Com la gran majoria dels pobles medievals de la regió, una de les característiques comuns es tenir una fortificació, la qual s'encarrega de dominar els seus paisatges urbans i l'entorn del voltant. Bruniquel no només disposa d'un, sinó que té dos castells, un al costat de l'altre. El poble està classificat dins de la categoria dels pobles més macos de França.
Sabíeu que
Originalment Bruniquel era un castell construït per vigilar el camí de la vall de la regió del Quercy, cap a la de l'Albegois. Al voltant del castell es va fundar el poble que es va convertir en una ciutat pròspera, com testimonien les cases dels notables
Segons Gregori de Tours, la construcció del vell castell en el segle VI és obra de la desgraciada reina merovíngia Brunequilda. És ella qui dóna el seu nom al poble (de la forma occitana Borniquel). Era la filla del rei dels visigots i esposa del rei d'Austrasia. Les picabaralles entre Brunequilda i Fredegunda van provocar l'enfrontament dels regnes d'Austrasia i Neustria, que en aquella època ocupaven tres quartes parts de la França actual. Fredegunda, una servent en la cort dels reis francs, va arribar a ser reina després de diversos assassinats. La rivalitat entre les dues reines va acabar-se amb la mort cruel de Brunequilda sent desmembrada.
El poble
El comerç del cànem, lli i safrà va portar l'esplendor a aquesta antiga plaça forta, i encara conserva nombrosos testimonis del seu esplendorós passat. Un passeig pels seus carrerons empedrats i empinats ens permet traslladar a l'ambient fastuós de l'Edat Mitjana, mostrant-nos un gran nombre de cases de pedres centenàries i mansions elegants com la casa Payrol. La majoria de les cases tenen detalls diversos com finestres de creuer, portes conopials i algunes fins i tot figures esculpides.
La seva església, destruïda durant les Guerres de Religió va ser totalment reconstruïda en el segle XVIII.
La
mansió Payrol era una residència de comerciants del segle XII remodelat en el Renaixement, i que va ser propietat de riques famílies nobles. La Casa Payrol que recorda als palauets de Toscana, disposa d'unes pintures murals del segle XII que constitueixen un testimoni de l'univers decoratiu medieval. En el primer pis també es troba un bonic sostre blasonat d'època renaixentista.
Els castells
La història del lloc explica que el vescomte de la regió, en el segle XV, per picabaralles familiars separés el castell construint un gran mur i començant així una divisió que duraria gairebé tres segles. La divisió va acabar en el segle XVIII quan un vescomte de l'època va adquirir les dues propietats i va fer construir les dues torres bessones que representen la reunificació dels castells. Així, els dos recintes separats van prendre el nom de castell vell i castell nou.
En el castell vell podrem passejar per la sala dels genets decorada amb finestres geminades, la cuina amb l'hort i la seva pila de pedra, per un menjador amb bigues pintades i una galeria d'estil renaixentista, del segle XIX, sobre un penya-segat de 90 metres i un panorama fabulós de l'entorn.
Aquest conjunt històric va servir de teló de fons de la pel·lícula
Le vieux fusil (El vell fusell), protagonitzada per Philippe Noiret i Romy Schneider, i en una de les seves sales acull una exposició de fotos fetes durant el rodatge del film.
I el castell nou, construït entre 1484 i 1510, segueix tenint un aire seriós de fortalesa, a pesar de les reformes internes, de l'apertura de finestres i de l'afegit d'una porta esculpida en 1683, en l'entrada de la seva escala.
Dins d'aquest recinte també podrem trobar una llar de fusta esculpida en estil barroc, una antiga capella convertida en cuina i una bodega amb voltes on es troba una mostra permanent d'objectes de la prehistòria trobats al voltant dels castells.
No et perdis: el recinte fortificat i les pintures murals en la casa Payrol
Aparcament: Es pot aparcar a les afores del poble sense gaire problemes.
Durada de la visita: 3-4 hores
Pels voltants: Cordes-sur-ciel, Saint-Antonin-Noble-Val
Més informació i bibliografia en: Turisme de Bruniquel
Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées
