La Roque Saint-Christophe

A mig camí entre Eyzies i Montignac-Lascaux, i a menys de 2 minuts de la Maison Forte de Reignac, es troba la Roque Saint-Christophe, un penya-segat que s'estèn sobre un passeig d'un quilòmetre i que domina des d'uns cent metres la carretera i el riu Vézère. Es tracta d'una antiga fortalesa i ciutat troglodita inatacable i enganxada a la paret, formada per cinc terrasses excavades des del seu origen per l'erosió de les aigües del riu des de fa milions d'anys i sobretot per l'acció del gel sobre la cal durant els períodes glacials de la era quaternària.

Foto extreta de la web oficial: http://www.roque-st-christophe.com/

Els diversos objectes que s'han trobat durant les excavacions arqueològiques permeten conèixer la successió dels períodes d'ocupació d'aquest lloc des de la prehistòria. En un principi, va ser utilitzada per l'home de Neandertal (50.000 anys a.C.) i més tard per l'home de Cromanyó (25.000 anys a.C.). Després del sedentarisme humà en el Neolític (3.000 anys a.C.) la Roque Saint-Christophe es ocupada ininterrompudament (Edat de Bronze, Edat de Ferro, Època Gal·loromana, Edat Mitjana) fins el Renaixement, en 1588, data en la qual el lloc queda destruït, víctima de les Guerres de Religió.

El període àlgid d'ocupació va ser durant l'Edat Mitjana, a partir del segle X, quan el bisbe Frotaire de Périgueux decideix construir una xarxa de cinc fortaleses per protegir a la població de les invasions víkings i controlar així l'accés a les valls principals del Périgord i tallar les vies d'accés: Bassillac, Agonac, Corgnac, Auberoche i la Roque Saint-Christophe.

La fortalesa troglodita, d'un quilòmetre de longitud i a 80 metres d'altura és l'emplaçament troglodita més gran d'Europa. La seva entrada única era objecte d'un sistema defensiu múltiple: era un pas estret, amb una passarel·la mòbil i un lloc de sentinella des d'on es podien tirar pedres i projectils sobre els assaltants. Una porta fortificada i després un fossar, cobert per un pont llevadís, constituïen la última trampa.







La paret constitueix el mur del fons i la teulada de les cases. Durant l'Edat Mitjana, les parets eren de tova i fusta i més tard, es van construir de pedra.

El lloc que ocupava l'estable va estar ocupat des de la Prehistòria, trobant-se restes de sílex tallats d'aquella època. Posteriorment, es va excavar de nou aquest lloc per convertir-lo en estable. Una sèrie de cèrcols s'utilitzava per lligar el bestiar. Quan hi havia conflicte es pujaven els animals més importants com les vaques i els cavalls, el que permetia protegir-los i tenir menjar fresc a la seva disposició.

Més endavant en una paret trobem una caixa forta del segle XII, que destaca els seus reforços laterals i les restes de prestatgeries i el sistema de tancament. Quedava tancada per una porta grossa de fusta, subjectada per frontisses i que disposava d'un sistema de cadenat.

Després de passar un túnel que es va obrir durant els anys 70 del segle XX amb l'objectiu de facilitar la vista, arribem al poblat/ciutat troglodita, amb una àrea de més de 300 metres. En l'Edat Mitjana, l'home va modificar aquesta gran terrassa per engrandir-la, aprofundir-la i disposar d'habitatges, una església, estables, canteres de pedres... A partir de l'Edat Mitjana, el poblat, protegit pel fort, podia donar cabuda aproximadament a unes mil persones.

En l'església destaquen les creus gravades, les piles baptismals, les tombes (un total de sis). Cap a l'exterior, en una mitja volta, es va tallar un campanar en la roca.

Seguidament trobem tota una sèrie de màquines medievals com diversos tipus de grues que s'utilitzaven per a aixecar i baixar càrregues pesades, aigua, minerals.

El lloc també disposava d'una cantera que permetia als seus habitants trobar fàcilment la matèria prima per als seus habitatges.

Tornant sobre els nostres passos arribem a una gran escalinata. Es tracta de la major escala monolítica d'Europa amb 32 escales que permeten accedir a la cinquena terrassa, on s'han descobert petits llocs d'armes de tir.

| 24620 Peyzac-le-Moustier, França | Preu entrada 2015: 8,50€ | http://www.roque-st-christophe.com/ |

Anar a: El Perigord

Maison Forte de Reignac

Construït a peus d'un precipici que domina el riu Vézère, la Casa fortalesa de Reignac és un castell troglodita únic en el Périgord que es conserva de forma intacta. Edificat en el segle XV i ocupat des de la prehistòria, va obrir les seves portes al públic en abril del 2006, i alberga en el seu interior una àmplia gama d'objectes de col·lecció que van des de la prehistòria fins al Renaixement, passant per l'Edat Mitjana. El tema de la tortura s'aborda al final de la visita, al costat de la casa fortalesa, amb tota una pila d'instruments que retrata la terrible història de la crueltat humana.

Aquest recinte no només era una poderosa guarida penjada de la falda del precipici, sinó també el centre d'unes terres en les que el senyor vivia envoltat de la seva família i servents. La seva situació permetia tenir una terrible i àmplia potència de foc en cas de setges, i les seves coves superiors formaven un refugi gairebé inexpugnable.

La visita s'inicia per la cuina, un lloc dominat per una gran xemeneia, i on els criats menjaven, i que també servia com habitació per a la cuinera i els seus ajudants.

Seguidament s'entra per unes coves inferiors on van viure centenars de segles abans els homes prehistòrics deixant diverses empremtes de la seva estada.

Tornem a la fortalesa, i entrant en la sala gran, que feia les funcions de menjador. El terra de l'habitació està feta amb petites pedres calcàries anomenades pisé, unes 250 per metre quadrat i tenint en compte que la sala és de 70m2 ens trobem que hi ha unes 1.700 en tot el conjunt.

La següent sala és un dormitori on per la pobresa del mobiliari i el poc confort que hi havia es pot veure que aquí dormien servidors de tota classe.

Pugem per l'escala per arribar a la sala dels grans homes, on es celebraven festes i diversos esdeveniments, el que no impedia que la vida quotidiana es desenvolupés en ella.

Passem per diverses sales i tallada en la roca trobem la capella, un petit oratori que permetia apropar-se als senyors de la fortalesa a Déu.





Unes noves escales permet pujar a les terrasses superiors de la fortalesa, en les quals també trobem una cova. Totalment inexpugnable pels atacants, els defensors tenien en les pedres de riu una arma per a defensar-se.

Seguim les indicacions, baixant per les escales per les quals havíem pujat prèviament, per trobar-nos amb el dormitori de la baronessa, ricament decorat amb mobiliari de l'època.

I sortint de la fortalesa, al costat de la botiga de records, tenim l'exposició sobre la tortura, la inquisició i la pena de mort, on es tracta de la manera amb la qual es feia justícia abans de 1789 i més àmpliament sobre els sofriments infligides als presos.

| 24620 Tursac, França | Preu entrada 2015: 7,80€ | www.maison-forte-reignac.com |

Anar a: El Perigord