Tallinn. La Ciutat Alta (Toompea)

Des de Toompea, un turó de pedra calcària a 50 metres sobre el nivell del mar, ha sigut tradicionalment governada la ciutat de Tallinn, des de la primera fortalesa de fusta construïda en el segle IX fins a l'actual Parlament d'Estònia. Una llegenda diu que el turó és el túmul del rei Kalev, un dels primers herois nacionals del país, aixecat per la seva vídua Linda. Asseguda sobre la pedra, les llàgrimes que la reina havia abocat per la mort del seu marit van formar el llac Ülemiste, situat a prop de Tallinn.

El castell de Toompea ha sigut el centre del poder de la ciutat. En el segle XIII els danesos van erigir un castell de pedra. D'aquesta època, data la llegenda de la bandera danesa, el Dannebrog, que la tradició l'ubica en l'actual Jardí del Rei Danès, situat entre la Ciutat Alta i la Ciutat Baixa. La història diu que quan les forces del rei Valdemar de Dinamarca perdien la batalla de Lyndanisse amb els estonis, el cel s'obrí i una bandera vermella amb una creu blanca va caure flotant. El rei va prendre-ho com una senyal divina, i això donà ànims a l'exèrcit danès que finalment guanyaren la batalla.

Toompea va canviar de mans moltes vegades al llarg del segle: dels danesos va passar a la Lliga Hanseàtica en 1285. Fins al segle XX, encara pertanyien a governants estrangers, passant a mans de Suècia i posteriorment a Rúsia, sota Pere el Gran. L'emperadriu Catalina la Gran ordenà la construcció de l'Administració del Govern en un edifici en el costat est de la fortalesa, completant-se en 1773. Fins el 1878, Toompea va gaudir dels seus propis drets i privilegis, fins que es va unir a la Ciutat Baixa. En 1918, Estònia es convertí en un estat independent, encara que en 1940 va ser annexionada per la Unió Soviètica, només per a ser conquerida per l'Alemanya nazi (1941-44) i recuperada de nou pels soviètics, fins 1991, en que es va declarar la seva independència.

L'actual edifici és la seu del Riigikogu, el Parlament de la República d'Estònia. Està format per diversos estils arquitectònics: el mur oest i la torre de Tall Hermann (on oneja la bandera d'Estònia) pertanyen a la fortalesa medieval de l'Ordre dels Germans de l'Espasa, l'edifici de l'Administració del Govern representa l'era tsarista en un estil clàssic, i l'edifici del Riigikogu, en el pati del castell, va ser construït a inicis de la dècada del 1920 i dissenyat per Eugen Habermann. El seu disseny expressionista, fa que sigui únic entre els diferents edificis del parlament del món.

Destacant entre tots els edificis per la seva vistositat i altura, trobem enfront del parlament, l'acolorida Catedral Aleksander Nevsky (Lossi plats 10), una peça d'arquitectura fora de lloc en mig del paisatge medieval. Per la majoria de la gent d'Estònia no s'emociona amb aquesta església per la seva ubicació i el seu significat polític. Es va construir en aquest lloc en 1900 com a símbol del poder del tsar sobre el poble estonià, que en aquesta època estava ja preparant la seva independència. Actualment, la catedral és el principal lloc de pelegrinatge per a la comunitat ortodoxa russa en el país.

Dedicada a Alexandre Nevsky, príncep rus del segle XIII que va acabar canonitzat, l'església va seguir un disseny de Mikhail Preobrazhensky, en l'estil tradicional de les antigues esglésies ruses, amb cinc cúpules en forma de ceba. La façana està decorada amb mosaics de Frolov i en el seu interior destaquen diverses icones de fusta i mobiliari divers.

L'altre gran església de la zona és la Catedral de Santa Maria, que es coneguda com Toomkirik, l'església de la cúpula. Es la principal església luterana del país i té el seu origen en una església de fusta. Les lluites de 1233 entre els Cavallers de la Creu danesos i alemanys alterà els plans de construcció de la catedral que va sofrir grans danys en l'incendi de 1684, afectant sobretot la seva decoració interior. En 1779 s'afegí la torre barroca.

Actualment es mostra la col·lecció d'armes de l'aristocràcia alemanya del Bàltic; a més a més, hi ha sepulcres dels segles XIII al XVIII i sarcòfags del XVII.

Per la seva ubicació Toompea gaudeix de diversos miradors, sent els més coneguts els de Kohtuotsa i el de Patkuli. El primer, al final del carrer Kohtu ofereix vistes de l'Ajuntament, els carrers medievals empedrats i les teulades vermelles de les cases de la Ciutat Baixa...

El de Patkuli, a prop de la Casa Stenbock, es divisa el mar, el port i l'església de Sant Olav, destacant sobretot per la seva torre, el punt més alt de Tallinn.

En la casa Stenbock està situada la seu del Govern i la Presidència de la República. L'edifici va ser dissenyat per Johann Caspahr Mohr com a palau de justícia de la Província d'Estònia. Un cop acabat, però, el 1792 l'edifici va esdevenir la residència urbana del Comte Jakob Pontus Stenbock. Posteriorment, l'edifici va ser utilitzat per a diversos fins a 1891, quan es va usar per primer cop com a palau de justícia. Els tribunals van continuar funcionant aquí fins el 1987.

Baixant de Toompea, pel carrer que porta el mateix nom, hi ha el Museu de l'Ocupació, però abans d'arribar-hi trobem un monument que recorda la independència d'Estònia l'any 1991: el 18 de gener, després de fets sagnants en Vilnius i Riga, tots els accessos a Toompea van ser bloquejats amb còdols i blocs de formigó. El 20 d'agost, durant l'intent de cop d'estat en Moscou, el Consell Suprem de la República d'Estònia va aprovar una resolució sobre la sobirania d'Estònia. La República d'Estònia va ser restaurada sense vessament de sang ni morts. El còdol que es pot veure va ser un dels blocs que s'utilitzà per bloquejar Toompea.

El Museu de l'Ocupació (Okupatsioonide muuseum - Toompea 8) es va obrir el 2003. Es tacta d'un museu on s'explica el pasat d'Estònia durant el període que va de 1939 a 1991. Reflecteix les tres ocupacions d'Estònia per dos poders totalitaris com van ser la Unió Soviètica i l'Alemanya Nazi.

L'exposició recorda els innumerables víctimes de l'ocupació, i inclou multitud de documents, cartells de propaganda, documentals, passaports, llistes de deportacions... En el soterrani de l'edifici, es poden veure parts de les estàtues dels líders comunistes (Preu entrada: 4€).

Al peu de Toompea, en l'extrem sud de la Ciutat Baixa, hi ha la Plaça de la Llibertat (Vabaduse väljak), envoltada a l'est per l'Església de Sant Joan (1862-67), al sud amb el bulevard Kaarli i un centre comercial subterrani i a l'oest pel Monument a la Guerra de la Independència (2009) que commemora la Guerra d'Estònia de la Independència (1918-20).

La Creu de la Llibertat que mostra el monument és una condecoració militar d'Estònia que s'adjudicà durant el període 1919-25. El monument té una altura de 23,5 metres i consisteix en 143 blocs de vidre, dissenyat per Rainer Sternfeld, Andri Laidre, Kadri Kiho i Anto Savi.




Anar a: Índex del viatge | Tallinn. La Ciutat Baixa (Vanalinn) | Tallinn. Més enllà del centre històric