Al peu de l'abrupte penya-segat, coronat per alzines, les cases del poblet s'arrauleixen contra l'escarpada roca que es fonen en aquest marc majestuós i mirar-se en les verdes aigües del riu Dordgone. Segons la posició del sol i l'hora del dia, totes les varietats de l'ocre, del blanc i del gris transformen el poble i al seu doble reflectit en l'aigua en un magnífic espectacle de colors brillants.
Els orígens del poble són molt antics i la zona ha estat ocupada des de la prehistòria. De l'època gal·loromana, queden els vestigis d'una antiga via i l'emplaçament d'una vil·la, així com un pou romà. L'ocupació coneguda del lloc és tanmateix menys llunyana, ja que és sobre els voltants de l'any 849 amb la vinguda dels normands al Perigord. Època d'invasions, víkings, amb els seus drakkars pujant la Dordogne, queden els antics forts construïts al penya-segat pels locals, per protegir-se d'aquests últims. Altres vestigis d'aquesta època són els recintes amb cases fortificades, que van fer de La Roque Gageac una veritable fortalesa. Aquesta veritable plaça forta va resistir les rivalitats entre els Capets i Plantagenets (francesos i anglesos).
Al fons, els forts troglodítics i la Maison de Tarde |
D'aquella època queden les ruïnes de l'antic castell senyorial dels bisbes, els forts troglodítics, les muralles de l'antiga fortalesa i les cases fortificades dels nobles, entre les quals destaca el casalot de la família Tarde, amb una elegant torre rodona. Jean Tarde, que va néixer i morir en La Roque Gageac, va ser un cèlebre astrònom, filòsof, matemàtic, arqueòleg i historiador, les cròniques del qual són la base de la història medieval del poble. Després d'un viatge a Itàlia, va portar un telescopi, que li va donar el mateix Galileu, i va donar suport a les teories de Copèrnic, on els altres giren al voltant del sol i sobre ells mateixos. Tanmateix, aquestes teories eren rebutjades per l'església i l'astròleg va ser obligat a abjurar d'aquestes idees davant d'un Tribunal de la Inquisició.
Els segles van passar, i la història del poble té els seus alts i baixos com a qualsevol altre lloc. El 1957, un gran bloc de la roca es va separar i va caure al poble, destruint cases, matant a diverses persones, i la carretera va quedar tallada durant diversos anys. Així, La Roque Gageac es va haver de refer amb una nova cara, sense trair el seu antic aspecte.
Per valorar tot l'encant del poble s'ha de caminar pels seus carrerons que semblen córrer sobre els teulats. Podem trobar una església del segle XIV amb un campanar d'espadanya, l'absis de la qual prolonga la roca sobre la qual s'alça, així com edificis típics del Périgord envoltats d'una sorprenent vegetació mediterrània que afavoreix el microclima creat pel sol al escalfar la roca.
Prop de l'església s'hi troba un jardí tropical creat pel científic Gerard Dorin, on es poden trobar diverses varietats de palmeres, de llorers roses, cactus, tarongers, llimoners, etc. René Deushère és avui el propietari del penya-segat i ha restaurat l'escala per accedir als forts.
Al final del poble, es troba el castell de la Malartrie, del segle XIX i d'estil renaixentista, que no desentona en aquest decorat medieval i que va fer construir el comte de Saint Aularie.
Un cop passejat pel poble, un altre atractiu és poder donar una volta en gavarra pel riu i gaudir de diverses panoràmiques excepcionals, tant del poble, com dels seus voltants, amb els seus castells i els jardins de Marqueyssac.
Plànol de La Roque Gageac |
Anar a: El Périgord
Hola
ResponEliminaMe encanta este blog
son hermosas las fotografías que publicais al igual que cada post!
Beso y abrazo grande Chulo♥