Camprodon: el Passeig de la Font Nova

Des del segle XIX Camprodon ha estat un indret on diverses famílies de la burgesia catalana hi ha passat l’estiu, i els primers estiuejants van començar a construir les seves residències en el passeig de la Font Nova, que es va desenvolupar seguint el curs del Riutort fins a trobar la carretera de Molló, a la Vila de Dalt, prop del monestir de Sant Pere.

Aquest lloc va ser remodelat fins a convertir-lo en un passeig que condueix a la Font Nova, que no és l'original. Aquesta va ser destruïda quan es va construir la desviació que porta a Coll d'Ares. Originalment era una font amb tres dolls. Allà on era, trobem un monolit i un bust de bronze del doctor Bartomeu Robert, impulsor de la colònia estiuejant de l'època. Aquest metge, que també va ser alcalde de Barcelona, va descobrir el poble l'any 1882 de la mà de la família Oliveda, una de les primeres famílies d'estiuejants reconegudes, i des d'aleshores, va recomanar a tots els seus pacients, membres de l'alta burgesia barcelonina, que passessin uns dies a l'estiu a Camprodon per prendre els aires saludables i guarir-se dels mals. D'aquesta manera, van començar a arribar un gran nombre de famílies de la capital que, seguint les passes de la família Oliveda, van començar a construir-se segones residències al voltant d'aquest passeig. És té constància que l'any 1897 ja eren 125 famílies, provinents de la capital catalana, les que passaven l'estiu a Camprodon i que l'any 1908, el nombre de forasters superava les 1000 persones. Va ser el primer lloc de tota la vila que va tenir enllumenat públic.

L'any 1924, Francesc Maristany, va inaugurar una nova zona residencial a Camprodon quan es va fer construir una torre a la sortida del poble, tocant amb el terme municipal de Llanars, de la qual parlarem en la propera entrada.

El passeig està vorejat per les cases d’aquests estiuejants, la més antiga de les quals és de 1880. Els edificis són de diversos estils i els seus arquitectes són bastants coneguts.

La primera que trobem és Can Pomar, construïda entorn els anys 1882-83, de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanova, el mateix que va portar a terme el projecte de l’Arc de Triomf de Barcelona. D'estil eclèctic, es tracta d'un edifici de planta quadrada amb les cantonades aixamfranades. La coberta és de teula àrab a quatre vessants i una llanterna d’il·luminació zenital en el centre amb façanes arrebossades i pintades amb esgrafiats representant elements naturalistes i geomètrics.

Després segueix Can Vincke, propietat en els seus orígens d’una família d’industrials alemanys. Per aquesta raó, la construcció té característiques d'una típica casa alpina alemanya: façana amb motlluratges de fusta i obra de fàbrica de pedra pintada per sobre l'arrebossat. El teulat està cobert amb plaques artificials que s'utilitzaren molt en tota la vall amb el nom eternita. Al 1928, es va fer al voltant de la casa un jardí noucentista.

També hi trobem Ca l’Oliveda, construïda entorn l'any 1880 i d'estil eclèctic. Va ser el xalet de la primera saga d'estiuejants del poble propietat del matrimoni Oliveda-Llopart i  bons aficionats a la caça. Arquitectònicament, ens trobem amb un edifici de planta quadrada, de tres pisos. La coberta és de teula àrab a dues vessants i les façanes estan arrebossades i pintades amb elements ornamentals eclèctics i rematades per una barbacana superior suportada per bigues de fusta. En els seus inicis, hi havia un jardí neo-barroc i uns pavellons alineats amb el passeig que avui ja no existeixen. Va patir vàries destrosses durant la Guerra Civil

Finalment, cal destacar també Can Torrent on el rei Joan Carles I hi va passar una temporada. També d'estil eclèctic, va ser edificada entre els anys 1880 i 1890. De planta quadrada, té tres pisos amb coberta de teula àrab a quatre vessants i una mansarda transversal. Les façanes són arrebossades amb canvis de textura i color a les cantonades. Al fons del jardí s'hi va construir una gruta artificial feta amb rocalla.


Ben a prop de tots aquests edificis, al començament del passeig, hi havia el casino de Camprodon, lloc on es feien representacions teatrals, cinema, balls… Actualment, en el mateix emplaçament, hi ha l’antic pavelló poliesportiu. El lloc per construir al passeig era escàs i ben aviat es van acabar les parcel·les. Llavors es va urbanitzar el carrer Freixenet, a l’altra banda del riu, on també hi trobem cases d’estiuejants com Can Cabot o Can Roig.


Anar a: La Vila de Camprodon | El Passeig Maristany | Rocabruna i Beget