Sortida al Parc Nacional d'Ordesa

(Agost 1992) Abans d'arribar al Parc Nacional d'Ordesa i el Monte Perdido, ens aturem a dinar a la villa medieval d'Ainsa. Situada a la província d'Osca, en la comarca del Sobrarbe. Els seus origens daten de l'any 724, en temps de la Reconquista, on la llegenda diu que l'exèrcit cristà comandat pel rei Garci-Ximeno, reconqueriren la ciutat, a mans dels musulmans, gràcies a l'aparició de la Creu del Sobrarbe, una creu lluminosa que els cristians preneren com a senyal per a conquerir la ciutat.

Amb una població actual al voltant dels 2000 habitants, tot el nucli urbà val la pena visitar, i on destaca la torre de La Colegiata, el recinte del castell i el seu casc antic amb la seva majestuosa plaça porticada.

Començem per a veure la Col·legiata de Santa María (XI-XII), una església parroquial d'estil romànic, on destaca la seva torre que s'alça sobre les cases del poble, dominant l'entorn, amb sageteres per a la seva defensa i quatre plantes diferenciades, una de les quals, és el campanari.

La Plaça Major (XII-XIII), impresiona per la seva amplitut, era on es feia l'antic mercat de la Villa. Oberta al nord i al sud i tancada per la primitiva muralla, visible en l'Ajuntament i en l'arc que dóna accés al Carrer Major. De planta trapezoidal, en els seus costats est i oest es pot veure una sèrie de façanes i arcades. Les seves cases nobles conserven el seu encant, sent totes elles les construccions originals. Sense tindre més temps per a veure la resta de la villa, reemprenem el camí cap al Parc d'Ordesa, per a fer nit, en el refugi de Gorriz, a la vora del Monte Perdido.

El Parc Nacional d'Ordesa es declarà com a tal, l'any 1918, per insistència del francès Lucien Briet, i l'any 1982 es tornà a clasificar pasant a ser el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Amb una superfície de més de 15000ha, destaca els seus paissatges de grans contrastos, amb una extrema aridesa en les zones altes, on l'aigua de pluja i desgel es filtra per esquerdes i albellons, que combina amb les verds valls cobertes per boscos i prats, on l'aigua forma cascades i travessa canons i barrancs. El punt més alt és el Monte Perdido, amb els seus 3355 metres.



La ruta més clàssica del Parc és la que porta a la Cola de Caballo, passant per les Gradas de Soaso. Ens permet visitar el fons de la vall sense dificultats i està ben senyalitzada. Passant per un ampli camí, amb un desnivell d'uns 487 metres, pot arribar-se a fer al voltant de 2:30h-3h.




El camí s'inicia en la Pradera d'Ordesa (on estava abans l'aparcament), a 1301m d'alçada, que segueix el marge esquerre del riu Arazas passant per espectaculars boscos d'abets i faigs, i per diferentes cascades que van a parar al riu.



Arribem a les Grades de Soaso (1778m), un enclau natural configurat a base de milers d-anys, on el riu Arazas baixa com si fossin esglaons. Des d'aqui, passem pels paratges semidesèrtics del Circ de Soaso que tanca la vall.



A la fi de la vall, es troba el paratge de la Cola de Caballo (1887m) on l'aigua baixa des de dalt de la montanya, finalitzant en forma d'una cua de cavall oberta.

Des d'aqui, es pot tornar pel mateix camí o passant per la ruta Faja Pelay i la Senda de Cazadores, una ruta on s'ha d'estar una mica més preparat, degut al fort desnivell que hi ha la part final.

Nosaltres, ens adreçem cap al Refugi de Górriz (2190m) a fer nit. S'arriba, després de seguir caminant 1h30m més, per una pendent on es va agafant les clavilles i cadenes per anar-hi pujant. També es pot triar agafar l'antic camí de les mules, si es pateix de vertígen.













A l'endemà, si estàs ben preparat, es pot arribar al Monte Perdido, seguint en direcció Nord. Després de dinar, tornem cap a l'entrada del parc...