser retirades i desapareixeren.

I amb això, donem com a finalitzada aquest passeig de poc temps pel centre de Logroño...


Tornar a: Uns dies per La Rioja