El Pont Vell
Construït entre els anys 1455 i 1457, per ordre del senyor de Castellbell d'aquell temps, en Bernat Sarroca. Al llarg dels segles no ha sofert importants transformacions, la qual cosa fa que sigui considerat un dels ponts que conserva més bé l'origen medieval.
Amb un alçada central molt considerable, està estructurat a partir de tres grans arcs de mig punt als laterals i un de lleugerament apuntat al centre, obtenint una forma coneguda com esquena d’ase. Els tallaaigües dels pilars permeten entendre una tècnica que ha permès conservar l’estructura del pont enfront augments sobtats del curs del riu.El Castell
Situat estratègicament dalt d'una cinglera, es troba el castell, que ja es troba mencionat l'any 924, durant l'època de reorganització i expansió política dels comtats catalans, com a instrument defensiu i de domini territorial dels senyors feudals.
El que avui es veu, constitueix l'obra situada a ponent del pati central. A l'interior del recinte es troba l'antiga cisterna que recollia l'aigua de la pluja per abastir el castell i les ruïnes de l'antiga capella de Sant Miquel. Als peus de la cinglera hi ha les ruïnes de l'església romànica de Sant Vicenç del Castell.
El castell, de propietat privada, no es pot visitar...
Les colònies tèxtils
Ja fa més d'un segle que, a la vora del Llobregat, s'instal·laren les indústries tèxtils i al seu redós hi naixeren les colònies, que van crèixer i es van consolidar com a motor de progrés, però que va minvar posteriorment després de les crisis successives del sector.
L'església de la Sagrada Família de la Bauma
Es tracta d'un temple d'estil modernista dedicat a la Sagrada Família, dels anys 1905-1908, que va ser encarregat pel propietari de la fàbrica de la Bauma, en Joan Vial, i pel veïnat de la colònia. L'arquitecte que projectà l'obra va ser Alexandre Soler i March, deixeble de Domènech i Montaner.
L'idea era esdevenir l'església de l'antigua colònia textil de la bauma, integrada a la parròquia de Santa Maria del Vilar, però per diferents mtius, l'edifici va quedar inacabat, especialment quant a vitralls i mobiliari litúrgic interior. L’edifici, malgrat tractar-se un temple religiós, té certa similitud amb un petit recinte acastellat, amb carreus de pedra treballada que rematen el perfil exterior de la construcció i totxo vist utilitzat per la construcció de les obertures. La façana està presidida per un magnífic rosetó i una torre campanar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.