San Vicente de la Barquera

Envoltada de l'entorn del Parc Natural d'Oyambre i un emplaçament que ja va ser aprofitat des de l'època romana, San Vicente de la Barquera s'assenta sobre ries i aiguamolls. La pesca, els vaixells i l'activitat portuària són els distintius d'aquesta vil·la marinera. A més, San Vicente és l'encreuament de dos camins històrics: és una de les etapes del Camí de Sant Jaume per la costa i on la ruta es bifurca i condueix, seguint el curs del riu Nansa, al veí monestir de Sant Toribi de Liébana.

A principis del segle XIII, Alfons VIII va concedir a la vil·la els seus furs pels quals s'atorgava als pescadors de San Vicente el dret exclusiu a treballar en la zona del Cantàbric, que abastava entre punta Bayota i Llanes. La captura de balenes i besucs es va incrementar, a l'igual que la ciutat i les drassanes. Així, va formar part de la poderosa Germandat de les Quatre Vil·les, amb Santander, Laredo i Castro Urdiales, que va tenir un gran poder naval i comercial al servei de Castella, sent el germen posteriorment de la creació de la província càntabra durant el regnat de Carles III en el segle XVIII. Avui San Vicente segueix conservant el seu aire mariner en el seu port i en els carrers que miren al mar, encara que la pesca d'altura fa temps que va deixar de ser un negoci pròsper.

La ciutat s'estén entre dos ponts, el de la Maza (s. XV) i el Nou (s. XVIII). El primer va tenir 32 arcs, i encara que ha estat modificat, conserva la seva elegant fermesa pètria sobre els aiguamolls de Rubin. Va ser en el seu moment una important obra d'enginyeria medieval, substituint a un altre de fusta, i sent un dels ponts més llargs d'Espanya. A prop, en un dels seus extrems, encara que no el vam visitar, es troba el convent de Sant Lluís que va allotjar a Carles V quan arribà a Espanya en 1517 per a ser coronat rei. Construït en el segle XV, el cenobi encara conserva part del refectori i el claustre, i gran part dels murs, l'absis, els arcs gòtics i les voltes que permeten fer-se una idea de com era l'edifici.

El Pont Nou

Pel barri pesquer es pot anar accedint al centre històric conegut com la Puebla Vieja, declarat Conjunt Històric Artístic, envoltada per una muralla emmerletada i diverses portes, i on es troben diversos edificis emblemàtics.

La Puebla Vieja

Pujant pel carrer Padre Antonio, al costat del pont Nou, s'arriba al castell del Rei, erigit en el segle XIII, després que el rei Alfons VIII va concedir els furs, encara que es creu que hi havia una construcció prèvia per a defensar-se dels atacs normands. De forma longitudinal, gairebé rectangular, és de planta irregular per adaptar-se a les formes del massís pedregós sobre el qual s'assenta. Té dues torres, una de planta pentagonal i l'altra de planta quadrada, unides per un pati d'armes rectangular. Avui en dia, està obert com a museu d'història local i centre cultural per a exposicions temporals.

Seguint recte trobem el Palau de la família Corro, d'estil renaixentista i seu actual de l'Ajuntament. Construït en el segle XVI per ordres de l'inquisidor Antonio del Corro per acollir als pobres malalts de la vil·la. En la seva façana amb balcons ornamentats i pilastres i frontons, es pot veure dos escuts blasonats relacionats amb el fundador.

A un costat, està la torre del Prebost, una construcció adossada a la porta de la Barrera o de Santander, on vivia el prebost, l'oficial real que recaptava els impostos en l'Edat Mitjana. Més endavant, va usar-se com a presó pública.

 Ben a prop, tenim les restes de l'antic Hospital de la Concepció, un dels albergs per a pelegrins que feien el camí de Sant Jaume per la costa. També formava part de camí de Liébana que discorre entre San Vicente i el Monestir de Sant Toribi, que disposa del Lignum Crucis, el tros més gran conegut de la creu on va morir Jesucrist. Una butlla del papa Juli II, el 1512, li atorga el privilegi de celebrar l'Any Jubilar de Liébana, el que converteix al monestir en un dels cinc llocs sants de peregrinatge amb Roma, Santiago de Compostela, Terra Santa i Asís. Només queden alguns murs exteriors amb una porta d'arc de mig punt i uns finestrals superiors amb els seus arcs.

Església de Santa Maria dels Àngels

Al costat i ocupant un lloc estratègic amb vistes als aiguamolls de Pombo, el monument més antic de San Vicente: l'església de Santa Maria dels Àngels, construïda durant el segle XIII en estil gòtic muntanyenc. Per la part externa destaca la seva gran torre, que magnifica l'aspecte de fortalesa, i les seves dues portes romàniques. En el seu interior estan els sepulcres de la família Corro destacant el de l'inquisidor, cobert amb una escultura renaixentista en la què el personatge roman estesa i amb un llibre entre les mans, i que està considerada com una de les escultures funeràries més boniques d'Espanya.

Església de Santa Maria dels Àngels

 Al voltant de l'església es pot veure restes de la muralla que protegia la vella pobla. Dels murs que envoltaven l'antiga ciutadella encara es conserven les façanes nord i oest, així com les portes que havien de travessar els pelegrins de la ruta jacobea.

Aiguamolls de Pombo

Anar a Uns dies per Cantàbria