Pàgines

Els jardins de Marqueyssac. El mirador de la vall del Dordogne

Els jardins penjants de Marqueyssac, oberts al públic des del 1997, es troben sobre un sortint rocós i concebut per a gaudir passejant per ell, dominant des dels seus elevats penya-segats calcaris la vall de la Dordogne, i oferint magnífiques panoràmiques del Périgord com els castells de Castelnaud, Fayrac i Beynac, i els pobles de La Roque Gageac i Domme, entre altres.

El castell de Beynac
Beynac-et-Cazenac amb el castell al capdamunt
La història de Marqueyssac es remunta al segle XVII quan Bertrand Vernet de Marqueyssac, conseller del rei Lluís XIV, va comprar la finca per a la família en 1692, condicionant les terrasses al voltant de la casa que hi havia en aquella època. Entre els anys 1830 i 1840, el militar de carrera, Julien Bessière, va obrir la Gran Albereda per passejar a cavall i va fer construir la capella que va ser transformada posteriorment.

Jardins de Marqueyssac

Però, els principals condicionaments del jardí i dels passejos es van fer a finals del segle XIX. Julien de Cerval, va heretar la finca en 1861. Apassionat pels jardins es va dedicar els últims trenta anys de la seva vida amb embellir Marqueyssac. Capità de la legió romana, va defensar al Papa, i d'Itàlia va portar el seu amor pels jardins. Va manar plantar desenes de mils d'arbustos de boix, xiprers, pins reals i molts altres tipus d'espècies vegetals. Inspirant-se en els jardins romàntics que van estar de moda a finals del segle XVIII, Julien de Cerval va adornar la vessant sud del parc amb nombrosos elements com miradors, passejos sinuosos, petites escales, tres cabanyes de pedra seca i altres arranjaments per accentuar la bellesa pintoresca del lloc.També va transformar la capella donant-i l'estil neogòtic actual. Com Marqueyssac havia tingut sempre una finca amb vocació agrícola, i en aquella època aquesta activitat va tenir un desenvolupament considerable, Julien de Cerval va construir també nombroses dependències com rafals, hivernacles, colomars, quadres... Després de la seva mort, en 1893, la seva família va preservar la finca tal com l'havia concebut, afegint aportacions que van acabar d'embellir la seva obra.

Jardins de Marqueyssac

Durant la segona meitat del segle XX, la finca va ser habitada amb menys freqüència i l'activitat agrícola es va anar extingint. Kléber Rossillon, que ja era responsable de la rehabilitació del castell de Castelnaud i del seu museu de la guerra, va iniciar en 1996 la rehabilitació de Marqueyssac, emparat per Michèle de Jonghe d'Ardoye, descendent dels Marqueyssac.

Jardins de Marqueyssac


Els jardins presenten dos estils molt contrastats: a un costat el jardí i a l'altre, el parc. A l'oest del château, tres terrasses, el traçat regular del qual recorda a l'època clàssica de la finca, contribueixen a accentuar l'amplitud arquitectònica del lloc. Des de la terrassa d'honor, es pot descobrir d'esquerra a dreta les fortaleses feudals de Castelnaud, Fayac i Beynac.

El castell de Castelnaud
El castell de Castelnaud des de Marqueyssac

Amb la seva forma actual, el château és una casa de descans i plaer de finals del segle XVIII, edificada en vigílies de la Revolució Francesa. Construït amb senzillesa, el château presenta una teulada peculiar fet amb lauze, o teula de pedra, i que pesa més de 300 tones. La casa mostra dos costats ben diferents. De cara a la vall, Marqueyssac revela una gran façana. La torre central que conté l'escala és un vestigi d'una construcció anterior. Les formes geomètriques dels parterres de boix recorden la simetria del château.

Château de Marqueyssac

En la part posterior, la disposició, més intimista, dóna al parc i estava reservada a l'oci dels seus habitants.

Château de Marqueyssac

El menjador del château, amb la seva estufa de rajoles, d'estil flamenc recorda els orígens dels seus últims propietaris. Per crear l'ambient dels anys 1880, s'ha rehabilitat el dormitori i el quarto de bany de l'ala sud. El mobiliari presentant, amb un llit amb baldaquí i una taula de despatx, pertany a la gran època de Marqueyssac.

Château de Marqueyssac

Darrere del château, al sud, es troba el bastió, una construcció a la vora del penya-segat que domina amb els seus alts murs la planura i els meandres del riu Dordogne. Aquesta gran terrassa acull el jardí d'esbarjo de boix retallat.  El traçat del jardí amb els seus passejos sinuosos és típic dels jardins realitzats en França en temps de Napoleó III.

Jardins de Marqueyssac

En Marqueyssac hi ha més de sis quilòmetres de passejos sinuosos que constitueixen un veritable laberint. Destaquen tres eixos principals:

El passeig dels penya-segats (la Promenade des Falaises) comença al final del bastió i es dirigeix cap a la capella, i condueix cap a les cascades abans d'arribar a la pujada al belverede.

Marqueyssac

El passeig de les altures (la Promenade des Hauteurs) comença a un costat del chäteau, i permet arribar a tres punts culminants del parc: el Calvari, la Cabanya amb forma de campana i per fí al belverede.

La Gran Almeda (la Grande Allée) comença darrere del Château i acaba 1.600 metres més endavant, en l'Asil del poeta, una cabana de pedra seca que marca el límit de la finca. Perfectament plana i recta durant més de 500 metres, ofereix àmplies perspectives, per la qual cosa van haver de construir murs de contenció i obrir un forat en la pedra.

Marqueyssac. La Grande Allée

Marqueyssac. L'Asil del poeta

El belverede, a 800m del château és un fabulós balcó de gairebé 200m d'altura ofereix una preciosa panoràmica de la vall de la Dordogne.

La Roque Gageac
La Roque Gageac des de Marqueyssac

Anar a: El Perigord

| 24220 Vézac, França | Preu entrada 2015: 16,80€ (entrada combinada amb el Castell de Castelnaud | http://www.marqueyssac.com |

El castell de Castelnaud

Castelnaud-la-Chapelle
Castelnaud-la-Chapelle amb vista a la confluència del Dordogne i el Céou, el seu afluent, ofereix una panoràmica esplèndida davant dels pobles veïns de Beynac-et-Cazenac i La Roque-Gageac. Es conegut pels seus dos castells, el castell de Milandes, antiga propietat de Joséphine Baker, i el castell homònim de Castelnaud que alberga el Museu de la Guerra en l'Edat Mitjana i que sorgeix del poble medieval que s'amuntega sobre les vessants del turó. Aquest últim castell és un dels més visitats de França i és que en temps passats va intervenir en diversos fets històrics que es van desenvolupar en el país com la persecució dels càtars, la Guerra dels Cent Anys i les Guerres de religió europees.

Castell de Beynac des de Castelnaud-la-Chapelle
Vistes des del castell de Castelnaud amb el riu Dordogne i al fons Beynac-et-Cazenac amb el seu castell
La base del castell es remunta al segle XII. El penya-segat que dóna al Dordogne ofereix una protecció natural a un dels seus costats. Per a protegir el pont llevadís, el flanc nord fou reforçat en el segle XV amb una barbacana. La via d'accés al poble presentava un punt dèbil, així que en el segle XV s'afegí una muralla vorejada per dues torres. En el flanc sud, la part més antiga, del segle XIII, es va disposar en triangle al voltant de l'alta torre de l'homenatge franquejada per una gran torre rodona d'artilleria amb murs de metres de gruix, construïda en l'any 1500.

Castell de Castelnaud

A principis del segle XIII, Bernard de Casnac era el poderós senyor de Castelnaud i fervent defensor de la fe càtara. Simon de Montfort que liderava la creuada contra els albigesos, es va apoderar del castell en 1214. L'any següent, Bernard de Casnac va reconquerir el castell que finalment serà cremat en mesos següents per ordre de l'Arquebisbe de Bourdeaux. Al llarg del segle XIII es reconstrueix, i d'aquesta època és la torre quadrada de l'homenatge, i segueix imposant-se com un dels més poderosos del Périgord.

Castell de Castelnaud

En 1337 esclata la Guerra dels Cent Anys. El castell, després del matrimoni de Magne de Castelnaud amb Nompar de Caumont, entra en la família d'aquest últim que recolza als anglesos, mentre que els barons de Beynac estan a favor dels francesos. En poc més d'un segle, el castell va canviar set vegades de bàndol. En 1442, els francesos triomfem definitivament, després d'un setge de tres setmanes ordenat per Charles VII. Acabat el conflicte, la família Caumont recupera el castell i el tornen a construir. Dues torres semicirculars previstes de canoneres protegeixen el pati inferior i es construeixen el pont llevadís i una nova barbacana. Per un altre costat, una àmplia àrea residencial s'edifica al costat de la torre de l'homenatge. Castelnaud es manté com a centre de comandament del senyoriu i la torre d'artilleria, construïda en 1520, simbolitza el poder del lloc.

Castell de Castelnaud

Els Caumont van triar la religió reformista, i el capità Geoffroy de Vivans, administrador del castell, la va defensar i s'esforçà en combatre als catòlics amb obstinació. El temien en tota la regió, com demostra que ningú va atrevir-se a atacar Castelnaud durant les Guerres de religió. Els Caumont van seguir sent els amos del lloc, encara que ja no vivien en el castell per la falta de comoditat (a finals del segle XV, François de Claumont i la seva muller havien abandonat l'austera fortalesa i van manar construir el castell veí de Milandes).

Castell de Castelnaud

Després de la Revolució Francesa, la vegetació invadeix el castell i es converteix en cantera. En l'any 1832, el tràfic fluvial i l'emancipació del poble exigeixen la construcció d'un carregador en el moll i els constructors van utilitzar els blocs de pedra del castell. En 1966, els nous propietaris, Philippe i Véronique Rossillon, aconsegueixen que el castell sigui declarat Monument Històric. Renovat entre els anys 1974 i 1980, una segona renovació s'inicià el 1996 i s'acabà en el 2005 amb la rehabilitació del baluard.

Castell de Castelnaud




El Museu de la Guerra en l'Edat Mitjana va ser inaugurat en 1985 i alberga una col·lecció d'armes i d'armadures i algunes reproduccions de mida natural d'algunes màquines de guerra, que es poden trobar en l'exterior, i concretament el el baluard.





Castell de Castelnaud

Castell de Castelnaud


Anar a: El Perigord

| 24250 Castelnaud-la-Chapelle, França | Preu entrada 2015: 16,80€ (entrada combinada amb els jardins de Marqueyssac | http://www.castelnaud.com/fr/es.html |

El castell de Hautefort

El castell de Hautefort es va construir en el segle XVII però té els seus origens en l'Edat Mitjana quan hi havia una fortalesa de dimensions similars en el mateix promontori, des d'on es dominava l'àrea del voltant. No se sap molt d'aquella època; només que hi havia una torre de l'homenatge, amb una capella i vàries torres.

Château de Hautefort
Pati d'armes del castell. A la dreta, la torre-capella
La fortalesa va pertànyer als senyors de Limoges en el segle IX, i en el segle XII a la família Born de la qual formava part Bertran de Born, un famós trobador-guerrer de l'època. A finals del segle XV, el castell passa a una branca de la família Gontaut que va agafar el nom i les armes de Hautefort. Finalment, la fortalesa va ser destruïda en els segles XVI i XVII, i les úniques restes que es conserven actualment són la Torre de la Bretanya, a la dreta del pont llevadís, i un mur de la torre de l'homenatge en la sala de les xemeneies.

Château de Hautefort
Entrada principal del castell, amb la Torre de la Bretanya a la dreta
La transformació a l'actual edifici va començar a finals del segle XVI gràcies al marquès François de Hautefort, un noble important de la cort que volia una residència que reflectís el seu poder. Va manar construir la part oest, sota la direcció de l'arquitecte Nicolas Rambourg, i com era temps de les guerres de religió, es poden veure elements defensius en aquesta part com troneres i matacans. Aquesta construcció s'acabà en 1588, any que s'indica sobre el pont llevadís.

Château de Hautefort
Galeria del castell
El seu nét, Jacques François de Hautefort, va continuar amb les obres, amb el mateix arquitecte. Es va enderrocar la torre de l'homenatge i es va construir la part central. Rambourg va morir abans d'acabar el projecte i un nou arquitecte, Jacques Maigret, va seguir construint la part est amb la torre-capella, va cobrir les torres de cúpules i va afegir dos pavellons visibles des de la façana nord. Maigret treballava segons la moda clàssica i va donar simetria i modernitat al conjunt.

Château de Hautefort


Visitant el castell

D'acord amb el fulletó que donen al comprar l'entrada, anem visitant els diversos espais que fan d'aquest castell, un dels més prestigiosos del Périgord.

Planol castell de Hautefort

L'escala principal s'acabà en el segle XVII i permet accedir a la planta noble està format per un tram central i dos de laterals. Sota l'escala hi ha un bust de la Baronessa de Bastard, la qual va comprar el castell amb el seu marit en 1929 al seu antic propietari que havia venut tot el mobiliari original. Així, el palau es trobava buit i la Baronessa va decidir restaurar-lo i moblar-lo. Els seus esforços es van esfumar el 1968 quan es va produir un gran incendi, i va emprendre de nou la reconstrucció del castell fins a la seva mort, l'any 1999.

Château de Hautefort. Escala principal

La primera gran sala que es veu és la sala de les xemeneies, per les seves dues immenses xemeneies. Les originals, dels anys 1656-1661, van cremar-se per l'incendi abans esmentat en el qual el cos principal del castell va quedar destruït. Tot va ser restaurat i es va portar mobiliari d'altres llocs. Gràcies a fotos antigues van ser construïdes de nou, idèntiques a les antigues.

Château de Hautefort. Sala de les xemeneies

Château de Hautefort. Sala de les xemeneies

Aquestes xemeneies de noguera tenen escultures que representen les quatre virtuts cardinals: la Justícia, (falta la balança) la Força (amb el bastó d'Hèrcules), la Temprança (amb els gerros de vi i aigua) i la Prudència (amb la serp a la mà).

En l'Edat Mitjana la torre de l'homenatge estava aquí i es nota pel gruix dels seus murs. Aquest tipus de sala no estava de moda en el segle XVII ja que els seus habitants preferien sales més petites, més fàcils d'escalfar i més confortables.



Seguidament es passa pels apartaments privats, tant pel senyor com per la senyora, i baixant de nou ens trobem amb el menjador, una sala petita, íntima i fàcil d'escalfar, com agradava a la gent del segle XVII. Les parets estan cobertes de fusta, amb pintures que mostren diverses escenes com: un metge amb un àvar, un rei amb una senyora...

Château de Hautefort. Sala de la senyora
La sala de la senyora
Château de Hautefort. Menjador
El menjador
L'habitació d'honor s'utilitzava per allotjar als convidats de prestigi, i entre ells va allotjar-se la Reina Mare d'Anglaterra, l'any 1978, que era amiga de la Baronessa de Bastard. Les parets estan cobertes de fusta i també de cuir de Córdoba.

Château de Hautefort. Habitació dels convidats

En una antiga sala dels guàrdies es troba la sala dels tapissos on es troben aquestes peces del segle XVI fets de llana i seda. Aquí també trobem una taula de roure del segle XVII, un dels pocs mobles originaris del castell, i que es va trobar en les antigues cuines, en el soterrani,

Château de Hautefort. Sala dels tapissos

Ocupant la superfície de la torre est, tenim la capella, de l'any 1670, consagrada a la Verge.

Château de Hautefort. La torre-capella
La torre-capella i part dels jardins d'estil francès
Château de Hautefort. Capella

La cúpula està pintada imitant a un enteixinat, i en el centre es troba la representació de la Santíssima Trinitat amb el triangle, l'ull de Déu i la seva radiació amb el sol. En el terra es troba de nou el sol, amb dotze braços que simbolitzen els dotze apòstols. Aquest terra amb petites pedres és típic del Périgord, i s'anomena pisé, en referència a la ciutat italiana de Pisa.

L'altar data del segle XIX i l'estàtua jacent representa a Sant Teòfil, bisbe d'Antioquia en Turquia.


Sota el castell hi avia una xarxa important de sales i túnels, que es feien servir com a cuines, magatzems, bodega... i moltes sales per als criat. Durant la Segona Guerra Mundial es van amagar aquí les vidrieres de les esglésies o catedrals d'Estrasburg, Nancy, Mulhouse o Colmar, així com nombrosos manuscrits i obres d'arts diverses per a protegir-los de l'ocupació alemanya.

Château de Hautefort. Soterranis


Acabem la visita del castell pujant per la torre de la Bretanya -on en la planta baixa hi ha la botiga de records- format per dos pisos. En el primer hi ha la sala dels records, que Jacques François de Hautefort va utilitzar com a dormitori mentre encara no s'havia acabat el castell. I a dalt de la torre, es pot accedir a l'estructura de la cúpula, que va ser coberta l'any 1678 per crear un efecte simètric amb la cúpula de la torre-capella.

Château de Hautefort. Cúpula de la Torre de la Bretanya


Els jardins

Jardins del Château de Hautefort
Des del segle XVII, hi havia jardins d'estil francès a Hautefort, però han estat reformats en els segles posteriors per donar cabuda als que podem veure avui en dia. A mitjan segle XIX, es va encarregar al comte de Choulot, un paisatgista famós de l'època, una renovació completa dels jardins. Va dissenyar els parterres de gespa i flors de les terrasses que envoltaven el castell. Aprofitant la situació dominant del jardí, el projecte incloia àmplies apertures sobre el paisatge circumdant. Durant el segle XX, la gespa i les flors van desaparèixer per donar pas al boix i l'art topiari per a crear motius geomètrics. Entre aquests motius, es poden veure unes tisores d'esquilar, que són les armes dels senyors de Hautefort.

Jardins del Château de Hautefort

Chaulot també va eliminar el parc d'estil francès que hi havia en favor d'un parc d'estil anglès, format per una xarxa de senders que serpentejaven en el mig de boscos replantats amb espècies locals. El parc va ser molt danyat per una tempesta de l'any 1999, i encara està en procés de restauració.

Des dels jardins podem veure el poble i un edifici amb una cúpula similar a les torres del castell. Es tracta de l'antic hospici, que va fer construir Jacques François de Hautefort al mateix arquitecte del castell Jacques Maigret, complint un edicte real de Lluís XIV, que manava crear llocs on donar allotjament als pobres. Des de 1994, alberga un museu de medicina.

Museu de la medicina de Hautefort

I també tenim una panoràmica del poble:

Commune de Hautefort

Anar a: El Perigord

| Le Bourg d'Hautefort, 24390 Hautefort, França | Preu entrada 2015: 9,50€ | www.chateau-hautefort.com |

El Périgord

Aquest agost tocava fer un viatge d'una setmana almenys, després que l'any anterior no ho vam poder fer pel naixement de la nostra filla. En un primer moment vam pensar en fer els Castells del Loira, a França, un dels llocs que fa temps que volem anar, però vam considerar que era una distància massa llarga i pesada per recórrer en cotxe amb una nena d'un any. Teníem una mica d'informació sobre el Périgord, i diversa gent ens havien parlat molt bé d'aquesta zona que ens estalviava almenys un parell d'hores respecte l'objectiu inicial. Després de llegir diversos blocs i webs diverses, vam decidir-nos per conèixer aquesta zona.

La Vall del Dordogne des del Castell de CastelnaudEl Périgord forma part de la regió de l'Aquitània, a l'est de la ciutat de Bourdeaux, i més concretament en el departament de la Dordogne. En aquesta àrea, la duresa de la roca va obligar als cursos d'aigua a perforar sinuosos penya-segats en les coves dels quals es van instal·lar l'home prehistòric deixant la seva empremta en les pintures de Lascaux i en diversos jaciments prehistòrics que salpiquen la Vall del Vézère. Grutes de la regió amaguen altres tresors, nascuts de la infiltració de les aigües de la pluja en els seus terres calcaris: galeries subterrànies o avencs, com en Padirac. En Les Eyzies s'ha creat un món encantat de concrecions sorprenents.

Château de CastelnaudEl patrimoni arquitectònic tampoc es queda enrere amb esglésies romàniques, castells enfilats i edificis semi-fortificats que recorden les lluites franc-angleses per la conquesta d'aquestes terres, que no van ser incorporades al regne de França fins el 1453, i poblacions d'artesans i comerciants repletes de riques mansions com Périgueux i Sarlat-la-Canéda. Cal dir que des de la introducció del cristianisme fins a finals del segle XVIII, aquesta regió va ser un continu camp de batalla. Els anglesos lluitaren per l'Aquitània i van perdre la Guerra dels Cent Anys (1345-1453); després van venir les intermitents guerres de religió, en què els catòlics van combatre als hugonots (protestants francesos) amb una sèrie de massacres i de guerres de guerrilla.

I també destacar la extraordinària gastronomia regional, amb el foie gras i el confit d'ànec, les trufes i les nous al capdavant.

Què ens podem trobar pel Périgord?

Els quatre colors del Périgord
El Périgord està dividit, de cara als turistes que no pas geogràficament, en quatre parts a les quals se'ls ha assignat un color per característiques de les mateixes.

Mapa Périgord

El Périgord verd ocupa la mitja lluna septentrional del departament que deu el seu nom a la seva abundant vegetació, als seus nombrosos rius (Dronne, Isle, Auvézère, Bandiat...) i al seu ric patrimoni natural i històric. A la riquesa dels atractius naturals s'afegeix l'art romànic i els tresors arquitectònics que alberguen Brantôme i Saint Jean de Côle.

Château de Bourdeilles
El castell de Bourdeilles al costat del riu Dronne

El Périgord blanc, en el centre del departament i solcada per les valles de l'Isle i de l'Auvézère, es caracteritza per la blancor de la pedra local, molt apreciada pels escultors. En la seva capital, Périgueux, es troba l'antiga Vesunna que conserva vestigis gal·loromans i la catedral de Saint-Front, Patrimoni de la Humanitat en el marc del camí de Sant Jaume francès. A més, aquesta zona ofereix castells, pobles inoblidables i museus d'arts i tradicions populars.

Périgueux
Périgueux

El Périgord púrpura, que ocupa el sud-oest del departament, és terra de vinyes, amb denominacions d'origen com Monbazillac, Pécharmant i Montravel, i bastides i ciutats fortificades com Monpazier, Beaumont, Eymet... que recorden l'època d'enfrontaments entre anglesos i francesos a conseqüència de la Guerra dels 100 anys.

Vinyes del château de Monbazillac
Vinyes del castell de Monbazillac

I per últim, en la zona sud-est del departament, hi ha el Périgord negre amb la vall del Vézère, on es troben alguns dels jaciments més importants de la prehistòria europea amb jaciments paleolítics, coves i refugis naturals, i la vall de la Dordogne que discorre entre majestuosos farallons calcaris i boscos d'alzines i on es concentren importants monuments de l'Edat Mitjana i del Renaixement amb castells construïts sobre promontoris rocosos, pobles com Domme, Beynac i La Roque-Gageac, així com la seva capital, Sarlat-la-Canéda.

Sarlat-la-Canéda
Sarlat-la-Canéda

Un patrimoni excepcional amb més de 450.000 anys d'història

(Prehistòria) La vall del Vézère és Patrimoni de la Humanitat pels seus nombrosos jaciments prehistòrics. En Montignac es troba la cova de Lascaux, on es troben un dels conjunts més importants de pintures rupestres del paleolític pel nombre i la qualitat de les mateixes. Tancada al públic, algunes d'aquestes pintures es pot veure en una cova rèplica, com la cova d'Altamira, construïda en les proximitats.

En Les Eyzies de Tayac i municipis del voltant una concentració de jaciments constitueixen un conjunt prehistòric de primer ordre. I també en la vall del Vézère es pot trobar el Museu Nacional de la Prehistòria, un museu a cel obert, que conté la col·lecció paleolítica més important de França.

(Coves i avencs de cristal·lització) Sota la terra del Périgord podem descobrir i entrar en les cavitats del Gouffre, de Proumeyssac, les coves de La Halle, en Domme i del Gran Roc, en Les Eyzies de Tayac, així com la cova de Mexange, en Le Buisson de Cadouin, i la cova de Tourtoriac, a prop de Hautefort.

(1001 castells) S'han catalogat centenars de châteaux i molts propietaris han obert les seves portes al públic per a compartir el seu patrimoni. Un d'ells és el de Puygilhem amb influències de la Vall del Loira. A prop de la Vall de l'Auvézère, la silueta del castell d'Hautefort domina tot el seu entorn. El castell de Losse es reflecteix en les aigues del riu Vézère, al temps que el de Castelnaud, situat en la riba esquerra del Dordogne, s'erigeix enfront al de Marqueyssac, i al de Beynac, una impressionant fortalesa medieval. En el Périgord púrpura podem trobar castells de grans dimensions com els de Lanquais, Monbazillac i Biron.

Château de la Fleunie
Castell de La Fleunie

(Edificis religiosos) El monument més destacat de l'arquitectura monàstica és l'abadia de Cadouin, amb un claustre considerat una obra mestra del gòtic flamíger. Forma part del Camí de Sant Jaume francès, a l'igual que la catedral de Saint-Front en Périgueux.

Claustre de l'Abadia de Cadouin
Claustre de l'Abadia de Cadouin

(Poblets típics) Moltes ciutats medievals i pobles del Périgord destaquen per la seva bellesa i la seva autenticitat. Alguns d'ells pertanyen a la categoria Plus beaux villages de France (els pobles més bells de França) com Saint Jean de Côle, Saint León sur Vézère, Limeuil, Beynac, La Roque-Gageac, Domme, Belvès, Monpazier o Saint-Amand-de-Coly.

Beynac-et-Cazenac
Beynac-et-Cazenac

(Bastides) Durant l'Edat Mitjana, es van construir una sèrie de bastides, o ciutats noves, amb unes característiques urbanes i arquitectòniques pròpies. S'alcen a les dues ribes del riu Dordogne i van desenvolupar un paper important durant la Guerra dels Cent Anys. La joia d'aquestes bastides és Monpazier, fundada per Eduard I d'Anglaterra i que conserva gairebé en la seva totalitat el seu aspecte original amb plaça principal porticada, carrers perpendiculars i muralles. La més antiga i de construcció francesa és Villefranche du Périgord. Altres bastides importants són les d'origen anglès com Beaumont du Périgord, construïda en forma de H en record d'Enric III (pare d'Eduard I), Fonroque i Lalinde, a l'igual que les franceses Domme, Molières i Eymet.

Domme
Domme

(Ciutats d'interès històric-artístic) Entre les Villes d'Art et Histoire del Périgord destaquen Périgueux, capital del Périgord amb més de 2.000 anys d'història, des de Vesunna, l'antiga ciutat gal·loromana, fins a la ciutat medieval i renaixentista, amb gairebé 40 edificis declarats Monuments Històrics, que es va erigir al voltant de catedral de Saint-Fronte.

Périgueux. Vesunna
Périgueux. Vesunna

L'altra gran ville és Sarlat-la-Canéda, ciutat medieval que va néixer i créixer a l'empara d'una gran abadia benedictina d'origen carolingi. Molts dels seus monuments estan declarats d'interès històric, i els dissabtes pel matí el mercat anima els seus carrers amb infinitat de llocs que venen productes locals.

(Entorn natural) El Périgord està format per valls fèrtils que coexisteixen amb altres paratges molt diferents. Pel seu territori passa nombrosos rius, sent el més important el Dordogne, al qual s'han d'afegir el Vézère, l'Isle, l'Auvézère, el Dronne, el Bandiat, el Coly... que en el passat van desenvolupar un important paper en el transport de mercaderies i que ara s'usen per a l'oci amb passejos en gavarra, caiac, per a la pesca...

El riu Dordogne des del castell de Beynac
El riu Dordogne des del castell de Beynac

Dins del departament de la Dordogne i el de Haute Vienne es troba el parc natural del Périgord-Limousin, un paradís per a senderistes i amants de la naturalesa, amb una fauna i flora úniques.

També podem trobar desenes de parcs i jardins de diferents tipus, des dels més clàssics com els del Manoir d'Eyrignac, els d'estil francès del castell de Hautefort i els romàntics jardins de Marqueyssac, fins els més contemporanis com els Jardins de l'Imaginaire de Terrasson.

El nostre viatge

El lloc ideal on allotjar-nos segurament hagués sigut Sarlat-la-Canéda, però no vam trobar res que s'ajustés als nostres gustos i pressupost. A 30 minuts, una mica més al nord, es troba el petit poble de Montignac, famosa per tenir dins dels seus límits la cova de Lascaux, i finalment vam triar el complex de Résidence Lagrange Prestige Les Bastides de Lascaux, que ofereix 118 cases petites totalment equipades. De dos pisos, a la planta baixa hi ha el menjador i la cuina en un únic espai, i a la part superior una habitació (en el nostre cas 1) i el quarto de bany. També disposa de piscina, encara que no la vam utilitzar. El més costós va ser trobar el lloc doncs no està ben assenyalat, i l'adreça que ens va proporcionar el google maps no coincidia amb el lloc. Les úniques coses negatives de l'establiment van ser bàsicament dues: wifi de pagament, així com si no vols fer la neteja final de l'apartament, també s'ha de pagar.

Com hem vist, els llocs a visitar són innumerables, i els que vam veure són només una part. Vam sortir des de casa amb una sèrie de llocs imprescindibles per veure i una mica la planificació diària, tenint en compte la situació familiar (temes de coves i grutes ho vam deixar per un altre cop que anéssim, i en molts castells havíem d'anar en compte doncs el cotxet de la nena s'havia de deixar a l'entrada). Però, un cop allà, hi ha coses que es canvien i que deixes de veure o llocs que no tenies previst veure, les veus. De castells, valls, rius, granges d'ànecs i oques, vam veure una pila. En total vam fer una mica més de 2.100km i l'itinerari que vam fer va ser el següent:

(hem marcat per cada lloc una petita puntuació personal per si realment val la pena visitar-lo o no: *** Molt recomanable | ** Val la pena sempre que es tingui temps | * Prescindible, aprofitar per visitar altres llocs)

Dia 17/08/2015 (1) Sortim a primera hora del matí on parem a la Porta Catalana,per carregar a tope de gasolina (a França, el preu del litre és més car i val la pena fer-ho) així com esmorzar. Dinem en una àrea de servei passat la ciutat de Toulouse. Per aprofitar una mica el primer dia i abans d'anar cap a l'allotjament ens anem una mica més al nord per visitar el castell de Hautefort.

Castell de Hautefort (Hautefort) - Un dels pocs exemples de l'arquitectura clàssica en el Périgord i un dels castells més bells i amb més renom del sud-oest de França. Mescla defenses medievals i un cos clàssic edificat en el segle XVII, amb un parc d'estil anglès i jardins d'estil francès (Parking gratuït | Visita lliure | www.chateau-hautefort.com | Preu entrada: 9,50€ | ***).

Château de Hautefort


Dia 18/08/2015 (2) Jornada atapeïda en plena vall de la Dordogne i una de les zones on es concentren més punts d'interès turístic del Périgord negre, fet que es reflecteix en la quantitat de gent i circulació que vam trobar aquell dia, però que té l'avantatge de que tots els llocs estan a una distància molt curta, i que hi hagi magnífiques vistes des d'un lloc poden veure els altres. Aquell dia vam dinar en en el restaurant-brasseria Brasserie Panorama a l'entrada de Beynac-et-Cazenac, des d'on es té una panoràmica del seu castell.


Castell de Castelnaud (Castelnaud-la-Chapelle) - un dels castells més visitats de la regió i que allotja en el seu interior el Museu de la Guerra en l'Edat Mitjana. Ens va decebre una mica el seu interior tot i que la seva ubicació fa que es gaudeixin d'unes magnífiques vistes panoràmiques (Parking de pagament | Visita per lliure | www.castelnaud.com/fr/es.html | Entrada combinada amb els jardins de Marqueyssac: 16,80€ | **).

Château de Castelnaud

Jardins de Marqueyssac (Vézac) - visita dels jardins i del seu petit chateau. Són els jardins més visitats del Périgord i realment val la pena recórrer alguns dels seus 6km de camins ombrejats i amb magnífiques panoràmiques de la vall poden distingir els altres castells de la zona així com del poble de La Roque-Gageac (Parking gratuït | Visita per lliure | www.marqueyssac.com | Entrada combinada amb el Castell de Castelnaud: 16,80€ | ***).

Jardins de Marqueyssac

Castell de Beynac (Beynac-et-Cazenac) - Durant el segle XIX es van unir les poblacions de Beynac i Cazenac, situat en un precipici sobre el riu Dordogne que es va erigir sobre el seu imponent castell medieval, que ha sigut escenari de diversos films. El poble està inclòs dins dels Plus beaux villages de France i des de la seva riba es pot agafar alguna de les gavarres, així com passa en Domme, per passejar el riu i gaudir de la vall així com dels diferents castells que es troben a dalt dels turons (Per aparcar s'ha de pagar a tot arreu i el tiquet es vàlid pels diferents aparcaments que hi ha tant en el mateix poble com en el castell | www.beynac-en-perigord.com/fr/ | Preu entrada: 8,00€ (+ 0,20ct per un full d'informació) | ***).

Château de Beynac

Domme - Inclosa dins dels Plus beaux villages de France, Domme és una bastida clàssica amb un traçat de carrers geomètric al voltant de la plaça del mercat i amb carrerons entre les cases. Conserva les seves portes medievals -la Porte des Tours- i té un gran mirador que abasta la vall del Dordogne des de Beynac a l'oest fins a Montfort a l'est (Al ser un poble petit i amb molts turistes que la visiten, els diferents parkings són de pagament | **).

Domme

La Roque-Gageac - És un dels altres Plus beaux villages de France -dins de la llista està considerat com el tercer poble més preciós després del Mont Saint-Michel i Rocamadour- i la seva fisonomia ho confirma: a un costat el riu discorrent plàcidament i just al costat un penya-segat. Al mig, amb prou feines queda espai per a la carretera i les cases del poble que s'estenen al voltant de tot (riu, carretera, penya-segat). Dominant la panoràmica un modern château del segle XIX, amb un aire medieval (Parking de pagament | ***).

La Roque-Gageac


Dia 19/08/2015 (3) Jornada que la dediquem bàsicament a recórrer la vall del Vézère, considerada Patrimoni de la Humanitat pels seus enclavaments prehistòrics. Abans de l'entrada a La Roque Saint-Christophe, es troba una zona de pícnic on vam dinar tranquil·lament a l'aire lliure.

Castell de Puymartin - Un dels castells més bells de la regió amb molts atractius arquitectònics i tresors com l'habitació mitològica -amb escenes a la paret preses directament de la mitologia grega- i amb llegenda pròpia, la de la Dama Blanca, el fantasma de la qual encara es passeja pel recinte (Parking gratuït | Visita guiada | www.chateau-puymartin.com | Preu entrada: 8,00€ | ***).

Château de Puymartin

Maison Forte de Reignac (Tusac) - Enfilat en la roca, s'alça aquest castell que domina el riu Vézère. Construït durant el segle XV, ha estat ocupat des de la Prehistòria. La Casa Forta està conservada excepcionalment i totalment moblada d'època, amb espais soterranis i aeris (Parking gratuït | Visita per lliure | www.maison-forte-reignac.com | Preu entrada: 7,80€ | ***).

Maison Forte de Reignac

La Roque Saint-Christophe (Peyzac-la-Moustier) - Amb vista a la vall del Vézère des d'una altura de 80m, i amb 1 km de longitud, aquí l'home va viure des de la prehistòria en cavitats naturals al peu d'aquesta inmensa paret calcària abans de construir durant l'Edat Mitjana un fort i una ciutat troglodita. La visita es realitza de forma lliure i ens permet comprendre el mode d'organització de les cases troglodites: cuina, llocs de culte, màquines d'enginyeria civil... (Parking gratuït | Visita per lliure | www.roque-st-christophe.com | Preu entrada: 8,50€ | **).

La Roque Saint-Christophe

Saint-Leon-sur-Vezere - Situat al llarg d'un dels meandres del riu Vézère, aquest petit poble considerat com un dels Plus beaux villages de France, té com a principals atractius el castell privat de Clérans, el Manoir de la Salle i l'església romànica que porta el mateix nom del poble (Parking gratuït | **).

Saint-Leon-sur-Vezere

Castell de Losse (Thonac) - Dominant la riba dreta del Vézère es troba aquest palau renaixentista envoltada de fossars i muralles, així com jardins. El seu pont ens condueix al pati d'honor un cop passat el seu castellet fortificat (Parking gratuït | Visita guiada | www.chateaudelosse.com | Preu parking: 9,00€ | **).

Château de Losse

Montignac - Petit poble pel qual s'ha de passar si es vol visitar la cova (més ben dit, una rèplica) de Lascaux. Les entrades es compren exclusivament en el centre, al costat de l'oficina de turismes, amb llargues cues en temporada alta (una alternativa es apropar-se a Le Thot, en la població veïna de Thonac, un espai complementari de Lascaux, i comprar allà les entrades). Sense cap atractiu més destacat, al menys en les guies i informacions que vam llegir, val la pena visitar-la i passejar pels seus carrers i amb boniques vistes del riu Vézère (**).

Montignac


Dia 20/08/2015 (4) Ens apropem primer al Périgord verd, on visitem Bourdeilles i la seva fortalesa. A pocs quilòmetres es trobava Brantôme, una encantadora ciutat coneguda per la seva abadia i canals, però que ho vam deixar per un altre cop que estiguem en aquesta zona. Després, passem al Périgord blanc, on visitem Périgueux, i dinem en un dels restaurants del centre on degustem el foie gras i el magret d'ànec.

Castell de Bourdeilles (Bourdeilles) - Situat a la riba del riu Dronne aquesta fortalesa està formada per dos castells. El primer edifici és medieval, del segle XIII, amb una gran estructura dominada per una torre octogonal de 35 metres. L'altre, és un castell d'estil renaixentista del segle XVI, decorat de forma luxosa i amb bells jardins que es poden admirar des de les altures de la torre octogonal (Parking gratuït en el poble | Visita lliure | www.semitour.com/site-touristique/château-de-bourdeilles | Preu entrada: 8,10€ | ***).

Château de Bourdeilles

Périgueux - Erigida al voltant de les ribes de l'Isle, és la capital del Périgord i on podem veure les restes del seu passat gal·loromà i renaixentista, passejant pels seus carrers, al voltant de la Catedral de Saint-Front (Venint de Bourdeilles, deixem el cotxe a una esplanada que es troba davant de les restes del Château Barrière, a uns 5-10 minuts de la plaça Francheville, centre de la ciutat | Entrada claustre catedral: 1,50€ | www.tourisme-perigueux.fr | ***).

Périgueux. Catedral de Saint-Front


Dia 21/08/2015 (5) Jornada dedicada al Périgord púrpura, encara que no vam visitar la seva ciutat més important, Bergerac, per dedicar a veure més indrets. Aquell dia vam dinar a Issigeac, en Bio et Terroir, una creperia davant de l'església, i encara que no vam estar malament, els creps duien un farciment mínim mínim.


Castell de Monbazillac (Monbazillac) - Castell del segle XVI que destaca per les seves torres circulars i que es troba envoltat de vinyes. Al final de la visita, pots degustar alguns dels seus vins, així com comprar-ne (Parking gratuït | Visita lliure | www.chateau-monbazillac.com | Preu entrada: 7,50€ | ***).

Château de Monbazillac

Castell de Bridoire (Ribagnac) - El vam visitar ja que estava molt a prop de l'anterior. Exteriorment és molt maco, però encara està en procés de restauració i està molt orientat al públic infantil, amb molts tipus de jocs repartits pel pati i diverses sales del castell (Parking gratuït | Visita per lliure | www.chateaudebridoire.com | Preu entrada: 8,00€ | *).

Château de Bridoire

Issigeac - Petit poble medieval del qual havíem llegit moltes coses bones, encara que ens va decepcionar, igual per la calor que feia aquell dia o per què no vam dinar a gust (Parking gratuït | www.issigeac-tourisme.com | *).

Issigeac

Saint-Avit-Senieur - poble que té com atractiu màxim la seva abadia, que la vam trobar tancada i que no vam poder visitar (Parking gratuït | *).

Saint-Avit-Senieur

Cadouin - Petit poble que destaca per la seva abadia cistercenca i concretament el seu claustre amb una gran riquesa escultòrica en alguns dels seus capitells (Parking gratuït | Preu entrada al claustre de l'abadia: 6,50€ | ***).

Abadia de Cadouin

Campagne - Tornant cap a Montignac, vam passar per aquesta població que conté un lloc preciós del qual no sabíem res i que ens vam aturar al veure el seu castell. Totalment restaurat i que encara no està obert al públic podem gaudir del seu magnífic aspecte exterior, així com el parc i jardins que l'envolta (Parking gratuït | ***).

Château de Campagne


Dia 22/08/2015 (6) Jornada dedicada bàsicament a conèixer la joia del Périgord, Sarlat-la-Canéda, i aprofitant que és dissabte, on pel matí celebren el mercat, ple de gent i llocs de venda de productes locals. Aquell dia vam dinar en un dels múltiples restaurants del centre, tornant a provar el foie gras i el magret d'ànec, i després de fer una visita als Jardins d'Eyrinac i canviar-nos de roba a Montignac, vam tornar-hi per sopar, en una pizzeria, i gaudir una mica de la ciutat per la nit.

Sarlat-la-Canéda - Ciutat dividida en dos sectors per la llarga Avinguda de la República, on es succeeixen carrers, patis i escales envoltats de magnífiques cases gòtiques i renaixentistes, que suposen la major concentració d'aquest tipus d'edificis de tota França (Parking de pagament | www.sarlat-tourisme.com/es | ***).

Sarlat-la-Canéda

Jardins du Manoir d'Eyrinac (Salignac-Eyvigues) - Un dels jardins amb més renom del Périgord, però excessivament car (Parking gratuït | Visita per lliure | www.eyrignac.com | Preu entrada: 12,50€ | **).

Jardins du Manoir d'Eyrinac


Dia 23/08/2015 (7) Dia que comencem amb pluja durant tot el matí i al ser l'últim dia complet ens ho van prendre amb tranquil·litat. Després de visitar el castell de Fenelon, dinem a Montignac, al costat mateix del riu Vézère, en Le Tourny i on ens podrem prendre una bona cervesa Guinness.

Castell de Fénelon (Saint-Mondanne) - Castell del qual no esperàvem gaire però que si es té temps val la pena apropar-s'hi. Les seves sales diverses són com un museu amb peces diverses de col·leccionisme (Parking gratuït | Visita per lliure | Prohibit fer les fotos en l'interior de les sales (hi ha un control per càmeres i un avís acústic en el cas que vegin a algú fent alguna foto) | www.chateau-fenelon.fr | Preu entrada: 9,00€ | **).

Château de Fénelon

Saint-Amand-de-Coly - El poble està dins de la llista dels Plus beaux villages de France i té el seu gran atractiu en la seva església fortificada aixecada durant el segle XII, amb una torre-campanar de 30 metres d'altura i una volta d'arc que emmarca la porta d'entrada al recinte (www.saint-amand-de-coly.org/accueil.php).

Saint-Amand-de-Coly

Per acabar el dia visitem per fora els castells de Sauveboeuf (www.chateau-de-sauveboeuf.jimdo.com) i el de la Fleunie (www.lafleunie.com), que actualment és un hotel. Durant el tracte entre els dos castells, hi ha un mirador on es pot veure els dos recintes, així com un tercer castell, el de la Petite Filolie.

Château de Sauveboeuf


Dia 24/08/2015 (8) Tornada a casa on parem a Toulouse, una ciutat que val la pena visitar amb temps. Dinem en el centre, en la plaça Wilson, en Pizzeria Pino, on vam dinar molt bé. A prop hi ha el Capitole i la seva plaça, centre neuràlgic de la ciutat i que allotja les principals dependències municipals, com el mateix Ajuntament. El seu interior es pot visitar, i val la pena passejar per algunes de les seves meravelloses sales.

Capitole de Toulouse

Com a resum, hem aprofitat i gaudit molt del viatge, i amb moltes coses pendents de visitar, a l'espera que en un futur hi puguem tornar. Hi ha molta informació sobre el Périgord que podeu trobar en les webs i allà mateix, en qualsevol oficina de turisme o dels monuments que vam visitar, amb horaris, tarifes. Inclús hi ha revistes especialitzades adreçades al turista, amb tota aquesta informació i més, de caire gratuït, que també es pot trobar en les webs. A més, en gairebé tots els monuments et donen informació en espanyol del lloc que visites, ja sigui un full informatiu o una mena de llibret que has de tornar a la sortida.

Per acabar, indicar que tot i que el Perigord té un gran nombre d'atractius, molta gent aprofita la proximitat del departament del Lot, cosa que no vam fer nosaltres, per visitar dos llocs imprescindibles com són la Gouffre de Padirac i Rocamadour.

Relació d'entrades relacionades:
El castell de Hautefort
El castell de Castelnaud
Els Jardins de Marqueyssac
El castell de Beynac
Domme
La Roque Gageac
El castell de Puymartin
Maison Forte de Reignac
La Roque Saint-Christophe
Saint-Léon-sur-Vézère
El castell i jardins de Losse
Montignac
El castell de Bourdeilles
Périgueux. La ciutat gal·loromana
Périgueux. La ciutat medieval
El castell de Monbazillac
Cadouin
El parc del castell de Campagne
Sarlat
Els jardins de la Mansió d'Eyrignac
El castell de Fénelon
Saint-Amand-de-Coly 
El capitoli de Toulouse

Webs oficials: || Ciutats i pobles: Turisme d'Issigeac | Turisme de Périgueux | Saint-Amand-de-Coly | Turisme de Sarlat || Castells: Château de Beynac | Château de Bourdeilles | Château de Bridoire | Château de Castelnaud | Château de Fenélon | Château de Hautefort | Château de Losse | Château de Monbazillac | Château de Puymartin | Château de Sauveboeuf || Jardins: Jardins du Manoir d'Eyrinac | Jardins de Marqueyssac || Llocs troglodites: Maison Forte de Reignac | La Roque Saint-Christophe