Ripoll. Del romànic al modernisme

De Ripoll ja havíem parlat en dues entrades prèvies, ja fa cert temps, dedicades al seu monestir, l'element més important de la capital del Ripollès i un dels més importants i emblemàtics de Catalunya. Però avui volem conèixer més aquesta vila i per això ho farem seguint la ruta a peu que ens proposa Turisme de Ripoll anomenada 'Del romànic al modernisme'.

L'itinerari el comencem des de la mateixa oficina de turisme, situada al costat del monestir, on tenim l'Església de Sant Pere, l'antiga església parroquial d'estil romànic de Ripoll que va ser consagrada l'any 890 i que ha romàs sempre a l'ombra del monestir de Santa Maria, amb el qual comparteixen plaça. Destaca a la part posterior, un fragment de muralla del segle XIV, sobre la qual s'aixeca el campanar. A la façana es pot veure un rellotge de sol.

A l'altra banda del monestir, adossat als claustres, tenim l'Ajuntament, construït al segle XVII i que formava part del conjunt monàstic. Format per planta baixa i dos pisos, la façana exterior és d'estil neoclàssic.

Si ens anem cap a la carretera de Ribes, tenim la Casa Codina (1918), un edifici d'influència modernista amb una torre de simetria central accentuada per les galeries sortides i el coronament del cos principal.

Si tornem cap al monestir, tirant pel carrer del Bisbe Moragues, just abans de travessar el pont sobre el riu Ter, trobem la Casa Muntades (1868), un edifici d'estil neoclàssic, obra d'Eudald Sadurní, on destaquen les pilastres, els capitells corintis, la cornisa de grans dimensions i els elements neogòtics.

Seguidament travessem el pont i passem per sota els porxos de l'Scriptorium del monestir, l'antic lloc on els monjos passaven moltes hores dedicades a la còpia de manuscrits i il·luminant còdex. Avui en dia, podem trobar una exposició interactiva sobre aquest món en l'època de l'Edat Mitjana.

Una mica més endavant es troba la Capella de Sant Miquel de la Roqueta (1912), d'estil modernista i feta per Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí. Va ser encarregada per Marià de Delàs, baró de Vilagaià i decidí aixecar-la en substitució d'una antiga capella dedicada a Sant Miquel. L'oratori construït a base de pedra de riu sense desbastar presenta una estructura de voltes còniques que formen l'absis entorn al cimbori central.

Els següents punts d'interès ens duen al carrer Progrés, on trobem dos edificis modernistes, tots dos també construïts per Joan Rubió. El primer és la Casa Bonada (1912), un casal projectat amb una doble façana i tractat amb pedra carejada. La glorieta i la torre articulen el gir de l'estructura. Coronaments punxeguts i irregulars i una expressada falta d'acabats donen forma a aquesta casa.

L'altre edifici és la Casa Siquès (1916), conegut com la casa del Barco, per la semblança de la façana principal amb un vaixell. Originalment la coberta era de fusta i de forma punxeguda. La planta paral·lelepipèdica utilitza els balcons i la glorieta de testa per donar continuïtat a les façanes.

Tornem a passar pel Ter per algun dels ponts i ens dirigim cap a la Plaça Gran, també coneguda com la Plaça del Mercadal. És una plaça porxada on se celebrava des de temps medievals el mercat setmanal de la vila.

Dels diferents edificis que conformen la plaça destaca la Casa Alòs (1908), la casa del Marquès de Dou, d'estil modernista-noucentista i que va ser projectat per l'arquitecte Josep Maria Pericas. Combina de forma elegant i equilibrada els elements modernistes -com la torre amb esgrafiats o les obertures curvilínies de mosaic i maó- i la simplicitat característica del noucentisme.

Al costat mateix, hi ha la Casa Soldevila, un altre edifici d'estil modernista, obra d'Antoni Folcrà Verdaguer, format per una planta baixa i tres pisos. De la façana cal destacar dos elements decoratius, les baranes de ferro, més elaborades les de la primera planta que les de les altres plantes. L'altra element decoratiu és el coronament, amb uns arcs neogòtics i al seu interior un gotim de raïm de ceràmica.

I fent xamfrà sobre algunes de les voltes porticades de la plaça, hi ha la Casa Mullol, de Josep Riera Reguer, formada per planta baixa i quatre pisos, on destaquen els esgrafiats de les dues façanes, les rajoles i els treballs de ferro forjat dels balcons. A la primera planta hi ha una balconera única per a dues façanes de la casa.

Tocant la Plaça Gran hi ha la Plaça de Sant Eudald on hi havia l'església de Sant Eudald, patró de Ripoll i que va ser derruïda el segle XIX per aixecar un temple més gran i que va ser enderrocat durant la Guerra Civil. L'any 2008 es va remodelar la plaça i és la imatge que podem veure actualment.

En aquesta plaça hi ha el restaurant El Molí, un restaurant no gaire gran que recomanem molt i on vam dinar molt a gust i vam ser atesos perfectament.

Davant del restaurant, en el xamfrà de l'edifici on es troba una sucursal de 'La Caixa', destaquen dos detalls escultòrics amb l'escut de la vila i l'emblema de l'entitat financera.

Entre el restaurant i l'antiga Caixa, tenim un edifici de diverses plantes, amb bonics esgrafiats a la façana i a la planta baixa l'antiga Farmàcia Sargatal, on destaca el paviment i la decoració interior.

A l'altre costat de la plaça, l'antic edifici del Banc Central, format per una planta baixa, on hi ha una botiga, i tres pisos. La façana principal presenta al capdamunt un rellotge sota una coberta i una escultura de Sant Eudald, a l'interior d'una fornícula.

Des de la Plaça Nova ens dirigim cap al Pont del Raval -últim punt de l'itinerari-, passant pel costat del Casal dels Taurinyà, casa familiar del segle XVII d'una nissaga que va ocupar diversos càrrecs públics durant els segles passats. Aquest antic pont medieval, que creua el riu Freser, va ser reconstruït l'any 1585 i avui en dia conserva, a banda i banda del riu, els arcs auxiliars i l'arrencada de la volta.

Més informació i bibliografia en: Turisme Ripoll | Plafons informatius en la mateixa vila | Catàleg elements arquitectònics Departament de Cultura de la Generalitat