Pàgines

Périgueux. La ciutat medieval

Périgueux. L'Isle
El Périgueux medieval té el seu punt més important en la Catedral de Saint Front, inclosa per la UNESCO en el Patrimoni de la Humanitat dins de les diverses rutes del Camí de Sant Jaume. Centre medieval d'importància encara conserva part d'una muralla medieval on destaca la Torre Mataguerre. La ciutat va tenir fins a vint-i-vuit torres i dotze portes. El que és imprescindible de Périgueux es passejar i deixar-se portar pels seus carrers i es seves places com la Plaça de Navarra en memòria del pas per la zona d'Enric IV; o la Plaça de Saint Louis on s'ubica el mercat de foie-gras i de productes derivats; la Plaça de la Clautre, antic recinte que va acollir les execucions públiques i el nom del qual evoca al claustre de la catedral, meitat romànic meitat gòtic, també acull un mercat els dimecres i dissabte.

El Périgueux renaixentista

Després de conèixer el passat gal·loromà de la ciutat, i passada l'Església de Saint-Etienne de la Cité, fent de frontera entre les dues ciutats, tenim la plaça de Francheville, una explanada contemporània amb jardins i un complex de cines. En un dels edificis que envolta la plaça es troba l'oficina de turisme i al costat mateix es troba la torre Mataguerre, punt inicial de la nostra ruta. Es tracta de l'últim bastió de la muralla medieval i on encara es poden veure en la seva arquitectura defensiva matacans, espitlleres i troneres, testimonis d'èpoques de guerra.

Périgueux. La Torre Mataguerre

Els carrers de la Bride i Séguier ens condueixen a la Plaça de Navarra, anomenada així en memòria del pas per la zona d'Enric de Navarra, el futur rei Enric IV, que va quedar profundament impressionat per la bellesa de l'arquitectura de la ciutat.

Périgueux. Plaça de Navarra

En el número 16 del carrer Aubergerie, es troba un palau fortificat del segle XV, que a l'igual que l'Hotel de Sallegourde, en els números 4 i 8 del mateix carrer, mostren la riquesa dels mercaders locals durant el regnat de Lluís XI.

Périgueux

Seguint pel mateix carrer s'arriba a la plaça de l'Ajuntament on es troba un habitatge fortificat dels segles XV-XVII, típic del que es van construir en la ciutat durant la Fronde, una època d'inestabilitat política durant la minoria d'edat del rei Lluís XIV.

Périgueux. Plaça de l'Ajuntament

I en la mateixa plaça es troba la casa del dramaturg Lagrange Cancel que avui acull l'Ajuntament de la ciutat.

Périgueux. L'Ajuntament

Un altra plaça important és la de Saint Louis, on es troba la coneguda Casa del Pastisser, del segle XVI, amb una magnífica porta renaixentista, sota una supèrbia conxa de Sant Jaume que mostra la importància de les peregrinacions. Durant el segle XIX, la casa va ser residència d'un famós pastisser, fabricant el Pâté de Périgueux.

Périgueux. La Casa del Pastisser




D'aquí anant cap a la catedral, es pot accedir a la Galeria Daumesni, una sèrie de petits patis interconnectats per un laberint de carrerons pintorescos amb façanes bellament restaurades dels segles XVI i XVII.





Périgueux. La Catedral de Saint Front
Finalment arribem a la Catedral de Saint Front. Erigida sobre un plànol en forma de creu grega, el centre del qual i cadascú dels seus quatre braços estan coronades per sendes cúpules de l'estil de la catedral de Sant Marc en Venècia. Va ser restaurada per Paul Abadie en el segle XIX, constituint un magnífic exemple de l'art romànic-bizantí i que va servir, anys després, com a model en la construcció de la Basílica del Sagrat Cor que podem trobar en el barrí de Montmartre, a la ciutat de París.

Périgueux. La Catedral de Saint Front


Périgueux. La Catedral de Saint Front



El campanar del segle XII separa l'antiga església llatina de la basílica d'inspiració bizantina i en el seu interior destaquen un magnífic retaule barroc i la llum d'aranya que va tenir l'honor d'il·luminar la boda de Napoleó III amb Eugenia de Montijo en la Catedral de Notre-Dame de París.

Périgueux. La Catedral de Saint Front

Deixem la catedral i anant cap al riu trobem una casa ben peculiar. Es tracta del'Eschif de Creyssac, conegut també com el Molí Vell, el Molí de Saint Front o el Molí del Capítol. Durant l'Edat Mitjana va ser utilitzat com a lloc d'observatori pel vell pont de Tourneniche. Més tard va servir com a graner per al Capítol de la Catedral. Construït en 1347 on hi havia la Casa Creyschat (d'aquí el seu nom oficial), que va ser destruïda per unes inundacions de l'any anterior. L'original edifici amb dues façanes reforçades per una estructura de fusta i que semblen estar flotant en l'aire, estava erigida en la part superior d'una secció de la muralla que protegia la ciutat.

Périgueux. L'Eschif de Creyssac

Ben aprop, es troba la Casa dels Consols, un conjunt de tres cases. D'esquerra a dreta tenim l'Hotel de Lur, del segle XVII, la Casa Brogliodie, una antiga família consolar, del segle XV, i la Casa Lambert, del segle XVI.

Périgueux. La Casa dels Consols

Anar a: El Perigord | Périgueux. La ciutat gal·loromana

Périgueux. La ciutat gal·loromana

Périgueux, capital del Périgord, es va aixecar al voltant de les ribes de l'Isle, i amb més de 2.000 anys d'història ha sigut durant molt de temps cruïlla de camins de la regió. Declarada ciutat de l'art i de la història, disposa d'un conjunt arquitectònic excepcional. Per una part tenim el seu passat llegat gal·loromà, que va ser antany l'important assentament de Vesunna, i per una altra, tenim la ciutat medieval-renaixentista, erigida al voltant de la catedral de Saint-Fronte. En aquesta primera entrada, parlarem de la part més antiga de Périgueux: la ciutat gal·loromana.

Perigueux
Mosaic del Museu Gal·loromà Vesunna

El nom de Périgueux ve de Pétrocores o Pétrocoriens, i llatinitzat com a Petrocorii (del nom celta que significa "quatre tribus"), que era el poble gal que vivia en la regió abans de la conquesta romana. Aquesta tribu gal·la es va establir en el que és actualment la vall del Dordogne i la seva capital era Vesunna.

Perigueux
Part de la muralla gal·loromana de Périgueux


Comencem la visita d'aquesta part de la ciutat amb el temple de Vesone (I), edificat en el segle II pels romans. Només es conserva avui en dia la cella, el recinte sagrat al qual només podia accedir el sacerdot per a dedicar-se al culte de la deesa celta Tutela Vesunna, adoptada pels romans i relacionada amb el culte a les aigües. Amb una altura de 27 metres i un diàmetre de 20 metres, la torre estava envoltada per una columnata que permitia el pas dels fidels i el depòsit d'ofrenes. L'accés a la torre es realitzava a través d'una escala colosal orientada cap a l'est, on avui es pot veure un enorme forat. La llegenda diu que aquest forat es va deure a una maledició de Saint Fronte per acabar amb el temple pagà. La realitat va ser que la torre va ser usada pels ciutadans com a cantera fins a finals del segle XIX quan es va proclamar una legilsació per a la protecció dels monuments històrics.

Perigueux

En el cor del casc antic, es troba el Museu Gal·loromà Vesunna (II), que es troba sobre les restes d'una gran domus, amb uns 4.000m2 de superfície, una casa gal·loromana que va pertànyer probablement a un ric personatge de la ciutat. L'edifici que allotja el museu és obra de l'arquitecte Jean Nouvel, l'autor entre altres projectes de la Torre Agbar de Barcelona.

Perigueux

Un sistema de passarel·les ens permet veure l'interior de la domus romana per damunt del seu terra sense danyar la superfície original. Els orígens de la casa s'ha datat a mitjans del segle I, conservant una excepcional mostra de pintures murals. Els objectes trobats en les excavacions estan exposats en dos circuits complementaris: la "ciutat i la vida pública" i la "domus i la vida privada".

Perigueux. Museu Gal·loromà Vesunna

En aquesta zona també tenim el castell de Barrière (IV), edificat en el segle XII i ornamentat en l'època renaixentista amb una torre-escala, amb una porta d'estil gòtic flamíger i amb finestres bellament esculpides. Durant les Guerres de Religió va haver un incendi l'any 1575, i el castell mai va ser reconstruït i durant anys es va utilitzar com a teatre a l'aire lliure.

Perigueux

A prop, hi ha la porta normanda (V), una de les portes de la muralla que la època del Baix Imperi protegia la 'Civitas Petrocoriorum', un enclavament ciutadà que substituiria a l'extinta Vesone. La denominació de la porta deu el seu nom a les invasions dels víkings durant el segle IX.

Perigueux

La muralla gal·loromana (VI), que es va començar a construir en el segle III per a resistir les invasions els bàrbars, va servir de fonaments per a les posteriors construccions medievals. Algun dels edificis il·lustren perfectament aquesta situació, i els dos períodes de construcció poden veure's en les seves pedres.

Perigueux

En el Jardí de les Arenes es troben els vestigis de l'antic amfiteatre (VII). L'edifici de forma elíptica va ser construït en el segle I per a un públic de 20.000 espectaors i en el seu temps s'assemblava als de Nimes o Arles. En l'Edat Mitjana el recinte es va transformar en foralesa, en el segle XVII va ser un convent i ja en el segle XIX passa a ser el jardí públic actual.

Anant cap al centre històric i medieval de la ciutat, ens trobem amb l'Església de Saint-Etienne de la Cité (VIII). Fins el 1557 l'església va ser la primera catedral de Périgueux. Durant les Guerres de Religió, els protestants van destruir dos de les seves quatre cúpules i el campanar, i en el període històric de La Fronda, que correspon amb la minoria d'edat del rei Lluís XIV, l'edifici s'utilitzà com a picador. Perd el títol de catedral en benefici de l'església de Saint-Front.

Perigueux. Església de la Cité

De les dues cúpules que queden, la del costat oest del segle XI pertany a la tradició del més pur estil romànic i la del costat est va ser restaurada en el segle XVII. En l'interior destaquen l'elegant arqueria de la tomba del bisbe Jean d'Asside, l'orgue de Carriouges, del segle XVII i restaurant en 1993, i un calendari perpetu que assenyala les festivitats pascals de 1163 a 1253.

Perigueux. Església de la Cité

Anar a: El Perigord | Périgueux. La ciutat medieval

El castell de Bourdeilles

En un entorn pintoresc, dins del Périgord Verd i dominant el riu Dronne i el seu poble, el recinte de Bourdeilles acull a dos castells d'èpoques diferents com són una fortalesa medieval dels segles XIII i XIV amb muralles defensives i amb una torrassa de forma octogonal, i un castell renaixentista del segle XVI, amb un jardí d'estil francès.

Castell de Bourdeilles
El recinte de Bourdeilles dominant el riu Dronne

Bourdeilles era amb Biron, Beynac i Mareuil una de les quatre baronies del Périgord. El primer rastre de Bourdeilles és una plaça forta que en 1183 va acollir uns monjos que tenien les relíquies de Saint-Sicaire. Durant els anys 1283 i 1298, Géraut de Maumont, conseller de Felip el Formós, va ordenar la construcció de la fortalesa medieval sobre un esperó rocós i dominada per la seva torrassa octogonal de 35 metres d'altura amb parets de 2,4 metres de gruix, podent-se accedir a la seva part superior per a gaudir d'unes vistes magnífiques del castell renaixentista, dels seus jardins i del poble.

Castell de Bourdeilles
La fortalesa medieval amb la seva torrassa octogonal

Durant tot aquest temps i els que van venir, va sofrir les lluites contínues entre les corones de França i Anglaterra, així com les guerres de Religió.

Castell de Bourdeilles
Interior de la fortalesa medieval

A finals del segle XVI, Jacquette de Montbron, esposa d'André de Bourdeille, va projectar el castell renaixentista, dibuixant ella mateixa els plànols de l'edifici -un fet insòlit en aquella època- i pensat per a rebre, segons la tradició, a Catalina de Médicis, que mai es va produir. Jacquette de Montbron va morir en 1598 abans de que les obres acabessin.

Castell de Bourdeilles
El castell reinaixentista vist des de la part superior de la torrassa octogonal

Moltes de les habitacions estan ricament decorades com el sumptuós Saló Daurat i també podem trobar esplèndids sostres que Ambroise Le Noble, un pintor italià de l'escola de Fointaneblau, va decorar durant la seva estada en el castell, de 1641 a 1644, i també repartida per tot el recinte na col·lecció de mobiliari dels segles XV al XIX, incloent el llit daurat espanyol de Carles V conegut com el 'llit del paradís'.

Castell de Bourdeilles
Sala del castell renaixentista

Castell de Bourdeilles
Sala del castell renaixentista

Tots dos castells estan envoltats de robustos murs fortificats. Dins de les parets al costat del palau renaixentista hi ha un plaça enjardinada, vorejada per arbres i amb vores plenes de flors en tons blaus i grocs.

Castell de Bourdeilles
Exterior del recinte fortificat de Bourdeilles

Castell de Bourdeilles
La torrassa octogonal i el castell renaixentista, vistos des dels jardins

Durant tota la seva història, el castell va canviar de mans diverses vegades i inclús es va convertir en una fàbrica de cucs de seda i una ubicació per a la fabricació i l'emmagatzematge de salnitre. Es va deteriorar fins que el 1962, l'últim membre de la família Bourdeille (que van recuperar la propietat del castell) el va donar al departament de Dordonya i dos benefactors, el Sr. Santiard i la Sra. Bulteau el van restaurar el castell i instal·laren la seva col·lecció de mobles antics, esmentada anteriorment.

Castell de Bourdeilles
Col·lecció de mobles antics

En el poble podem veure la Casa del Senescal amb una teulada preciosa. També es troba un molí que va ser fortificat durant el segle XII. L'església de Bourdeilles també data del segle XII i al seu costat transcorre un bonic passeig que condueix a ella amb un camí empedrat franquejat per prats i jardins.

Bourdeilles
A l'esquerra, en obres, la Casa del Senescal, i al centre, l'església

| Pl. de la Halle, 24310 Bourdeilles | Preu entrada 2015: 8,10€ | http://www.semitour.com/site-touristique/ch%C3%A2teau-de-bourdeilles |

Anar a: El Perigord