El Palau de Can Mercader

Al bell mig del parc de Can Mercader, a Cornellà de Llobregat, trobem el palau homònim, que fou construït entre 1865 i 1870, per l'arquitecte Josep Domínguez Valls, per encàrrec del comte Joaquim de Mercader. Es tracta d'un gran edifici amb aire d'antic castell i envoltat de jardins, l'aspecte senyorívol del qual ens remet a l'arquitectura romantica vuitcentista que tant agradava a la burgesia de final del segle XIX, i que té el seu origen en les restauracions historicistes propugnades per l'arquitecte francès Viollet le Duc.

El palau és de planta rectangular i simètrica. Als angles exteriors s'aixequen quatre torres poligonals, coronades amb merlets iguals que les façanes. Una doble escala amb balaustrada uneix la façana davantera amb l'entrada posterior.

Consta de dues plantes principals i una tercera per al servei, distribuïdes a l'entorn d'un pati interior. Les sales de les plantes, d'un seguit d'estils diferents, disposen de decoració, mobles i obres d'art de gran riquesa.

A la planta baixa hi ha el vestíbul, per on entraven antigament els carruatges, i els accessos a la planta principal; les estances destinades en el seu origen a sales d'estar i d'exhibició de les col·leccions de zoologia i d'objectes artístics de la família; la sala del billar; les cavallerisses i altres de pendencies de servei.

La planta noble l'ocupaven els propietaris amb espais d'ús cotidià, privats i d'altres amb una clara voluntat representativa. Aquí es troben les dependencies familiars, que s'articulen a partir del pati central i del passadís que l'envolta, des del qual s'accedeix als salons de la casa, decorats en estils diferents (sala Lluís XIV, Lluís XV, Lluís XVI, Saló Isabelí, Sala arab). Les habitacions privades estaven als braços curts del rectangle i a les torres. El segon pis estava ocupat en part per les habitacions del servei, la cuina i el rebost i, en part, per les golfes i un terrat.

Després de la mort de Joaquim de Mercader l'any 1904, la propietat va passar a mans del seu fill Arnau, casat amb la italiana Lina Pozzali. Del seu temps són, probablement, les pintures murals que van amagar els estucs originals, planxats al foc, del pati central i de l'escala noble, i les que decoren els sostres i parets d'algunes sales de la planta baixa.

Planta noble del Palau Mercader

Prèvia inscripció, cada diumenge a les 12h, la planta noble del Museu Palau Mercader, a Cornellà de Llobregat, està oberta, de forma gratuïta, a la gent que vol descobrir tant la història de la finca com la vida d'una família aristocràtica de finals del segle XIX. La planta noble l'ocupaven els propietaris amb espais d'ús cotidià, privats i d'altres amb una clara voluntat representativa.

L'escala noble

La primera habitació que es veu és la Sala dels retrats, amb alguns personatges rellevants de la història famíliar, com el matrimoni format per Arnau de Mercader i Paulina Pozzali.

A continuació ve el Saló principal, d'estil barroc, que recorda a les sales miralls dels palaus europeus.

A les parets pengen dos tapissos flamencs de finals del segle XVI, principi del XVII que mostren les dues cares d'un enfrontament bèl·lic: la celebració de la victòria i la fugida després de la derrota.

La següent sala és la Sala Àrab, anomenada així evidentment per la seva decoració, s'utilitzava en tot tipus d'acte social i que feia les funcions de sala de ball. La sala contava amb un espai annex que servia de zona de descans amb un conjunt isabeli de cadires, sofas, consoles i un tapís francès del segle XVII.

I arribem a una de les torres de la cantonada, la sala Lluis XV...

A través d'una porta petita disimulada en la paret trobem el bany on es pot veure una dutxa amb una màmpara de vidre i una pica de granit artificial, tot un luxe en aquella època.

Seguidament, passem a un dels dormitoris, conegut com el saló rosa i que era la cambra destinada als convidats.

Sembla que hi havia un altra habitació en la torre sudoest a l'actual saló isabelí decorat amb un conjunt de cadiratge i un gran quadre d'un militar, un ajudant del qual era família del Mercader.

El saló de pas (fosc, amb quadres i enteixinat) es troba decorat amb un cojunt de pintures murals atribuïdes a Pere Pau Muntanya, pintor de la segona meitat del segle XVIII i alguns mobles del segle XVI i XVII. Els fals enteixinat del sostre recupera el motiu decoratiu del pinyonet que decora l'arquilla catalana del segle XVI.

Enteixinat del sostre

La decoració de la cambra següent evoca el neoclassicisme de l'estil Lluis XVI i es conegut com el Saló dels Aústries. Aquest espai conserva l'únic quadre original de l'arxiduc Carles d'Austria a Espanya, i amb el del Belverede de Viena, els únics d'Europa. Al costat, hi ha un altre amb la seva esposa, Elisabet Cristina de Brunswick, i que han estat atribuïts al pintor napolità Andrea Vaccaro.


Són unes pintures al oli sobre tela, emmarcada amb marc daurat amb relleus decoratius, que Joaquim de Mercader va trobar l'any 1868, en unes obres de restauració de la capella de Sant Pere del castell de Bell·lloc. Es creu que va ser un regal personal que l'arxiduc Carles va fer a Ramon de Bell·lloc i Masip (1664-1716), fervent partidari de l'aspiració de l'arxiduc a la corona espanyola. També, en prova d’agraïment i consideració, l’arxiduc va concedir a Ramon de Bell·lloc el títol de comte de Bell·lloc, tot erigint el terme del seu castell en comtat.

L'arxiduc es representa de mig cos amb perruca i mirant frontalment mentre la resta del cos es troba girat cap a l’esquerra. El seu braç dret s’estén tapant la major part del cos, sostenint un bastó de comandament situat a l’angle inferior dret de la composició, al costat de la corona reial sobre un coixí. Va vestit gipó noble vermell i al damunt el cos de l’armadura. Una tela vermella i un marró acaben d’omplir la composició. Al marge del seu valor artístic i històric, l’originalitat d’aquests quadres rau en que són un dels pocs retrats que es conserven a l’estat espanyol de l’arxiduc i la seva muller i, juntament amb al del Belvedere de Viena, els únics d’Europa. Degut a aquesta originalitat aquests retrats han estat exposats diverses vegades i reproduïts en diferents catàlegs.

El Saló dels pianos era un espai principalment femení. Els dos instruments mecànics permetien reproduir la música dels rodets de pianola sense necessitat de saber tocar el piano.

Arribem al menjador on trobem jocs de vaixella i cristalleria marcats amb les inicials i escut de la família. A les parets es poden veure obres de pintors catalans del segle XIX com el conjunt de les quatre estacions de Francesc Masriera.

D'aquí pasem a la galeria per la qual es pot anar accedint a cadascuna de les sales anteriors, on hi ha les antigues vitrines del museu particular que Joaquim de Mercader havia heretat del seu pare i que ell va ampliar, inventariar i exposar primer a la seva residència del Passeig de Gràcia i després aquí a Cornellà, formant el que es va arribar a conéixer com el Museu del Comte de Bell·lloc.


En destaquen les col·leccions de quadres, ceràmiques, armes i altres objectes d'arts traslladats al palau de Cornellà a les darreries del segle XIX. Entre les pintures destaquen les de Francesc Masriera i Josep Cusachs, a més del retrat de l'Arxiduc Carles d'Àustria, obra d'Andreu Vaccaro. La col·lecció pictòrica arrenca al segle XVII.

L'interès de la col·lecció d'armes, a més de la seva diversitat cronològica, rau en el fet d'haver estat utilitzades per les diverses generacions dels Mercader i els Bell-lloc. També cal destacar la col·lecció de ceràmiques, amb peces italianes dels segles XV i XVI.




Per últim, abans de tornar a baixar per les escales es passa per la capella neogòtica, que està tota fosca, i de la qual pràcticament no es veu res.


Anar a: El Parc de Can Mercader