El Capitoli és el cor administratiu de Tolosa (Toulouse) que acull l'Ajuntament així com el Teatre del Capitoli i el temple del Bel Canto, en l'ala dreta de l'edifici. El nom Capitoli es referia no només al Capitoli romà, sinó també al capitulum, el capítol dels magistrats que governaven la ciutat.
La plaça del Capitoli, redissenyada durant el segle XX, ocupa unes dues hectàrees i ofereix una vista de la seva façana principal d'estil neoclàssic, que data dels anys 1750-60. Concebuda per l'arquitecte Guillaume Cammas, té una llargària de 135 metres i es va fer amb el maó rosa característic de la zona. Està decorada amb estàtues i amb vuit columnes de marbre que representen als vuit Capítols o membres del Capítol (consell municipal). A l'esquerra figuren Clémence Isaure i Pallas, a la dreta la Tragèdia i la Comèdia, en el centre la Força i la Justícia. Els balcons estan decorats amb els blasons de l'època dels Capítols.
En la plaça trobem al terra la Creu del Llenguadoc. Al principi, es tractava d'una simple roda solar amb dotze raigs, cada un rematat amb una bola i que simbolitzaven les dotze cases del zodíac. La nova creu, de 18 metres, va ser concebuda per Raymond Moretti. La seva aportació recau en les bandes de bronze brut i el disseny original de la creu de bronze polit. Les boles simbolitzen els punts cardinals, els dotze mesos de l'any, les dotze hores del dia i els dotze signes del zodíac. Els números representats en cada bola corresponen a cadascuna de les hores el dia, disposats de la mateixa forma que en el rellotge de la façana.
Al Pati Enric IV s'entra per un portal que data del 1546 i que està adornat amb dues columnes jòniques i un baix-relleu que representa dos captius. Des de 1607, el portal ostenta una estàtua d'Enric IV de marbre verd, negre i blanc, recoberta d'una cúpula decorada de pissarra. El pati interior està ornamentat amb els blasons dels Capítols, i en el terra es pot trobar una placa de marbre que recorda el lloc on el Duc de Montmorency, Governador del Llenguadoc i rebel contra la corona, va ser executat el 30 d'octubre de 1632.
Entrem en el Capitoli per la gran escala, que data de 1912, amb les parets i el sostre plens de pintures murals, obres el pintor tolosà Jean-Paul Laurens i dels seus fills, Pierre i Paul-Albert, com 'Torneig del segle XIV', a l'entrada a la dreta, 'La solemne sessió dels Jocs Florals', en el replà de l'escala, o 'L'apoteosi de Clémence Isaure', a mig sostre.
La primera sala a lo alt de la gran escala és la Sala Gervais, que servia originalment per a les cerimònies nupcials. Decorada amb alegories sobre el tema de l'amor, van ser realitzades pel pintor Paul-Jean Gervais. Es pot veure a la dreta, tres llenços en les que figura l''Amor als 20, 40 i 60 anys'; en el fons de la sala, 'La Illa de Citera'; en el sostre, una composició reuneix a Eros i quatre nimfes que encarnen la Gràcia, la Puresa, la Innocència i la Fidelitat.
Deu obres de Henri Martin d'un estil proper al dels impressionistes decoren la Sala Henry-Martin. A la dreta, quatre llenços de les vores del riu Garona. El més imponent d'ells, 'Els somiadors', mostra a Jean Jaurés, un dirigent i polític francès socialista, en mig de celebritats locals de la època, incloent el propi pintor.
A l'esquerra, quatre panells representen les estacions: la Primavera, l'Estiu, la Tardor i l'Hivern. A més, alguns bustos immortalitzen a diverses personalitats com Nicolas Bachelier, arquitecte i escultor; Pierre Fermat, matemàtic...
La idea de la Sala dels Il·lustres es remunta al temps els Capítols, cap al 1674 i va ser redissenyada en el segle XIX per Paul Pujol. Aquí es celebren actualment les recepcions oficials, encara que també serveix com a sala de bodes.
En la sala podem trobar uns quinze llenços sent els més importants 'L'entrada del Papa Urbà II a Toulouse' de Benjamin Constant, 'La defensa de Toulouse contra Simon de Montfort' i 'El Lauragais', tots dos de Jean-Paul Laurens, 'La Bella Paule en el balcó' de Henri Rachou, 'L'entrada del General Dupuy a El Cairo' de Rixens...
Dotze bustos acompanyen al conjunt d'aquests quadres entre els quals es troba el del General Imperial Caffarelli i de Pierre-Paul Riquet, a qui es deu el Canal du Midi, un canal que uneix el riu Garona amb el Mediterrani.
Darrere de l'edifici es troba la Torrassa del Capitoli que avui en dia acull l'oficina de turisme. En 1525, els Capítols van decidir la construcció d'una nova torre en el lloc d'una antiga torre de defensa per a conservar els arxius de la ciutat. A principi del segle XIX, la torrassa va ser restaurada per Viollet-le-Duc, restituint les seves torretes i donant-li una aparença de talaia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.