Diverses poblacions del Penedès, com Vilafranca, Sant Sadurní d'Anoia i Gelida, es convertiran en destins atractius de la burgesia, desitjosa d'establir-hi les seves segones residències per tal de passar-hi els estius. Moltes d'aquestes segones residències seguiran el corrent estètic modernista que s'havia anat imposant a Barcelona. Aquest corrent va arribar a l'Alt Penedès amb cert retard i barrejat amb tendències eclèctiques, podent-lo trobar tant en edificis privats com també públics. Es tracta d'un modernisme bàsicament ornamental que manté elements de la tradició constructiva catalana però que, alhora, utilitza els nous materials que es van imposant (ferro forjat, ceràmica vidrada, paviments hidràulics, trencadís, etc.).
El cas de Gelida difereix força de la resta de la comarca, ja que el modernisme s’introdueix per mitjà dels mestres pràctics que realitzen cases entre mitgeres per a les classes treballadores del poble amb elements modernistes com Casa Delgado, Ca l’Adela o Cal Boada.
El Modernisme es va començar a aplicar a l’arquitectura d’estiueig a partir de la primera dècada del segle XX, en cases com Ca la Sara, Cal Jové o la Casa Pallejà. L'estiueig va tenir una gran incidència a Gelida; l’arribada del ferrocarril l’any 1865 suposa una millora substancial en el transport de persones i mercaderies, tant per la comoditat i seguretat del viatge, com pel temps que es trigava en realitzar un desplaçament. A partir de la dècada del 1880 s’estableix una petita colònia d’estiuejants a la vila, atrets per la proximitat amb Barcelona, i per un paisatge pintoresc on podien entrar en contacte amb la natura i el món rural, i on podien fer salut prenent les aigües i gaudint de l’aire pur. Aquestes famílies benestants van començar a construir-se les seves torres d’estiueig prop del nucli antic del poble, el primer eixample on es concentren aquest tipus d’habitatges és l’eix format pels carrers Sant Lluís i Barceloneta.
La ruta la podem iniciar en el carrer Mossèn Jaume Via, un dels eixos principals de la vila, on trobem una sèrie de cases entre mitgeres construïdes a principis del segle XX que, en la decoració, totes inclouen detalls, formes o conceptes constructius modernistes.
Per exemple, la Casa del senyor Font, al número 59, d'estil eclèctic, però en l'ornamentació de la façana hi trobem motius vegetals i florals que ens introdueixen el llenguatge modernista. Consta de soterrani, planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, i al coronament de la façana es troba una imatge del Sagrat Cor.
Més avall, trobem la Caseta d'en Tauler (Mariano Mas Civil, 1910), coneguda també com Cal Boada, al número 63 i...
...la Casa Perelló, al número 67, ambdues d'una sola planta que segueixen l'estil modernista popular amb reminiscències d'un cert medievalisme: ús del totxo vist, acabats de façana ondulants, forjats i finestres lobulades de mida petita.
Entremig de les dues cases trobem la Casa Delgado (Joan Rubió Bellver, 1910), al número 65, plenament modernista en la concepció de la construcció i en la utilització dels materials: totxo vist i coronament de façana trencat i amb línies ondulants. La façana presenta un porxo davant l'entrada, el qual es tanca a la línia del carrer amb una reixa de forja, a banda i banda d'una columna central de maó vist, que enllaça amb el balcó arrodonit que es projecta cap enfora i que està protegit per un voladís de ceràmica vidriada.
A la façana també ressalta l'esplèndid treball de ferro forjat al cancell i als balcons del primer pis. La forma poligonal del pis i el coronament mixtilini, li confereixen a la casa l'efecte característic de les cases modernistes més atrevides i una de les més peculiars de Gelida.
Continuem carrer avall per veure Ca l'Adela (Mariano Mas Civil, 1912), també coneguda com Casa Figueras, al número 71, fent cantonada amb el carrer de la Font. Consta de soterrani, planta baixa i un pis, sota coberta de teula àrab, i jardí lateral i posterior. Els elements més remarcables de la façana, de composició simètrica, són el balcó corregut del primer pis, amb la seva forma sinuosa i la seva barana de ferro forjat, i les motllures d'inspiració floral.
Anem cap al carrer Sant Lluís, passant pel carrer Major on veiem la Casa Vallribera Mir, construïda als volts del 1888, éssent una de les primeres mostres de l'arquitectura d'estiueig a Gelida, i on vivia el mestre Pere Vallribera, director del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Es tracta d'una torre senyorial, quadrangular, formada per planta, pis, golfes i torratxa lateral amb teulades de quatre vessants de teules i crestes afiligranades de ceràmica de colors, voltada d'un jardí.
Un cop en el carrer Sant Lluís, trobem magnífics exemples de torres d'estiueig, aïllades envoltades per un pati o un jardí, construïdes a principis de segle als afores del nucli antic del poble.
Al número 9-11, al començament del carrer, tenim la Casa Sara (Pere Ros i Tort, 1909). Té forma quadrangular i té un jardí lateral i una sola planta, amb soterrani i terrat. Al lateral esquerre trobem una glorieta acristallada amb columnes dòriques i a la façana podem veure els acabats amb formes ondulants del terrat típicament modernista, igual que els relleus de les cantoneres, les llindes de les obertures i els respiralls, amb decoració de tipus floral i vegetal.
L'interior, disposat a l'entorn d'un passadís central acabat amb galeria i habitacions a banda i banda, posseïa mobiliari de l'època, avui desaparegut. Una part molt important dels jardins fou destruïda els anys 60 per a fer-hi una fàbrica. Constava d'una bona pineda, un petit pavelló i escalinates, esdevenint un pulmó verd al centre del població d'interès total.
Més avall, al número 13-19, trobem la Casa Jové (Arnau Calvet Peyronill, 1911), amb terrassa, jardí i una interessant tanca. Va ser projectada en un estil modernista influït per la sezession vienessa; això es fa ben palès a la façana de llevant, la qual planteja un balcó suportat amb columnes de maó vist, material que es fa servir també a la barana, amb l'obertura emmarcada amb un gran arc ogival farcit de ceràmica de tons blaus i decorat amb altres motius ceràmics de diferent color.
El cos central, cobert a dues aigües amb teula plana d'encaix, de ceràmica negra, és més alt que no els laterals, amb terrat i balustrada. La casa va ser construïda entre 1911 i 1913 sobre la base d'una construcció més antiga, del 1886. Va ser promoguda per Joaquim Jové i Costa, Marquès de Gelida, i protagonista d'una de les èpoques d'or de la fàbrica de paper La Gelidense.
El gran jardí estava tancat per una tanca de disseny especial i va ser mutilat per tal de construir-hi pisos, perdent en molta part l'encís i vegetació originals. Segons Raquel Lacuesta, gran experta del modernisme, recorda les estacions del funicular de Vallvidrera i l'edifici d'Hidroelèctrica de Catalunya, tots de 1905 i del mateix autor.
Continuant pel mateix camí veiem a mà dreta Can Castells, de la qual parlarem més endavant, i a mà esquerra, Can Valls (1891), coneguda també com les Escoles Velles, al número 21. Es tracta d'una torre de planta quadrada aïllada amb jardí, d'estil eclèctic amb algunes insinuacions modernistes. Es compon de planta baixa, principal i pis, amb una coberta de terrat amb balustrada i torratxa. S’hi accedeix per una doble escalinata d'un sol tram, a través d'una tribuna hexagonal.
Des del temps de la Segona República va servir d'escola, alterant-se la distribució interior, i la seva funció com a centre d'ensenyament va durar fins l'any 2002. Una campanya popular en va evitar l'enderrocament, anys abans, l'any 1977.
Més avall, tenim la Torre Monturiol (Joan Pascual i Batlle, 1868 / Modest Tauler (ampliació el 1917)), coneguda també com Can Barba, una gran casa que pot recordar a un petit palau francès del XVIII, amb la seva mansarda de la teulada. Consta de tres plantes, un soterrani i un mirador elevat. Hi destaca la galeria d'arcades i la terrassa amb columnes i coberta de bigues.
Al jardí existeix un monument a Narcís Monturiol instal·lat l'any 1941 amb el seu bust i la llegenda 'Monturiol, 1819-1866'. D'aquí, el nom de la casa, encara que vox populi sempre relacionava aquesta torre amb l'inventor del submarí, malgrat haver molt el 1886, dos anys abans d'inaugurar la casa, afirmant que havia estat a Gelida.
Pujant per unes escales s'arriba al carrer Barceloneta on hi ha una sèrie de cases entre mitgeres a banda i banda, de planta baixa i un o dos pisos. La tipologia de les construccions és la de torres d'estiueig i cases populars, que combinen elements de l'eclecticisme, modernisme, noucentisme...
En els números 27-31, veiem un altre cop Can Castells (Joan Pascual i Batlle / Amadeu Llopart Vilalta (reforma)), una casa d'estiueig de grans dimensions, amb jardí, que ocupa un ampli xamfrà, a tres vents. Va ser construïda l'any 1885 per a Ramon Riba i Bayona i reformada en estil noucentista l'any 1919.
Amb cossos esgraonats formant quatre plantes, es caracteritza per les seves àmplies terrasses, amb balustrades, i una destacada torratxa-mirador.
... i en el número 41, hi ha Cal Pallejà, que fou la casa del poeta local Ramon Pallejà i Camaló i on s'hi celebraven jocs florals, teatre i actuacions de la coral de Gelida, reunint-se el bo i millor dels estiuejants barcelonins que passaven l'estiu al poble i de la societat de Gelida. La casa mostra trets modernistes, molt evidents al coronament sinuós i a la forma de les motllures que envolten les finestres.
Seguint el carrer, arribem de nou al carrer Major, l'eix central que articula el nucli urbà de Gelida i que conserva moltes cases del darrer terç del segle XIX, la major part d'estil eclèctic, que conviuen harmònicament amb altres edificis posteriors, modernistes o noucentistes, de les primeres dècades del segle XX.
L'any 1877 es va construir el Centre Cultural i Recreatiu de Gelida (C/ Major, 51), que va aglutinar la vida lúdica i cultural de la vila fins l'any 1933, quan es va obrir el cafè del Casal Gelidenc. L'any 1939 va ser ocupat pel Frente de Juventudes i posteriorment va ser adquirit per l'Ajuntament.
És un gran casal entre mitgeres, d'aire neoclàssic, amb grans sales a l'interior: hi ha una gran sala amb pilastres i voltes i una escala que condueix al pis superior on existeix una espaiosa sala amb motllures, pintures i cel-ras del 1877, i diversos serveis annexos. La façana sorprèn perquè no és simètrica, la porta principal i la finestra central del balcó estan esbiaixades respecte a l'eix de simetria que marca el frontó superior
La Casa Comelles (C/ Major, 41) amb jardí i galeries a la part del darrera, va ser construïda l'any 1892 d'acord amb la inscripció de la façana dins d'un estil eclèctic, molt ornamentat, especialment la part del coronament, de gran sumptuositat. Inicialment era un habitatge unifamiliar. Reformes posteriors van convertir un dels finestrals en porta d'accés al pis superior.
Un altre edifici entre mitgeres és la Casa Ràfols (C/ Major, 18) i consta de planta principal elevada i un pis, sota coberta de teula àrab. Com a element remarcable esmentar el gran finestral de la planta principal, amb decoració modernista, i el capcer amb esgrafiats i rajoles vidriades. Presidint el coronament destaca el mosaic de la Mare de Déu de Montserrat.
Gairebé al costat, hi ha la Societat coral d'artesans o Casal gelidenc (C/ Major, 14), construït per l'arquitecte Josep Ros i Ros. El projecte, conservat encara per l'entitat 'Societat Unió del Casal Gelidenc', porta la data del 1917, any que figura també a la façana de l'edifici. Va ser utilitzat com a sala de ball, cafè i billar fins l'any 1924, en què es va construir un saló d'espectacles en els terrenys annexes. El 1923 va enderrocar-se totalment, salvant-se únicament la seva façana modernista amb un disseny molt lineal i monumental pròxim a l'Art Déco, per tal de destinar-lo a ball, cinema i centre de reunió.
A l'inici del carrer Major, tocant amb l'església parroquial de Gelida, hi ha una masia del segle XVII restaurada modernament (al rellotge de sol hi ha escrites les dates 1633 i 1989). Es tracta de Can Terra. Té planta rectangular i consta de planta, un pis, golfes i coberta de teula a dues aigües. El portal és adovellat, de punt rodó, i les finestres estan emmarcades amb pedra.
L'església parroquial de Sant Pere (1857-1871) va substituir a l'església del castell. D'estil neoclàssic, consta d'una sola nau, amb capelles laterals entre els contraforts, façana classicista, amb frontó triangular i campanar de torre, octogonal. La capella del Santíssim, coberta amb arcs parabòlics, compta amb una cúpula coronada amb llanterna.
Fent cantonada amb la plaça de l'Església i el carrer del Marquès de Gelida, hi ha Ca l'Aleix (Lluís Mas Civil, 1903), un casal eclèctic de notables dimensions, amb un cos lateral a mode de torre, de planta baixa i dos pisos. Les obertures estan emmarcades amb guardapols motllurats que a casa pis tenen formes diferents. Al capcer hi ha escrit Villa Sebastian.
En el carrer Marquès de Gelida número 14-16 està la Casa Miquel Valls, construïda l'any 1924, dins d'un estil modernista, ja fora d'època, que es fa palès especialment al coronament, de línies ondulades i en alguns relleus, com el medalló on hi figura l'any de construcció o l'abarrocat escut amb les inicials del propietari.
Molt a prop, en el carrer Àngel Guimerà número 35, acabem la nostra ruta, on hi ha la Casa Delfí Mas (Ramon Raventós Ferrerons, 1926), una casa noucentista de situació privilegiada sobre els voltants, de dues plantes, celler, golfes i jardí.
Està formada per dos cossos rectangulars units amb teulades de pissarra a quatre vents. l'interior que s'obre a partir d'un porxo que sustenta una galeria, es divideix a partir d'uns escala central, i és d'una gran lluminositat i elegància.
El Centre d'Interpretació del Castell de Gelida ofereix un recorregut guiat per nou
cases modernistes del centre de Gelida: Cal Boada, Casa Delgado, Ca
l’Adela o Casa Figueras, Cal Palahí, Casa Folch, Casa Sara, Cal Jové
(que habitualment es pot visitar per l’interior), Can Valls o Escoles
Velles i Casa Pallejà. La ruta s’ofereix l’últim diumenge de cada mes si hi ha un mínim de 8 persones inscrites. S'ha de reservar prèviament en el Cd'I, i també es pot combinar amb una visita guiada al mateix castell.
Bibliografia: Ruta modernista de Gelida | Pobles de Catalunya, Gelida | pat.mapa (Generalitat de Catalunya) | El modernisme de l'Alt Penedès. Un tomb entre vinyes (Diputació de Barcelona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.