El castell de Montesquiu

El Parc del Castell de Montesquiu és un dels espais protegits que forma part de la Xarxa de Parcs Naturals que gestiona la Diputació de Barcelona; de fet, és el més petit d'ells. Apart del seu entorn natural, un dels seus grans atractius és el castell que dóna nom al parc, envoltat d'uns amplis jardins. Documentat des de 1285, és un gran casal fortificat amb orígens en el segle IX que amb el pas del temps ha estat sotmès a diferents modificacions, fins a arribar a l'estat actual.

L'àmbit del parc ocupa part dels termes de quatre municipis -Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora i Sora- que, juntament amb Vidrà, constitueixen la comarca natural del Bisaura.

Història del castell
Alguns historiadors expliquen que ja al segle IX existia una torrassa solitària que hauria fet construir el comte Guifré el Pelós, pare de l'abadessa Emma, personatge documentat a l'arxiu del castell. Emma va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de Ripoll, avui anomenat de les Abadesses, fundat pel seu pare. Aquesta talaia servia per vigilar el pas del riu Ter durant la definitiva repoblació de la plana de Vic, que va tenir lloc en aquella època. És probable que la talaia se substituís, més tard, per una altra construcció més consistent.

Durant l'època medieval, el castell va ser utilitzat pels senyors del feu de Besora i va estar sempre vinculat al castell de Besora -del qual avui en queden només runes-, veritable centre de poder de la zona durant la baixa edat mitjana. A mitjan segle XIV, Arnau Guillem de Besora va ser el primer personatge de la seva nissava que va habitar al castell, desplaçant la residència habitual de Besora a Montesquiu. Segurament, l'antic casalot que fins aleshores havia estat una estructura militar dedicada a la vigilància, va esdevenir un lloc de residència habitual.

Durant el segle XVII, Lluís Descatllar, tot i que residia habitualment a Barcelona, va ampliar i ennoblir el casal, coincidint amb les noves cultures urbanes de l'època moderna. A ell es deu la construcció de la capella actual, sota l'advocació de Santa Bàrbara, i l'ampliació del sector nord-est del castell, a més d'altres actuacions que van significar un important canvi en la imatge global de l'edifici.

A principi del segle XX, Emili Juncadella, figura representativa de l'alta burgesia del moment, va donar a l'antic casal l'aparença actual i el completa amb jardins. Va fer realitzar diverses modificacions que van afectar especialment l'interior del castell. Una de les més destacables va ser  l'aïllament físic de l'espai reservat al servei i el reservat als nobles, creant dos espais clarament diferenciats. La galeria porxada de la façana nord també és d'aquest període.

La família Juncadella va ser la darrera propietària privada del castell fins que el 1976, després de la mort, el 1972, de Mercedes Juncadella, germana d'Emili, passà a ser propietat de la Diputació de Barcelona d'acord amb el testament d'Emili Juncadella, el qual va ser assassinat durant la Guerra Civil.

Pou fals que ennobleix els jardins del castell

Visitant el castell

La visita és guiada, aproximadament d'una hora, comença amb un audiovisual d'uns quinze minuts, en la sala del celler, per seguir després per les diverses sales del castell.

Celler | Coneguda popularment com la presó, aquesta estança coincideix probablement amb l'estructura fundacional del castell, com ho palesen les espitlleres de la seva façana exterior i el gruix extraordinari dels seus murs.

Capella de Santa Bàrbara | Petita capella feta construir per Lluís Descatllar i consagrada el diumenge 13 d'abril de 1642. L'advocació a Santa Bàrbara era habitual dels castells catalans. Del seu conjunt destaca l'esplèndid arrambador de ceràmica del segle XVII amb escenes de la vida de la santa.

Escala | L'actual escala noble del castell va ser introduïda per Emili Juncadella durant les obres dutes a terme entre els anys 1917 i 1920 i no correspon, per tant, a l'estructura original de l'edifici. Probablement, aquest element arquitectònic prové de l'enderroc d'algun antic casal gòtic de Barcelona provocat per l'obertura de la Via Laietana.

Sala | La Sala, en alguns documents anomenada Salassa, és l'estança més destacada de les activitats familiars i representatives del castell. L'ordenació actual de la Sala, fins i tot l'esplèndid fumeral de la llar de foc, és resultat de les obres d'arranjament de 1917-1920.

Cambra del Ter | Aquest espai arranjat actualment com la cambra de la senyora Mercedes Juncadella -la figura de la qual apareix reproduïda en dos olis, en dos moments de la seva vida-, era l'antiga cambra del Ter. Des del seu finestral es podia veure el riu, visió que avui amaguen els grans arbres del sector de ponent del jardí.

Menjador | Aquesta sala menjador a prop de la Sala, com indica un document de 1383, ha conservat la seva condició durant més de set segles. El seu aspecte actual, així com també l'esplèndida llinda neogòtica de la llar de foc, és resultat de les reformes empreses per Emili Juncadella.

Cambra | Aquesta estança, denominada genèricament com a cambra durant el segle XVIII, reprodueix l'estructura tradicional de cambra i alcova característica de les residències catalanes benestants durant segles.

Estances del sector nord | Les dues sales corresponien a la cuina i als seus espais subordinats (cambra de la cuina, rebost i pastador), anteriors a les grans reformes d'Emili Juncadella. La singular obertura de la Sala Blava -anomenada així pel color de les cadires mallorquines que ara la moblen- és testimoni de l'ús primigeni d'aquests espais.

Terrassa nord - terrat | L'única modificació introduïda per Emili Juncadella a la configuració volumètrica del castell va ser l'addició d'aquesta terrassa a la façana nord, des d'on el visitat pot gaudir d'una àmplia vista del par comarcal, tancada al fons pels cims dels Pirineus Orientals.

Dades pràctiques: Web del Parc del Castell de Montesquiu | Es pot visitar tots els caps de setmana de l'any i durant l'estiu està obert cada dia | Preu entrada: 3,50€ (24/07/2016)

Bibliografia i més informació en: El Bisaura. Rutes a peu i en BTT (Montserrat Vilalta i Prat | Col·lecció Azimut - 55) | Tríptic Parc del Castell de Montesquiu. Benvinguts al parc! (Diputació de Barcelona) | Tríptic Parc del Castell de Montesquiu. Castell de Montesquiu (Diputació de Barcelona) | Rètols de les diverses sales del castell