Santa Pau medieval

A 9km d'Olot, i en el cor de la zona volcànica de la Garrotxa, es troba la petita vila de Santa Pau, envoltada de la bellesa del paisatge, en el qual destaca la sèrie d’antics cràters de volcans -com els de Santa Margarida, Croscat i Roca Negra-, la verdor de la vall i la magnífica Fageda d'en Jordà, un bosc de faig molt especial format sobre el corrent de lava que va fluir del volcà Croscat.

La vall de Santa Pau començà a adquirir protagonisme a la baixa edat mitjana arran d l’establiment, en un dels turons que davallen de la serra de Finestres, d’una de les famílies baronials més puixants de les terres gironines. A redós de la seva residència s’articula un nucli urbà que cohesionà el poblament fins aleshores dispers i que permeté gaudir d’un espai protegit per a la celebració del mercat (privilegi atorgat l´any 1297). Aquest centre de poder i d’activitat comercial i econòmica ha llegat a la historia un patrimoni important. A més d’una fesomia típicament medieval (amb muralles, carrers irregulars i raconades evocadores), traçada a la primera meitat del segle XIV, Santa Pau té edificis d’un valor arquitectònic notable.

La vila de Santa Pau es troba aturonada al mig del pla, a la vora dreta del riu Ser, i té dos nuclis ben diferenciats, la Vila Vella, declarada Conjunt Historicoartístic el 1971 i presidit pel seu castell, i la Vila Nova.

Veiem seguidament els seus atractius turístics:

Castell de la Baronia

Coronant un puig que domina la vall de Santa Pau, s'alça el castell dels barons de Santa Pau, documentat ja des de mitjan segle XIII. El 1278, data en la qual es creà la baronia de Santa Pau, el recinte esdevingué residència habituals dels senyors d'aquesta jurisdicció, i el 1300, arran de la concessió de la carta de franqueses, es va convertir en nucli del recinte emmurallat que s'aniria formant al seu voltant. De planta quadrangular, aquest castell-palau és un gran casal amb finestrals gòtics (alguns convertits en balconades) integrat per un pati central amb les diverses dependències distribuïdes al seu voltant. El recinte és fruit d'un llarg procés constructiu que s'estén des de mitjan segle XIII fins al segle XVIII. Al sector nord-est sobresurt la torre mestra, a la base de la qual es conserva l'antiga capella baronial dedicada a sant Antoni Abat i sant Honorat.

La Vila Vella

Aquest sector del recinte emmurallat representa la primera fase del procés de formació de la vila de Santa Pau, anomenada en el seu origen Pobla de Sant Pau, entorn de la residència dels barons. Les cases, adossades a la part interna de la muralla, s'adapten a les irregularitats del terreny i donen lloc a un únic carrer costerut que desemboca en una petita plaça; des d'aquesta placeta, on es troba una de les dues portes d'accés a la població (el portal de la Vila Vella, anomenat també portal del Mar), es pot contemplar, a la llunyania, la badia de Roses.

Tota la vila era emmurallada i formava un recinte quadriculat amb torres de defensa als angles. Es conserven en bon estat diverses cases antigues amb finestres gòtiques i renaixentistes, com Ca l'Escloper, Ca la Sió, Cal Ferrer Negre, Can Pujol i la Rectoria, antiga residència dels procuradors de la baronia, situada al costat del castell., amb l'escult dels Balbs (procuradors de Santa Pau) a la façana.

Plaça Major

Al sud del castell s'edificà en origen un gran espai, més o menys triangular, que donà lloc a la plaça Major, anomenada antigament Firal dels Bous pel fet que era el principal punt de concentració els dies de fira i mercat. El més característic de la plaça actual són les fileres de porxos amb arcades, que oferien aixopluc els dies de mal temps.

Cal destacar així mateix la diversitat d'estils de les arcades i els finestrals, veritable mostrari de l'evolució de l'estil gòtic comarcal, i la uniformitat funcional de les cases. Un parell d'arcs i un cancell foren reproduïts al Poble Espanyol de Barcelona. Avui en dia es tracta d'una de les places medievals més ben conservades de Catalunya. Esmentar també el portal de la Vila Nova o portal de Sant Antoni, que hi dóna accés des de la plaça de Baix.

Església parroquial de Santa Maria

Bastida a la banda de llevant de la plaça Major, és posterior a la resta del conjunt. Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 van afectar l'antic temple de Santa Maria dels Arcs (situat als afores de la vila), fins llavors temple parroquial de la vall de Santa Pau. Aquest fet va motivar el trasllat de la seu parroquial a una nova església que en aquell moment estava en procés de construcció dins el nucli emmurallat, gràcies a les donacions i la pressió exercida pels barons.

Tot i que té una base original de mitjan segle XV, el temple actual es pot adscriure globalment al segle XVI. És una construcció elegant, d'un gòtic auster i amb un camapanar imponent que li dóna una gran personalitat.



La Vila Nova i el carrer del Pont

L'expansió fora muralles de l'edat moderna es concretà en la plaça de Baix, anomenada antigament plaça del Prat, i en una única via que condueix al pont sobre el riu Ser: el carrer del Pont. Aquest carrer s'enfila fins a atènyer la part més moderna de la vila i constitueix una mostra de l'auge econòmic que va experimentar Catalunya al segle XVIII, on hi destaquen les llindes de les cases.