Pàgines

Praga. L'Ajuntament de la Ciutat Vella (Staroměstské radnice)

L'Ajuntament de la Ciutat Vella té el seu origen en l'any 1338 quan el rei Joan de Luxemburg va establir un consell municipal i donà l'autorització oportuna. Es va constituir sobre un edifici ja existent, i al llarg dels temps, conforme anava creixent l'Ajuntament, es varen anar afegint nombrosses cases antigues, i ara està composat per edificis d'estil gòtic i renaixentista, restaurats després dels danys que van infringir els nazis durant la revolta de Praga de 1945.


La primera annexió va ser una casa comprada a un ric comerciant l'any 1360. En la seva façana de color rosa es va agregar l'any 1526 una finestra renaixentista, amb la inscripció "Praga Caput Regni" (Praga, capital del regne). Sobre aquesta inscripció, es troba l'escut d'armes de la Ciutat Vella que va ser adoptat en 1784 per a tota la ciutat. Actualment, en aquesta casa es troba l'Oficina de Turisme de Praga.


Un cop es van unificar les diferents ciutats en una de sola, l'any 1784, la seu central de l'administració municipal de Praga s'establí aquí (Quan es va construir el Nou Ajuntament en la plaça Marianské, el vell edifici va ser reservat per activitats culturals i oficials).

En 1850, l'Ajuntament va adquirir un altre casa veina, i finalment en 1896 s'annexà la casa U Minuty que destaca per la seva façana negra esgrafiada i on Frank Kafka va viure durant la seva infància.

La Casa U Minuty (Dům U Minuty) va ser construïda a finals del segle XV i des de l'inici del segle XVIII i fins mitjan segle XIX hi havia una farmàcia, coneguda com la Casa del Lleó Blanc per l'escultura del lleó que aguanta un globus terraqui en una cantonada, encara que actualment ja no és blanc. Els esgrafiats del segle XVII il·lustren temes molt variats com emperadors i nobles, personatges bíblics i mitològics i escenes quotidianes. Entre els reis destaquen els de la dinastia dels Habsburg com Felip II d'Espanya, Maximilià II i el seu fill Rodolf II. Algun esgrafiat també mostra escenes moralistes com la de tres fills disputant-se l'herència del seu pare. La processó del déu Bacus, Adan i Eva i la fruita prohibida, i al·legories de la Justícia, la Valentia, la Sabiduria i la Fecunditat cobreixen els tres pisos alternant-se amb les finestres.

L'entrada principal a l'Ajuntament es realitza per una portada gòtica de l'antiga Casa de Volflin de Kamen, de finals del segle XIII, que va fer en Matthias Rejsek. La porta ens condueix a un vestíbul decorat amb mosaics basats en esbossos del pintor Mikulâs Aleš amb temes de la Profecia de Libuše, la princesa d'una tribu que donà origen a la primera dinastia de reis txecs, els Přemyslides, i l'Homenatge dels eslaus a la ciutat de Praga.


L'edifici va ser ampliat amb una robusta torre rectangular de 69,5 metres, d'estil gòtica, i es finalitzà en 1364, i on es va instal·lar el popular rellotge astronòmic en el segle XV. El rellotge al capdamunt de la torre va ser instal·lat en 1803, i a més té algun rellotge més en la façana contigua. La torre disposa d'un mirador, al qual es pot accedir per ascensor, que ofereix unes vistes espectaculars de la plaça i de la Ciutat Vella. Dins de la torre, hi ha una exposició completa del rellotge astronòmic de Praga, així com la història d'aquests aparells.



En el primer pis de l'Ajuntament es va construir una petita capella d'estil gòtic amb un àbsis de planta pentagonal, visible des de l'exterior, i als costats del qual hi ha uns finestrals ogivals franquejats en cada vèrtex per escultures que representen a sants de Bohèmia i a una Madonna amb el Nen Jesus. Les seves vidreres policromades van ser destruïdes en els últims dies de la Segona Guerra Mundial, sent reemplaçades per les actuals en 1987.


En el seu temps, la façana principal donava a la plaça, tal com es pot veure en aquest dibuix de l'any 1865 (foto aconseguida de http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Groll05.jpg), però en 1945 els alemanys destruiren part de l'Ajuntament, així com els arxius que es conservaven, just el dia abans de l'arribada de l'exèrcit rus que alliberaria la ciutat. L'edifici mai va ser reconstruït i en el seu lloc hi ha un espai arbrat.


EL RELLOTGE ASTRONOMIC


Però l'element més atractiu i significatiu és el Rellotge Astronòmic (Pražský staroměstský orloj) que es troba en la façana principal de la torre, on la gent es reuneix per veure la marxa dels dotze apòstols cada vegada que el rellotge dóna una hora en punt. El mecanisme, un dels més antics i increibles d'Europa permet a més mesurar els moviments dels astres, la posició del sol i de la lluna.


Està format per tres parts:

El calendari

L'esfera inferior, el calendari de Josef Mánes, és un disc que representa els mesos de l'any mitjançant pintures al·legòriques que representen escenes del treball rural o quotidianes, obra de Mánes. Així es pot veure en el mes de gener néixer un nen, la sega durant el juliol o la vendímia en octubre. En els dotze medallons més petits estan els signes del zodíac que envolten l'escut d'armes de la Ciutat Vella, un castell amb tres torres. Una agulla daurada assenyala cada dia la data, la festivitat religiosa associada i el signe del zodíac corresponent.


Concretament, el conjunt es tanca amb un cèrcol dividit radialment en 365 parts que corresponen al número de dies que té un any que no és de traspàs, i que porta quatre informacions. Des de l'interior fins al marge exterior, hi ha:
1) El número ordinal del dia de cada mes
2) L'anomenada inicial dominical: una de les primeres set lletres de l'alfabet (A, B, C, D, E i F) que s'assignen als dies en un cicle de 7 començant amb la lletra A a partir del 1 de gener; per tant, no corresponen amb els dies de la setmana, amb la única excepció de si el 1 de gener cau en dilluns en un any en particular
3) El nom del sant del dia (els dies festius estan marcats en vermell)
4) L'anomenat cisiojan, que ve de les paraules llatines cisio (circumcisió) i januarius (gener). Era un mnemotècnic utilitzat en el segle XVI que servia per a identificar els dies festius. Va ser afegit al rellotge astronòmic en la dècada dels 1960. El cisiojan sençer té 365 síl·labes. Cada dia tenia assignat una síl·laba. Els noms dels sants continguts en el text del cisiojan corresponen amb les principals festivitats, i tenen la seva primera síl·laba sempre en el dia respectiu del mes, que estan dedicats a ells.


Franquejant el calendari, hi ha quatre petites escultures:



A l'esquerra, un cronista amb un llibre, al·legoria de la Retòrica, i l'arcàngel Miquel amb la seva espasa,




i a la dreta un astrònom amb un telescopi, al·legoria de l'Astronomia, i el filòsof amb una pluma, al·legoria de la Filosofia.




El quadrant astronòmic

L'esfera superior és el rellotge astronòmic pròpiament dit, en forma d'astrolavi, instrument utilitzat en l'astronomia medieval i en la navegació fins que es va invitar el sextant. Indica l'hora bohèmia, l'hora actual, la porció visible del cel subdividida en dotze parts i la trajectoria del sol i de la lluna a través dels dotze signes del zodíac.


El fons representa la terra i la visió local del cel. El cercle blau al centre és la terra, mentre que la part blava de dalt representa la visió del cel des de l'horitzó. Als costats estan assanyalats l'ORTVS (l'aurora a l'est) i l'OCCASVS (l'ocàs a l'oest). Les àrees vermelles i negres indiquen les parts del cel que es troben sobre l'horitzó i està assanyalat l'AVRORA (l'alba a l'est) i el CPEPVSVLVM (el crepuscle a l'oest). Durant el dia, el sol es situa a la zona blava del fons, mentre que a la nit passa a situar-se a la zona fosca. Des de que fa de dia fins que es fa de nit, la mecànica del sol fa que estigui sempre posicionat sobre la zona vermella.

L'anell zodiacal es mou segons el recorregut de les estrelles en el cel. Dues manetes del rellotge tenen els símbols del sol i la lluna. Els signes zodiacals són mostrats en ordre invers al sentit del rellotge. El sol daurat es mou al voltant de l'anell zodiacal, descrivint una el·lipse, al voltant de la terra, i no al revés, fruit del pensament de l'època medieval.

El moviment de la lluna a la el·lipse s'assembla al del sol, encara que és molt més ràpid. L'esfera lunar (una esfera platejada) mostra les fases de la lluna. En el següent enllaç es pot veure una animació ràpida dels moviments que realitza tot el quadrant astronòmic.

La figura del sol s'adjunta amb el braç que té la mà daurada, i junts ens mostren el temps de tres formes diferents: (1) la posició de la mà d'or sobre els números romans indiquen l'hora de Praga sense tenir en compte l'horari d'estiu, (2) la posició del sol sobre les línies daurades indiquen les hores en format d'hores desigual tal com s'utilizaven en l'Edat Mitjana i (3) la posició de la mà daurada sobre l'anell exterior indiquen les hores després de l'alba segons l'antic horari de la Bohèmia i del nord d'Itàlia.

(1) Els nombres romans daurats del cercle blau representen les 24 hores del dia (el format estàndard)
(2) Els dotze números aràbics defineix el període diurn, entre l'alba i el vespre, en dotze parts iguals i que varia segons la durada del dia en funció de l'estació de l'any, sent més llargues a l'estiu i més curtes a l'hivern. Per resoldre això, els constructors van dividir la circumferència no de forma radial, sino mitjançant corbes, movent-se la maneta del sol de dins a fora segons el mes.
(3) Els símbols daurats sobre un fons negre són els nombres Schwabacher, una forma particular d'escriptura gòtica, que indica l'antiga forma de medir el temps en la Bohèmia i el nord d'Itàlia. Aquest curiós sistema conta fraccions de dia d'igual duració i comença en 1 a partir del capvespre.


El rellotge indica encara una quarta hora que correspon al temps sideral que no ve determinat pel sol, sino per les demés estrelles. La Terra, apart de rotar sobre si mateixa, realitza una volta al voltant del sol al cap de l'any fent que observem 366 vegades l'alba en aquest temps, en lloc de 365. Així, un dia sideri dura quatre minuts menys que el solar, i en el rellotge queda reflectit en una minutera que té en el seu extrem una estrella daurada de sis puntes. El seu moviment sobre les hores marcades en números romans indica el temps sideral.



Les figures animades

El principal atractiu del rellotge, com s'ha dit anteriorment, són les figures animades, que fa agrupar a la gent cada vegada que el rellotge marca les hores, entre les 8 i les 22h, quan arranca la desfilada dels dotze apòstols, amb Sant Pere al capdavant. El ritual l'inicia la figura de la Mort, un esquelet situat al costat, que tira de la corda per obrir les dues finestres superiors del rellotge per on desfilen els àpòstols, a la vegada que inverteix el rellotge d'arena que porta en l'altra mà.

Per la finestra esquerra apareix Sant Pau amb una espasa i un llibre, seguit de Sant Andreu amb una creu en forma de X, Judes Tadeu amb una taula per rentar roba (va ser martiritzada amb ella), Sant Tomàs amb una llança, Sant Joan amb un calze i Sant Bernabé amb un pergamí i una pedra en la mà (va ser lapidat). Per la dreta, apareix Sant Pere amb una clau (com a guardià del cel), i el segueixen Sant Mateu amb una destral (va ser decapitat), Sant Felip amb una creu en forma de T, Sant Bartomeu amb un punyal (va ser espellat), Sant Simó amb una serra (va ser trossejat) i Sant Jaume amb una vara per rentar roba i una taula.


A més dels apòstols i de la Mort, hi ha tres figures addicionals dotades de moviment: el Turc (enemic real que estava sempre amenaçant i esperant a entrar dins de les fronteres dels regnes cristians), l'Avarícia (que agita una bolsa ple d'or) i la Vanitat (que es mostra com un home mirant en un mirall).

En el centre hi ha un gall que fa el seu cant característic quan la desfilada acaba i les finestres es tanquen. El moviment de les figures s'origina de manera semblant a un rellotge de cucut. El mecanisme està ubicat en la paret de l'Ajuntament en una petita torre de pedra de la qual només existeixen dues claus: una està amb el rellotger, l'altra en l'Ajuntament. La maquinaria té un gran nombre de peces originals que segueixen funcionant.


Història del rellotge

L'origen del rellotge es remunta a l'any 1410 quan dues persones, el rellotger Mikulas de Kadan i Jan Ondrejuv, un professor de matemàtiques i astronomia del Carolinum, conegut com Sindel, van crear i instal·lar el disc superior, és a dir, el quadrant astronòmic.

No és, encara així, el més antic d'Europa. El de Pàdua, fet per Jacocop de Dondi, va ser construït en 1344 i el d'Estrasburg, data de 1352. Tots dos conten amb elements astronòmics i van donar la pauta per a què durant l'Edat Mitjana es construïssin rellotges semblants en les grans ciutats europees. Al voltant del 1410, hi havia a prop de dotze rellotges astronòmics, anomenats Orloj en txec (que deriva del llatí horologium). En aquell període, els rellotges astronòmics representaven un estatus tecnològic que donava prestigi a qui els tenia. El període principal de la seva construcció va ser entre els segles XIV i XVI, declinant en els segles posteriors. Una nova onada d'interès en aquestes imponents obres d'enginyeria sorgeix en el segle XIX, com ho demostra la reconstrucció o reparacions de vells rellotges astronòmics.

Jan Hanus i el seu assistent Jakub Cech van millorar el mecanisme i van afegir el disc calendari, el 1490. Una llegenda diu que el mestre Hanus, un cop va acabar de construir el rellotge astronòmic de la torre de l’Ajuntament Vell de Praga, va ser cegat pels regidors de la ciutat per evitar que pogués construir cap altra obra com aquesta. Hanus es va venjar i va espatllar el mecanisme.

El sistema va anar funcionant més bé, més malament, fins que a mitjan segle XVI, Jan Taborsky el va restaurar. Totalment mecanitzat, el treball dels rellotgers consistien a ajustar els engranatges a l'efecte de mantenir la sincronicitat i reparar posibles errors. Al començament del segle XVII, va ser el torn de Kristof Svarcpach de mantenir el mecanisme i cap a mitjan segle van ser agregades les cridaneres figures a banda i banda de les esferes.

I és en el segle XIX quan es van crear les figures de fusta dels dotze apòstols i el seu passeig per les dues finestres al capdamunt del quadrant astronòmic. Durant aquest mateix temps, s'instal·là la figura del gall. En aquesta mateixa època, en el qual es va realitzar una reparació general al vell rellotge, s'instal·là un nou disc del calendari, amb les pintures de Josef Mánes, que va substituir l'anterior disc, sense cap mena de valor artístic, que per aquell temps estava tant deterioritat que la seva reparació era imposible.

Molts artesans i mestres rellotgers han treballat per mantenir en funcionament el rellotge durant sis segles. El pas del temps, la falta de pressupost i les guerres li van provocar danys que van fer necessàries moltes reconstruccions.

Després del bombardeig de l'Ajuntament, en els últims dies de la Segona Guerra Mundial, en el qual el rellotge també va resultar afectat, es va encarregar la reparació a l'empresa Hainz, que va prendre la difícil decissió de desfer-se tot el mecanisme i instal·lar-ne un de nou. Però un dels seus empleats va desmontar el mecanisme pel seu compte i el va restaurar, i el dia 1 de juliol de 1948, l'orloj tornava a funcionar de nou. Per donar corda al rellotge, s'usava una manivela fins llavors, i es va canviar connectant-lo a un electromotor (el mateix sistema que s'usa en el Big Ben de Londres).

Les figures dels apòstols danyades van ser substituïdes per còpies de Vojtěch Sucharda. De la mateixa manera, es va instal·lar una còpia del calendari. Les dues últimes reparacions importants es van fer durant els anys 1994 i 2005.


ENLLAÇOS INTERESSANTS

Espectacular audiovisual que es va fer l'any 2010 per a conmemorar el 600 anys del rellotge astronòmic: http://vimeo.com/15749093

Animació simulada a gran velocitat del quadrant astronòmic per poder observar els moviments que realitza: http://www.praguealacarte.com/orloj/orlojLoader.html


VISTES DES DEL MIRADOR DE LA TORRE





Anar a: La Ciutat Vella | La Plaça de la Ciutat Vella | Index de Praga

Praga. La Plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí)

La Plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí, en txec), cor de Staré Město i de l'actual Praga, està dominada per dues grans esglésies i l'alta torre de l'Ajuntament, i està envoltada d'edificis històrics d'estils arquitectònics diversos, armonitzats amb cafeteries i restaurants plens, tant a l'hivern com a l'estiu. Cada hora, el rellotge astronòmic del Vell Ajuntament congrega una multitut de gent, per a veure l'espectacle amb la desfilada dels dotze apòstols. Tampoc s'ha de deixar de visitar la plaça per la nit, quan els antics edificis i les esglésies s'il·luminen.

A finals del segle XI es menciona per primer cop l'existència d'un mercat en aquesta plaça. Fins el 1338 no va tenir autorització de tenir un Ajuntament propi, un cop que havia aconseguit el titol de ciutat el segle abans.

Aquest indret ha sigut testimoni d'aconteixements històrics del pais, com comitives reials, execucions i manifestacions. Un testimoni el podem trobar al davant de l'Ajuntament, on hi ha 27 creus blanques sobre el paviment empedrat que recorden a 27 aristòcrates protestants txecs que es van sublevar contra Ferran II. Tots ells van ser executats el 21 de juny de 1621 al costat de l'ajuntament.




En el centre de la plaça, el Memorial de Jan Hus (Pomník Jana Husa), obra de Ladislav Saloun, el qual va tardar 12 anys en fer-la. Va ser inaugurat el 6 de juliol de 1915, per a conmemorar el 500è. aniversari de la mort de Jan Hus. Degut a què el Txecoslovàquia encara no existia com a nació i que formava part de l'Imperi austro-hongarès, les autoritats van prohibir tot festeig temoroses per l'avanç del nacionalisme txec.

Jan Hus (1370-1415) va ser sacerdot i predicador, i l'iniciador del moviment nacionalista protestant dels husites, precursor de la reforma protestant que va dur a terme Lutero un segle després. Es va enfrontar a l'església catòlica criticant la corrupció moral que imperava i a més, pregonava els seus sermons en txec enlloc del llatí habitual. Excomulgat el 1411, quatre anys després va ser condemnat per heretge i condemnat a morir en la foguera.

En el monument, es pot veure a Jan Hus mirant cap a l'església de la Nostra Senyora de Týn, que va ser la principal església husita entre 1419 i 1421. Envoltant-lo, hi ha guerrers husites per un costat, i per l'altre, figures postrades, que representen al poble txec obligat a exiliar-se en 1620, després que els catòlics guanyessin als protestants en la Batalla de la Montanya Blanca.

Les inscripcions van afegir-se en 1918, un cop es va fondar la República de Txecoslovàquia, i algunes fan referència a les seves pròpies paraules com: "Estimeu-vos els uns als altres i desitgin la veritat per a tots"; "Jo crec que els trons de la ira cessaran i que el control dels teus assumptes tornarà a les teves mans, poble txec".

El costat nord de la plaça està dominat per la façana blanca de l'església barroca de Sant Nicolau (Kostel sv. Mikulase) de la Ciutat Vella. Construïda entre 1732 i 1737, obra de l'arquitecte txec Kilián Dientzenhofer, qui s'encarregà també de completar l'església de Sant Nicolau de Malá Strana, projecte que havia iniciat el seu pare. Limitat pel petit espai disponible, Dientzenhofer va desenvolupar el seu projecte en alçada, amb dues torres franquejant un gran dom central que s'alça 46 metres. Les escultures que decoren la façana són obra d'Antonín Braun.

Quan en 1781, l'emperador Josep II manà abolir les ordres religioses, l'església va ser desmantellada. Durant la I Guerra Mundial va ser utilitzada per les tropes de la guarnició de Praga, i el coronel que la comandava va aprofitar l'oportunitat per a restaurar-la. Al final de la guerra, el temple va ser donat a l'església txecoslovaca husita. Actualment, apart d'oficis religiossos, també s'usa com a sala de concerts, especialment de música clàssica.



La cúpula conté pintures sobre les vides de Sant Nicolau i Sant Benet i del centre de la mateixa hi ha una impressionant llum de cristall de Bohèmia.





La cara nord de la plaça continua amb una sèrie d'edificis de finals del segle XIX i inicis del XX, resultat d'un pla de sanejament urbà, al tirar a terra la major part de les cases del Barri Jueu.


D'esquerra a dreta tenim, en el número 5, fent cantonada amb el carrer Parizká, un edifici en el qual es va intentar conservar l'aspecte original de dues residències barroques que hi havia abans. Els nous espais van ser destinats a botigues, restaurants i habitacions de lloguer.

Li segueix un edifici, que encara que sembli dos és tot un, que data del 1900, dissenyat per Osvald Polivka per a la Companyia d'Assegurances de Praga. En la part amb la façana rosa s'intentà mantenir també l'aspecte de la casa barroca original, mentre que la dreta, la façana groga, respon a l'estil art-nouveau i va ser decorada amb querubins, al·legories del foc i de l'aigua, i amb una escultura d'un bomber adalt.

En el número 7, hi ha la casa més antiga i la única que conserva el seu aspecte original de finals del segle XVII. Antigament, era l'antic Convent dels Paulins i avui en dia és el restaurant U Salvatore, conservant-se en la seva façana les escultures realitzades per Matěj Václav Jäckel en 1696.



El costat est de la plaça ostenta dos magnífics exemples arquitectònics de l'època: el palau rococó Golz-Kinsky i la Casa de la Campana de Pedra, restaurat en el seu estil gòtic original. Al costat i darrera d'uns edificis sobresurt l'església de Nostra Senyora de Týn.

Els origens del Palau Golz-Kinsky (Palác Goltz-Kinských) es situen en el segle XIV, quan va ser construït en l'emplaçament que ocupaven tres cases medievals. D'aquestes construccions originals, es conserven en els subsòls les arcades gòtiques, com en tants altres edificis de la Ciutat Vella. Quan el palau va passar a mans de Johann Ernst, el Comte Golz, a mitjan segle XVIII, aquest va emprendre grans treballs de renovació, d'acord amb uns dissenys de Kilían Dientzenhofer. El resultat va ser la seva façana rococó d'estuc blanc i rosa coronada per escultures al·legòriques dels quatre elements i déus antics, realitzats per Ignaz Franz Platzer. Una doble entrada monumental dóna a la plaça.

Al morir el Comte Golz, en 1768, el palau va ser comprat pel comte František Oldrich Kinský, un diplomàtic de l'imperi austro-hongarès, a la família del qual va pertanyer fins l'any 1945. Durant el segle XIX va funcionar dins del palau una escola alemana on va estudiar Franz Kafka, i el seu pare va tenir aquí mateix una merceria. L'any 1948, el lider comunista Klement Gottwald va anunciar des del balcó l'èxit del seu cop d'estat, iniciant l'era comunista en Txecoslovàquia. Avui en dia, la Galeria Nacional l'utilitza per a exposicions temporals.




La Casa de la Campana de Pedra (Dum U Kamenného zvonu) és un dels edificis medievals més antics i representatius de Praga. Data del segle XIII i se li coneix amb el seu nom actual, des de l'any 1417, per la campana que té tallada en pedra sobre l'angle dret de la façana. La campana va ser construïda en conmemoració dels fets de 1310 quan un rector va fer sonar una campana per indicar al rei Joan de Luxemburg que podia entrar amb el seu exèrcit en la Ciutat Vella i ocupar-la sense violència.

D'aquells anys encara queden alguns fragments dels frescs que decoraven la capella que es trobava a la Casa. L'aspecte actual, similar al d'un castell se li va donar al segle XIV. També d'aquest segle són els murals que es poden veure actualment. En les finestres, es poden veure les mènsules figuratives que servien de pedestals per a les escultures del Rei Joan de Luxemburg i de la Reina Elisa Premislita, pares de Carles IV. Durant reformes al Castell de Praga, la casa va ser utilitzada com a residència temporal de la família reial.

El seu aspecte gòtic es va restaurar en la dècada de 1980, i els seus salons són ara un lloc per a exposicions, conferències, concerts i altres esdeveniments.


Dominant la plaça, s'aixeca darrera d'uns edificis les torres gòtiques de 80 metres d'alçada de l'Església de la Nostra Senyora de Týn (Kostel Panny Marie před Týnem), element significatiu i característic de la Ciutat Vella i de Praga. Inmerse entre les vivendes apretades i els carrerons estrets, es dificil apreciar les importants dimensions de l'església en tota la seva magnitut amb 52m de llarg, 28m d'amplada i 44m d'alçada per a la nau. Es va començar a construir al voltant del 1370, en temps de Carles IV, sota la direcció de l'arquitecte Mathieu d'Arras i la participació de Peter Parler, l'arquitecte del Pont de Carles. A inicis del XV, l'església gairebé estava acabada, faltant només part del sostre, el frontó i les torres, que van les últimes en acabar-se, en 1511. En l'interior, es pot veure una amalgama d'estils diversos con el gòtic, renaixentista, barroc... fruit de reparacions i reconstruccions fetes. Estan enterrats aristòcrates dels segles XVI i XVII, així com l'astrònom i astròleg Tycho Brahe.



El nom de Týn deriva del txec antic otýn ný, que vol dir tancat, fent referència al lloc al costat del qual es va construir l'església: un pati envoltat d'edificis, anomenat Ungelt, una duana on els comerciants extrangers havien de passar per fer negocis a la ciutat.

Va ser la principal església husita durant el segle XV i part del XVI, i el rei Jordi de Podebrady va donar un calze d'or, emblema del moviment utraquista (els husites més radicals), que es va ficar entre les dues torres, juntament amb una estàtua del rei, fins que en 1623, la victòria catòlica en la Batalla de la Muntanya Blanca sobre els protestants, va provocar que l'estàtua fos reemplaçada per una Verge Maria i el calze va ser fos i convertit en la seva aureola.

L'entrada principal no és evident des de la plaça, amagada darrera d'un parell de cases, però es pot accedir a ella per un passatge en les arcades, o pels carrers laterals. Les torres no són perfectament simètriques; la de la dreta és més robusta. No va ser un error de càlcul de l'arquitecte sino aparentment una característic del gòtic religiós, que simbolitza d'aquesta manera la part masculina de la humanitat.



Una filera de cases acolorides d'origen romànic o gòtic amb ensenyes distintives realça el costat sud de la plaça.



Començant per l'esquerra, hi ha la casa número 15. En 1703 era una farmàcia i era coneguda com la Casa de l'Unicorn Blanc. En 1754 va nèixer aquí la cantant i amiga de Mozart, Josefina Duskova. En el número 16, la Casa Storch (Štorchův dům), la més remarcable d'elles que es distingueix per les seves decoracions i detalls arquitectònics, d'estil neorrenaixentista que ennobleixen la seva façana. La pintura que destaca en ella reprodueix a Sant Wenceslau a cavall, obra de Mikulas Ales..




A la dreta es troba la Casa del Carner de Pedra (U kamenného beránka), per una placa a la part alta, del segle XVI, que mostra a una jove amb un carner amb una banya. A finals del segle XVIII, la farmàcia de l'unicorn blanc del número 15 va ser traslladada aquí, i la semblança del carner amb l'unicorn també va fer que la gent va seguir anomenant-la per aquest nom.

En la casa taronja del número 18 coneguda com la Casa de la Taula de Pedra, hi havia a inicis del segle XX un saló literari al qual solia asistir Frank Kafka. Els dos últims edificis, l'U Lazara i l'Unicorni Daurat, són en l'actualitat l'Old Town Square Hotel & Residece, amb una ubicació previlegiada en el cor de la Ciutat Vella. La última casa, en el número 20, que fa cantonada amb el carrer Zelezná, té un important subsòl amb voltes del segle XIII, excepcionalment conservat, on funciona el restaurant de l'hotel.

A l'altra banda del carrer Zelezná, un altre conjunt d'edificis separats al mig pel passatge Melantrichova, com Les Cigonyes, La Guineu Vermella (amb una verge daurada amb el Nen Jesus), L'Estrella Blava o la Casa Ochs, que pren el nom del seu propietari del segle XV i que té una estàtua de pedra de Sant Antoni de Pàdua de principis del segle XVIII, en la cantonada que dóna al passatge.





Per últim, tenim l'Ajuntament de la Ciutat Vella (Staroměstská radnice), amb la Torre que conté el Rellotge Astronòmic, una de les grans icones de Praga.






Anar a: La Ciutat Vella (Staré Město) | L'Ajuntament de la Ciutat Vella i el seu rellotge astronòmic | Index de Praga