El castell de Beynac

La seva ubicació fa que Beynac, que pertany a la categoria dels Plus beaux villages de France, i del seu castell estigui considerat com un dels llocs més bells de França. El poble està construït en diferents nivells al costat del riu Dordogne, sobre un penya-segat de 150 metres d'altura coronat per la seva fortalesa. El lloc pot semblar auster si no fos pel sol banyant de llum les seves parets i el Dordogne com a mirall. La varietat de colors, la lluminositat de la pedra, del cel i de l'aigua converteixen a Beynac en el paradís dels pintors i dels fotògrafs en qualsevol època de l'any.

Malgrat l'atmosfera medieval del lloc, els orígens de Beynac no són medievals. S'han descobert assentaments de l'Edat del Bronze, restes que es troben a prop del Parc Arqueològic i que es poden visitar.

Apart de visitar el monumental castell, també es pot visitar l'església de Cazenac -a uns 5km es troba aquest llogaret que es va incorporar a Beynac el 1827 per una ordenança reial- o realitzar algun els passejos en gavarra pel riu i admirar la vall i els seus castells.

Després de l'organització del comtat de Périgord, aquest poble va ser amb Biron, Bourdeilles i Mareuil, la seu d'una de les quatre baronies del Périgord. El primer testimoni fiable de la presència d'un senyor en Beynac data del 1115. El castell era tant poderós, i els seus barons tant cruels, que els vassalls i camperols dels voltants l'havien batejat amb el malnom d'arca de Satanàs. En 1224, al tornar de la creuada contra els càtars, Simon de Montfort es va apoderar de Beynac i va destruir les seves muralles.

Beynac constituïa un important enclavament de vigilància de la vall i durant la Guerra dels Cent Anys estava al costat del bàndol francès. Aquesta zona de la Dordonya era la frontera entre França i Anglaterra; no lluny d'aquí, a l'altre costat del riu, el castell de Castelnaud es trobava en mans angleses. En 1360, el tractat de Brétigny el va fer passar per dret sota domini anglès, però anys després va tornar a lluitar en el bàndol de Carles V. En 1370, la única hereva del feu, una nena de tres anys, es va prometre amb el seu oncle, Pons de Commarque. Aquest últim trauria als anglesos de la comarca i es convertiria en el senyor més poderós del Périgord.

Durant les guerres de religió els senyors del castell, convertits al protestantisme, no van tenir grans fites a l'ombra de les proeses i gestes de capitans com Blaise Monluc per als catòlics o Geoffroy de Vivans per als hugonots. Després de la mort, en 1753, de l'últim hereu masculí, les possessions passen per matrimoni de la seva filla a la família dels Beaumont, que deixen abandonada la fortalesa fins a finals del segle XIX quan un marquès de Beaumont estableix la seva residència de nou en el castell de Beynac i comença una important campanya de restauració que el condueix a la fallida. Els seus descendents no podem mantenir el castell que és comprat finalment per un particular en 1961.

El castell ha servit com a escenari de rodatge per a diverses pel·lícules com Joana d'Arc de Luc Besson (1999), Els visitants de Jean-Marie Poiré (1993), La filla de D'Artagnan de Bertrand Tavernier (1994), Els visitants 2 de Jean-Marie Poiré (1997) o Chocolat de Lasse Hallström (2000).

Protegit de forma natural pel penya-segat pel costat del riu, el castell va reforçar les seves defenses pel nord amb una doble muralla, dues fosses paral·leles i dues barbacanes.

A cada costat de la imponent torre de l'homenatge el segle XIII es reparteixen els cossos del recinte; el primer del segle XIII es va modificar en els segles XVI i XVII, i el segon es va construir en el XIV i el XVII i contenia les estances. En l'interior, la gran sala dels Estats en la que es reunia la noblesa de les quatre baronies del Périgord, té una volta ogival i alberga una xemeneia esculpida d'estil renaixentista.

En l'oratori trobem els murs decorats amb frescos del segle XIV on es mesclen personatges de diverses èpoques i que representen el Sant Sopar en la qual sant Marcial fa el paper de maitre mentre Crist està al peu de la creu, al costat dels senyors de Beynac. Les estances estan decorades amb fusteries i sostres pintats del segle XVIII.




A la torre de l'homenatge s'accedeix per una estreta escala i una porta baixa. Des d'allà es pot gaudir d'unes vistes increibles sobre la tota la vall i els castells de Castelnaud, Fayrac i Marqueyssac. Al costat del penya-segat, la capella castral, d'època romana.

Anar a: El Perigord

| 24220 Beynac-et-Bezenac, França | Preu entrada 2015: 8,00€ | www.beynac-en-perigord.com/fr/ |