Vilnius. El Museu de les Víctimes del Genocidi o del KGB

En l'avinguda Gediminas, enfront de la plaça Lukiškių hi ha un inmens edifici d'estil neo-clàssic, antiga seu de l'antic Tribunal de Districte. Durant l'ocupació nazi va ser la seu de la Gestapo i durant l'ocupació soviètica, les oficines principals de la KGB i presó per a presoners polítics en el soterrani del mateix edifici. Actualment és el Museu de les Victimes del Genocidi, més conegut com el Museu de la KGB, i s'entra pel carrer Aukų 4.

La història de l'edifici reflecteix els esdeveniments complicats en la història de Lituània a finals del segle XIX i gran part del segle XX. Lituània formava part de l'Imperi Rus, i no era ni una divisió administrativa de Rússia. El 1899 s'inaugurà aquest edifici per albergar els tribunals de la província de Vilnius, però l'edifici no va ser un símbol de la justícia, sinó tot el contrari... Actualment, a més de l'esmentat museu, en l'edifici podem trobar l'Arxiu Especial de Lituània, on es guarden els documents de l'antic arxiu del KGB i del genocidi de Lituània, el Centre d'Investigació de la Resistència i els tribunals de justícia.

En les pedres de la zona del sòcol de la façana estan gravats els noms dels resistents morts en aquest edifici, de 1944 a 1947.

En el museu es troba tota una col·lecció de materials històrics i documentals, relacionats amb les repressions que exerciren les autoritats ocupants contra la població de Lituània de 1940 a 1990. També hi ha informació documentada sobre la resistència anti-soviètica i anti-nazi i informació sobre els partisans i membres de la resistència i les víctimes del genocidi. La part principal del museu és la presó i sales d'interrogatori, i l'antiga cambra d'execucions.

No és un museu agradable de veure, pels fets que van passar, el que t'expliquen... però és imprescindible per a conèixer la història present de Lituània i de com van lluitar i sobreviure a les ocupacions autoritàries durant el segle XX, que va acabar en la seva independència, l'any 1991. El museu està dividit bàsicament en dues parts: la presó que es troba en el soterrani, i les exposicions que hi ha en la planta principal i en la primera planta.


La presó

En el soterrani de l'edifici es troba la vella presó de la NKVD/MGB/KGB que es va establir en la tardor del 1940 després que Lituània fos ocupada per l'Unió Soviètica. Llavors, la presó contenia 50 cel·les. Només a l'inici de la dècada del 1960, quan la resistència anti-soviètica es va eliminar, alguna d'aquestes cel·les van ser usades per albergar arxius de la KGB. Les restants cel·les van ser usades encara per empresonar als disidents i lluitadors dels drets humans.

La presó està tal com la va deixar la KGB en l'agost del 1991. Es poden veure 19 sales comunes, les habitacions de l'oficial de servei i dels guàrdies, les habitacions d'emprentes digitals, la cel·la d'aïllament on els presoners eren torturats, cel·les de confinament i els patis on els presoners podien fer quelcom d'exercici.

La part més impactant és la cambra d'execucions, on es pot veure els procediments de la gent sentenciada a mort, i el tracte inhumà dels cadàvers (escalofriant és el troç de pel·lícula que es va repetint en una pantalla de TV on es pot veure tot això). Sota un terra de vidre, s'exhibeixen alguns objectes descoberts al cementiri de Tuskulėnai -que és el lloc on l'enterraven i que actualment alberga un memorial- com sabates, botons, ulleres...

Les exposicions

Lituània en 1940 i 1941: la persecució comença...

El 15 de juny del 1940, la Unió Soviètica va ocupar i posteriorment va annexar Lituània, després d'un acord amb l'Alemània Nazi. Aquesta exposició reflecteix la situació de Lituània a finals dels anys 30 i ensenya com Moscou, amb l'ajuda de col·laboracionistes locals, van destruir gradualment la sobirania del pais, van arruïnat el sistema de poder estatal i l'administració, l'implementació de la ideologia comunista, i el deportament i empressonament de la gent.

Aquesta era l'habitació del sub-cap de la presó durant les últimes dècades de l'existència del mateix aparell repressiu soviètic. S'exhibeixen mobles autèntics i altres objectes de la dècada de 1950. Altres detalls de l'interior de la sala s'han recreat.



La guerra partisana entre 1944 i 1953

En juliol de 1944, després de tres llargs anys d'ocupació de l'Alemanya Nazi, l'exèrcit soviètic ocupà de nou Lituània. Era l'inici de nou anys llargs de guerra partisana pel restabliment de l'estat independent de Lituània.

L'exposició presenta l'estructura territorial i l'organització militar de les unitats de partisans, els objectius dels lluitadors per la llibertat, i la seva vida diària. Hi ha documents originals del moviment partisà, revistes i altres publicacions, manuscrits, objectes personals i fotografies que immortalitzen els rostres dels combatents de la llibertat, celebracions i els moments de tribut als seus germans en armes.


Una lluita desigual

Aquesta sala mostra qui estava a càrrec d'implementar el poder soviètic a Lituània, i les organitzacions responsables de la supressió de la resistència armada antisoviètica. Documents i altres materials visuals demostren els mètodes de la repressió soviètica, amb batallons de represàlia especials i grups de tropes de xoc.




Lituans en presons soviètiques i camps de treball: 1944-1956

Després que la Unió Soviètica ocupés Lituània un cop més, el 1944, la repressió sobre els habitants del pais es va renovar immediatament. Aquesta sala està dedicada als presos polítics. El material documental mostra l'escala i els mètodes de la repressió, en el sistema penal soviètic i les condicions espantoses de vida dels presoners. També es pot veure una exhibició de roba i calçats utilitzats en aquests camps de treball, creus casonales, llibres d'oracions i targetes de felicitació...




Deportacions: 1944-1953

Les deportacions, els desallotjaments massius de persones dels seus llocs de residència a les regions més remotes de la Unió Soviètica, van ser una de les mesures més brutals preses pel règim soviètic contra els civils.

El material documental ens intenta mostrar amb amb els procediments de l'organització i realització de les deportacions, la situació jurídica i les condicions de vida dels deportats, i els documents estadístics sobre les deportacions. Els documentals, pel·lícules i fotografies dels cementiris a Sibèria complementen la informació sobre els fets, i mostren la sort i misèria de la gent que va patir la humiliació i la injustícia.


La KGB: 1954-1991

Amb els documents que regulaven les activitats del KGB, l'equip que ha sobreviscut, material metodològic, formularis utilitzats i altre material documental, s'ha fet l'intent de mostrar els mètodes del KGB com un departament que complia les funcions de la policia política a la Unió Soviètica, i mostrar el seu lloc excepcional en el sistema polític soviètic.

Un equip d'escoltes i mobiliari que va sobreviure, es pot veure en la sala d'escolta, amb alguns detalls de l'interior que s'han reproduït.





La resistència popular antisoviètica: 1954-1991

El material visual, proclames i documents originals, revistes i altres publicacions mostren la resistència popular nacional, les tendències en el moviment que es va formar en la dècada de 1960 i 1970, i les organitzacions que els van desenvolupar. El Moviment de Renaixement Nacional, denominat "Revolució Cantada", que va destacar en el restabliment de l'estat independent, també es reflecteix en l'exposició.

Durant els anys de l'existència dels organismes de repressió soviètica, aquesta sala va servir com una cambra fosca de fotografia. Darrere del vidre, hi ha mobiliari i equips originals, i altres detalls de l'interior s'han recreat.



Anar a: Índex del viatge | Vilnius. El centre històric | Passejant més per Vilnius | La Galeria-Museu d'ambre de Vilnius