Itinerari per Caldes de Malavella

La vila de Caldes de Malavella s’ha anat configurant al llarg dels segles amb l’aigua termal com un dels principals símbols d’identitat. Els romans, coneixedors de les propietats mineromedicinals de l’aigua termal, es varen establir en aquest indret i l’anomenaren “Aquae Calidae”. Les termes situades al puig de Sant Grau en són el millor testimoni. En aquest mateix indret, a l’edat mitjana va renéixer un petit nucli de població emmurallat a redós del castell medieval.

Termes romanes

El fenomen del termalisme va reviure durant el segle XIX. L'increment que els balnearis prenen a França i Alemanya, i el fet que aquests es converteixin en els centres d'estiueig dels benestants, farà que la burgesia catalana comenci a sentir-se atreta per aquesta nova modalitat d'esbarjo. Serà doncs, aquest grup social el qui potenciarà la creació dels balnearis catalans, i lògicament, els de Caldes de Malavella, com el de Vichy Catalan, el de Soler (enderrocat avui en dia) o el de Prats. Aquesta nova etapa també suposarà l'establiment de plantes d’embotellament que permetien exportar el producte més emblemàtic de la població. Aviat molts visitants que feien estades curatives esporàdiques van començar a construir-se cases i xalets d’estiueig, cosa que va significar un nou creixement urbanístic més enllà de la vila medieval i moderna. Les torres modernistes, noucentistes i eclèctiques són presents en molts racons de Caldes de Malavella, com a la Rambla Recolons i la Rambla d’en Rufí, a l’avinguda Doctor Furest, al carrer Pla i Deniel i al voltant de l’església parroquial. Aquestes torres són un excel·lent testimoni del llegat que han deixat els estiuejants.

Així, l'itinerari que farem està estretament relacionat amb l'aprofitament d'aquestes aigües termals que arriben a 60ºC de temperatura.

Les Termes Romanes del Puig de Sant Grau

Aquest monument històric, situat al puig de Sant Grau, són les restes més ben conservades de l'antiga vila romana. L'edifici romà va ser construït per allà l'any 50dC sobre un balneari anterior, dels segles II-I aC, que fou en bona part enderrocat i del qual queden pocs vestigis. L'estructura de l'edifici del segle I dC es conserva en bona part, podent-se observar encara els mecanismes de funcionament de l'aigua. L'edifici consta d'una piscina central (natatio) rectangular, de 7,90 per 6,65 metres, amb l'accés esglaonat i una sèrie de cambres al voltant per rebre els tractaments guaridors.

En època medieval el balneari continuà en funcionament. Les seves estructures foren aprofitades al segle XIV per a construir-hi el castell de Caldes, però les funcions balneàries de l’edifici romà, reconvertit en hospital, van perdurar encara fins al segle XIX.

El Puig de Sant Grau

Es tracta d'un petit promontori on hi ha diversos brolladors d’aigua termal de Caldes. A l’època medieval, el puig l’ocupava el castell de Caldes; actualment en queden part de la muralla i les torres.

La capella de Sant Grau (segle IX) que dóna nom al lloc, va ser la l’església parroquial de la vila fins  que quedà obsoleta pel creixement de la població i pel fet d’estar construïda en una zona amb fortes surgències d’aigua termal, ja que provocava que els cossos del cementiri no es descomponguessin, sinó que es momifiquessin. Aleshores, es decidí construir fora muralles la nova Església de Sant Esteve (segle XI). A partir d’aquest moment, la capella fou el lloc on es reunia el comú de la vila; el síndic, etc.

Capella d'origen romànic construïda a redós de la muralla medieval. Al segle XIX fou totalment reconstruïda i dotada de l'aspecte auster que té actualment.

Al segle XIX, l’industrial Pau Estapé i Maristany adquirí bona part del puig i féu construir la planta embotelladora de l’“Agua Imperial” a l’actual plaça de l’Aigua. Aprofitant l’afluència d’estiuejants a la vila balneària de Caldes, Estapé va adequar l’espai per promocionar el seu producte. A més de dur-s’hi a terme la primera campanya d’excavació arqueològica de les termes romanes, es va crear un jardí modernista que integrava les fonts de Sant Grau o de la Roqueta i la de l’Hospital en templets d’estil neoclàssic. Amb la crisi del fenomen de l’estiueig, tot el conjunt va seguir un procés de deteriorament avançat, fins que fa uns anys l’Ajuntament de Caldes el va adquirir i el va adequar.

El Castell i Les Muralles Medievals

Sobre les restes de les termes romanes, es va construir, en el mateix puig de Sant Grau, el castell medieval. Enderrocat entre els segles XVIII i XIX, actualment només en queda com a testimoni part de la muralla i de les torres.

La vila de Caldes tenia des del segle XIV una muralla que defensava la població. Se’n conserven diversos trams, localitzats a Cal Ferrer de la Plaça, a l’ermita de Sant Grau i al canal que segueix la font de la Mina. El parament dels murs és de carreus escairats disposats en filades i espitlleres intercalades.

Cal Ferrer de la Plaça. Casal d'origen medieval situat a redós de l'antiga muralla. Conserva part de la construcció original, amb notables finestrals gòtics.

Història de l’embotellament d’aigua

Al costat de la Casa Rosa, un exemple del modernisme d'estiueig que abunda en la vila, es troba un plafó on s'explica la història de l'embotellament d'aigua a Caldes. El primer embotellament industrial del qual es tenen notícies és de l’any 1870. Fou aleshores quan la família Pla i Deniel obtingué el permís d’exportar aigua medicinal amb el nom de “San Narciso”. Vers l’any 1880, el doctor Modest Furest i Roca va adquirir els terrenys del Puig de les Ànimes per explotar-ne les fonts Gran, de la Cantera, Xica i del Fetge. Inicialment comercialitzada amb el nom d’“Agua del Puig de las Animas” l’any 1891 va prendre el nom de “Vichy Catalan”. Aviat la planta embotelladora va assolir un èxit notable.

Casa Rosa. Cassa d'estiueig modernista, amb un destacat portal i una finestra geminada. La resta de l'edifici es compon de forma simètrica, decorat amb frisos ceràmics.

A finals del segle XIX el Puig de Sant Grau fou adquirit per l’industrial Pau Estapé i Maristany, que va fer construir la planta embotelladora de l’“Agua Imperial” a l’actual plaça de l’Aigua.

Finalment, el balneari Soler i el balneari Prats embotellaven l’aigua de la font de la Mina abans de la Guerra Civil, amb els noms d’“Agua del Balneario Prats” i de “Fuente Cataluña”, respectivament. Després de la guerra, les dues empreses es fusionaren per embotellar l’“Agua Malavella”, que l’any 1985 fou adquirida per S.A. Vichy Catalan.

Cruïlla de Camins Antics

La cruïlla dels actuals carrers de la Llibertat i de la plaça Petita era en època medieval el nucli de la vila de Caldes. El camí que anava cap al nord portava a Girona, el de l’est anava a Cassà i Llagostera, el de l’oest era el camí ral de Santa Coloma de Farners i el del sud era el camí ral de Vidreres. Cadascun dels camins tenia sortida de la vila emmurallada des dels respectius portals, dels quals pràcticament no queden vestigis. L’únic indici que es conserva el localitzem sota el tram de muralla adossat a Cal Ferrer de la Plaça, on hi ha les restes de la polleguera del portal de Girona. La creu que hi ha gravada en una de les cases de la cruïlla és un testimoni d’aquest antic enclavament intramurs.

Font de la Mina i safareigs municipals

La Font de la Mina és una font d’aigua termal, també coneguda amb el nom de Raig d’en Mel, que aparegué arran de les obres de construcció d’una mina, que es feien per dessecar un camp pantanós. Durant la dècada de 1840 la seva aigua calenta fou canalitzada de forma subterrània fins a unes cases de banys, que foren els antecedents dels balnearis Prats i Soler. Els safareigs que hi ha propers s’omplen de l’aigua termal que sobreïx de la font, i a tota la contrada gaudia de molta anomenada a causa de la seva idoneïtat per fer la bugada.

Les rambles i les cases d’estiueig

A principi del segle XX es començaren a construir cases d’estiueig al sud del nucli de Caldes, amb una rambla arbrada com a eix vertebrador. El passeig (Rambla Recolons), promogut pel barceloní Bartolomé Recolons, va esdevenir un indret molt freqüentat pels barcelonins que venien a prendre les aigües a la localitat. Les cases que s’hi van construir tenien una notable influència de l’estètica modernista i noucentista,vamb motius decoratius distintius com, per exemple, les motllures, els capcers sinuosos i el treball de la ceràmica i la forja. En són bons exemples les cases Mas i Ros, Motlló, els Xalets d’en Vilar i Bell-Estar, i també el xalet d’Antoni Mas i la Colònia Rodríguez.

Rambla Recolons

La rambla es va prolongar amb un nou tram arbrat (Rambla d'en Rufí), promogut pel propietari de la masia veïna de Can Rufí. El model constructiu d’aquesta zona fou de grans torres aïllades, entre les quals destaquen la Vil·la Rosario i la Torre de Can Sala.

Altres cases modernistes interessants del centre urbà són la casa Quintana, Perxachs, Manegat, Pla i Deniel, la casa del Poeta Matheu, la Casa de les Punxes, o la Torre dels Ocells, entre altres.

Església parroquial de Sant Esteve

De l'església original del segle XI només es conserva els absis romànics de grans dimensions, d’estil llombard i la planta basilical. Reformada al llarg del temps, el que actualment es veu és majoritàriament del segle XVII. La façana és d’estil renaixentista i a banda i banda de la porta, a la part inferior, s’hi pot veure un dels símbols de Caldes, unes grans peroles o calderins.

L’Església és al bell mig de la plaça del mateix nom i està envoltada per edificis modernistes, neoclàssics i eclèctics; el més destacat és la Casa Quintana. Pels carrers del voltant, podem trobar més edificis emblemàtics com el Teatre-Casino Municipal.

La Granja i la font de la Vaca

La Granja és un projecte d’urbanització iniciat la dècada de 1920 que contemplava la construcció d’una ciutat-jardí per als estiuejants de Caldes. Segons el pla, les torres senyorials s’havien d’acompanyar d’espais enjardinats, amb un parc públic que en seria el centre social. En una primera fase d’urbanització, es van edificar sis torres d’estil noucentista, entre les quals destaquen la Vil·laCatalina (Torre núm. 1), la Rectoria (Torre núm. 2) i la Torre dels Cavalls (Torre núm. 5). El parc públic va rebre el nom de la font preexistent, i es van construir un pou i un berenador conegut com el Casinet.

El Casinet

La nova font de la Vaca és una construcció d’estil modernista, amb els murs esgrafiats i una rajola amb el bòvid que li dóna nom representat, coronada per una cúpula de ceràmica vidriada. El projecte d’urbanització de la Granja no va prosperar a causa de la crisi del fenomen de l’estiueig i de l’esclat de la Guerra Civil.

La font de la Vaca

Balneari Prats

L’antecedent del Balneari Prats és un petit establiment termal que fundà la família Prats tot aprofitant l’aigua de la font de la Mina. El fenomen creixent de l’estiueig va propiciar que, durant la segona meitat del segle XIX, es construís l’edifici actual al centre de la població. Aquest nou edifici, de gust eclèctic, que es caracteritza per l’ús d’elements arquitectònics d’èpoques diferents, va haver d’ampliar-se l’any 1912, seguint el projecte de l’arquitecte Eusebi Bona i Puig. Fou llavors quan se substituí l’antiga portalada d’accés per l’actual. Al costat de l’establiment termal, s’hi bastiren diverses casetes per allotjar-hi els clients, les quals foren enderrocades fa uns anys.

Amb l'augment de la demanda de l'aigua amb gas, els balnearis Prats i Soler s'uniren per embotellar "Agua Malavella", produint-se un canvi en la consideració que es tenia de l’aigua de Caldes: a més del consum adreçat als tractaments medicinals, a partir d’aquell moment fou considerada aigua de taula, amb el consegüent augment de la demanda.

Balneari Vichy Catalan

El Balneari Vichy Catalan va ser promogut pel doctor Modest Furest i Roca, que l’any 1880 va comprar els terrenys del Puig de les Ànimes. Aquesta adquisició tenia com a objectiu l’explotació de les fonts d’aigua termal, que consistí en la construcció d’una planta embotelladora i en els banys “in situ”. L’aigua va ser inicialment comercialitzada amb el nom d’“Agua del Puig de las Animas”, fins que l'any 1891, adoptà el nom de “Vichy Catalan”, per analogia amb les reconegudes aigües medicinals del centre termal francès. Aquell mateix any, el Dr. Furest va consolidar el projecte amb la construcció d’un balneari, encarregat a Gaietà Buïgas i Monrabà.

El balneari es projectà com un edifici de dimensions monumentals, d’estil modernista i de marcada inspiració arabitzant. Consta de dues parts diferenciades que formen una “T”. Hi destaca un pati interior amb una font, davant de la qual hi ha una capella dedicada a sant Josep i a sant Esteve, construïda sota la influència de

l’estètica modernista.

Fonts d’aigua termal

Els brolladors de Caldes tenen un origen comú, agrupats en tres nuclis on es concentren les fonts: el Puig de les Ànimes, el Turó de Sant Grau i el Puig de les Moleres. L’aigua caldenca brolla a una temperatura d’entre 56º i 60º i destaca per les seves propietats terapèutiques i medicinals, ja conegudes en època romana. Les propietats reconegudes de l’aigua termal a través dels banys termals afavoriren que fos embotellada perquè els pacients poguessin seguir el tractament a casa seva. Les seves propietats curatives són apropiades per al tractament de malalties reumàtiques, dispèpsies, hepatitis, fractures, ferides, i al mateix temps són recomanades per tal de regular les alteracions de l’aparell digestiu, urinari i circulatori.

Font dels Bullidors. Font d'aigua termal que abastia als banys romans. Des de principis del segle XX, a l'ús domèstic tradicional s'afegí el d'embotellament.

Anar a: Modernisme d'estiueig a Caldes de Malavella
Més informació i bibliografia en: www.visitcaldes.cat | Tríptic Caldes de Malavella. Plànol turístic | Plafons repartits pel poble