Pàgines

Sarlat-la-Canéda

Sarlat-la-Canéda, més coneguda com a Sarlat, és la perla negra del Périgord, tota una joia medieval que val molt la pena visitar-la tant de dia com de nit, i és en dia de mercat, millor que millor. És la ciutat més important i visitada de la regió, amb un centre medieval que té la dada de ser la ciutat amb més edificis protegits per metre quadrat de tota Europa, i que gairebé fa impossible detallar cada un d'ells en aquesta entrada.

Sarlat

Sarlat. Torre de Saint Bernard


Habitada segons els indicis des de l'època gal·loromana, no va tenir la condició de ciutat fins finals del segle VIII sota els regnats de Pipí el Breu i Carlemany, amb l'establiment d'un monestir benedictí. De les grans abadies carolíngies del Périgord va ser la única que es va salvar dels víkings. L'any 937 aquesta abadia formaria part de l'orde de Cluny, i més tard passaria a estat sota la tutela directa de la Santa Seu. En l'any 1147, Saint Bernard de Clairvaux va passar per Salat, retornant de la croada, quan aquesta estava sota l'assot d'una epidèmia de pesta. Una llegenda explica el miracle dels pans, on va entregar unes fogasses als malalts que es van recuperar immediatament. La torre de Saint Bernard, coneguda com la Llanterna dels morts, commemora aquest fet, podent-se admirar la curiosa arquitectura d'aquesta torre en forma d'obelisc de pedra, darrere la catedral de Saint Sacerdos, en el centre del qual va ser el cementiri medieval de Sarlat.



La ciutat va obtenir el dret d'administrar-se per si mateixa i de triar cònsols, després d'haver jurat fidelitat al rei Lluís VIII. Més endavant va patir les invasions normandes i la Guerra dels Cent Anys, com tota la zona del Périgord, al ser frontera entre els regnes de França i Anglaterra. Ben fortificada pels seus cònsols, va resistir tots els atacs, però pel tractat de Bretigny de 1360 va passar a mans d'Anglaterra. Segons aquest tractat, Eduard III rebria tot el sudoest de França a canvi de renunciar al seu tron. Anys després, el condestable Du Guesclin va expulsar als anglesos i Sarlat va tornar a mans franceses. Després d'això van venir les Guerres de Religió que van causar molts danys en la ciutat.

Sarlat

L'any 1317 la ciutat va ser elevada a bisbat i l'església de l'abadia es va convertir en la catedral de Saint Sacerdos. A partir d'aquí, Sarlat inicià la seva transformació arquitectònica amb la construcció de l'església parroquial de Sainte Marie i de nombroses cases residencials. La ciutat va prosperar en els segles XVI, XVII i XVIII, i allunyada de les grans corrents econòmiques va quedar en l'oblit durant els 150 anys següents, fins que les noves vies de comunicació va fer descobrir de nou a Sarlat.

Sarlat

La llei Malraux del 1962, que es va aplicar a França per primer cop a Sarlat, va permetre conservar i protegir el seu centre medieval amb nombroses ajudes que van permetre restaurar-lo, i permetre als visitants de gaudir dels seus tresors arquitectònics. L'escriptor nord-americà Henry Miller va qualificar la ciutat com el paradís dels francesos.

El centre medieval, exclusiu per als vianants, està dividit en dos pel carrer de la República, i en els dies de mercat, el podem trobat tot ple de paradetes diverses.

Sarlat. Rue du Republique

La part més important i aristocràtica és la zona est, on trobem, entre moltes altres coses:

Sarlat map

Catedral de Saint-Sacerdos | Església abacial romànica del segle XII en els seus orígens, es va convertir en catedral en el segle XIV. El pòrtic va ser reconstruït en 1706 en estil clàssic, substituint un gran pòrtic romànic. Les estàtues que el coronen són medievals, però es desconeix la seva procedència i quan es van fer amb exactitud. La nau va ser reconstruïda en el segle XVII, i el seu campanar té diversos estils pels seus segles de construcció i restauració.

Sarlat

Cor de les fonts (Coeur des Fontaines) | Tocant a la catedral, arran del claustre, hi ha una placeta on hi ha des de sempre una de les fonts públiques de la ciutat, que va donar origen a l'abadia.

Sarlat. Coeur des Fontains

Jardins dels panteons (Jardins des Enfeus) | Envoltant l'absis de la catedral, es troba aquests jardins, pels quals es pot accedir a la Llanterna dels morts, que hem comentat anteriorment. Les pedres sepulcrals del terra donen testimoni de la presència secular d'un cementiri monacal abans del seu trasllat en el segle XIX.

Sarlats. Absis de la catedral de Saint-Sacerdos

Plaça de la Llibertat (Place de la Liberté) | Aquesta plaça està envoltada de cases dels segles XVI al XVIII, com el propi Ajuntament (Hotel de Ville). És la plaça central de Sarlat i una de les més animades, tota plena de terrasses de cafès i restaurants.

Sarlat. Place de la Liberté

Dominant la plaça es troba l'estàtua Le Badaud (L'espectador), feta en bronze per Gerard Auliac...

Sarlat. Le Badaud

I darrere seu el Manoir de Gisson, un dels edificis més notables del Sarlat medieval. La família Gisson, formada per advocats, cavallers i regidors vivien en les seves nombroses habitacions. Restaurada amb molt de compte, avui en dia, ens mostra la casa d'una família pertanyent a la noblesa de Sarlat del segle XVII. Moblada amb l'estil de l'època, les seves habitacions estan ricament decorades amb terres de fustes precioses acuradament recreades. La visita també inclou les bodegues amb voltes.

Sarlat. Manoir de Gisson

Església de Santa Maria (Sainte-Marie) | Tocant a la plaça es troba aquesta antiga església parroquial d'estil gòtic meridional. Mutilat el seu absis, només sobreviu dos trams de voltes d'ogives, presenta un campanar poderós. Restaurada per l'arquitecte Jean Nouvel, del qual ja vam poder veure un altra obra important en la comarca i concretament en la ciutat de Périgueux -el Museu Gal·loromà Vesunna-, ha estat reconvertida en un mercat cobert. Fàcilment recognoscible per les seves grans portes, un ascensor panoràmic de vidre et puja a dalt de l'església.

Sarlat. Mercat cobert

Sarlat. Place du Marché aux trois Oies





Plaça del mercat de les tres oques (Place du Marché aux trois Oies) | Per accedir al Manoir de Gisson es fa per aquesta petita plaça on com es dedueix pel seu nom, era un mercat per a la venda d'oques. Presidint la plaça hi ha un grup escultòric format per tres oques.








Carrer dels Consols (Rue des Consuls) | Un dels carrers més destacats de la ciutat que conté una sèrie de mansions impressionants com l'Hotel de Mirandol del segle XVI amb la seva gran porta, l'Hotel de Plamon del segle XIV amb les seves tres finestres en arc, l'Hotel de Vassal construït en el segle XV i que destaca per la seva torre o l'Hotel Tapinois de Betou que disposa d'una escala monumental de fusta.

Sarlat

Davant de l'Hotel de Plamon, es troba també la Font de Santa Maria (Fontaine de Sainte-Marie), situada sota la volta d'una cova.

Sarlat

A la zona oest del centre medieval, traspassada el carrer de la República també ens trobem amb carrers i edificis a destacar com:

Sarlat



Carrer Jean-Jacques Rousseau (Rue Jean-Jacques Rousseau) | carrer paral·lel a les muralles, on trobem l'abadia de Sainte-Claire, del segle XVII, construïda on hi havia un bell palauet del segle XV, del qual roman la petita torre angular...
 




I la Capella dels Penitents Blancs (Chapelle des penitents blancs), del segle XVII, una cappella d'un gran convent, transformat actualment en escola, amb un pòrtic d'estil barroc.

Sarlat


Anar a: El Perigord

El parc del castell de Campagne

Campagne, encreuament de camins de les valls de la Dordogne i del Vézère, és un petit poble on podem trobar cases antigues restaurades, una església d'estils variats i sobretot el seu magnífic castell, restaurat en el segle XIX, envoltat per un gran parc dominat per un massís rocós. Al costat d'aquest penya-segat resten encara les restes d'una fortalesa i un poble troglodita.

Parc i castell de Campagne

Parc i castell de Campagne

Des de la prehistòria el lloc de Campagne era ocupat per l'home, trobant-se restes d'ossos i utensilis. El nom de Campagne apareix per primer cop en 1160 en un manuscrit de l'abadia de St-Sauveur, on es menciona a una tal Pétronelle de Campanha. El nom es transformaria al voltant del 1360 en Campania, després en Campanya i finalment en 1687, en Campagne.

Parc i castell de Campagne

Tocant al parc es troba l'església de Campagne, estretament relacionada amb el primer castell construït durant el segle XII i del qual no queda cap rastre. Els senyors de Campagne es feren enterrar en el cor de l'església.

Església de Campagne

Durant la Guerra dels Cent Anys, el castell passà per mans franceses i angleses, segons les aliances del moment. En 1427 es cremat parcialment pels anglesos i l'església parcialment destruïda. A la fi de la Guerra, el castell es reconstruït i fan construir una capella funerària al costat sud de l'església, esdevenint la capella del castell, amb la porta d'entrada particular donant al parc.

Parc i castell de Campagne

El parc, redissenyat entre 1852 i 1862 sota les influències dels jardins d'estil anglès, és travessat per un corrent amb estanys, cascades i petits ponts amb balustrades. L'entorn boscós presenta exemplars remarcables que estaven en voga durant aquell segle com cedres, sequoies o plàtans, entre altres.

Parc i castell de Campagne

Els grans terratinents van ser sovint impulsors del desenvolupament de l'agricultura. Un d'ells va ser Raoul de la Borie (1821-1882), marquès de Campagne. La gent que treballava per a ell vivien en les comunes, un edifici amb una llarga façana lineal. La seva arquitectura destaca per les seves proporcions, la funcionalitat dels seus espais i la sobrietat de les decoracions limitades amb claraboies en els alerons del cos central.

Parc i castell de Campagne

Parc i castell de Campagne



Per les escales del Camí de les Dames, format per 139 esglaons i 22 metres de desnivell, s'arriba a unes coves amb les restes d'una fortalesa i d'un poble troglodites.

Parc i castell de Campagne

Anar a: El Perigord





Cadouin

Cadouin
Vinculat tradicionalment al Périgord púrpura, el país de les bastides, situat entre els rius Dordogne i Dropt, té com a unitat geogràfica l'ampli bosc de La Bessède, les terres del qual van ser colonitzades en els segles XIII i XIV amb la implantació de noves ciutats anomenades bastides. Creades pels monarques amb el pretext de lluitar contra el poder feudal i per l'església amb la finalitat d'expulsar l'heretgia càtara, les bastides donen testimoni de la rivalitat entre els reis de França i Anglaterra, durant l'època dels cent anys. Així, per la zona trobem Beaumont du Périgord o Monpazier, dues de les més importants de la regió, i poblets petits que valen la pena visitar. Un d'ells és el de Cadouin, amb les seves velles cases i el seu mercat, que es va desenvolupar a l'ombra de la seva abadia, que va fundar Robert d'Arbrissel, un religiós, bretó, predicador i anacoreta, en 1115, en el cor del profund bosc de La Bessède.

Mercat de Cadouin
Mercat de Cadouin

L'abadia va prosperar gràcies a una famosa relíquia portada d'Antioquia i documentada en Cadouin des de 1117: el sant sudari que va embolicar part del cos de Crist. Penjat d'un reliquiari de plata en la volta de l'església, es va convertir en objecte d'una important peregrinació a la qual venien tant els més humils com els més poderosos com Eleonor d'Aquitània, Ricard Cor de Lleó, Blanca de Castella o Carles V. L'abadia també es va convertir en part de la ruta de peregrinació a Santiago de Compostel·la. En 1925, el reverend pare Francez va expressar els seus dubtes sobre l'autenticitat del sudari. Una investigació encarregada en 1932 per les autoritats religioses va revelar que el teixit, d'origen oriental, portava una inscripció àrab del segle XI que invocava el nom d'Alà. El sant sudari de Cadouin era una falsificació.

Abadia de Cadouin

Durant el regnat de Lluís XI l'abadia va ser restaurada i es va iniciar la construcció de l'esplèndid claustre gòtic que es pot veure avui en dia, i que constitueix l'atractiu principal del recinte.

Abadia de Cadouin

A pesar dels estralls de les guerres de Religió i de la Revolució Francesa, el claustre, amb les seves voltes i pilars ricament decorats, és una obra mestra de l'art religiós. Les obres començaren en el segle XV i acabaren en el segle XVI.

Abadia de Cadouin

La galeria oest està decorada amb notables escultures renaixentistes, en les que els temes bíblics (la història de Job, de Llàtzer, de Samsó i Dalila) es mesclen amb temes profans (escenes satíriques i populars que recorden a les pintures flamenques, il·lustracions de faules). En les voltes podem veure el Judici Final, el sacrifici d'Abraham i la fugida d'Egipte.

Abadia de Cadouin

També podem veure restes de frescs del segle XI. En la galeria nord es troben, encastats en la pedra, els bancs dels monjos, la cadira del lector i el de l'abat. Aquest últim està coronat pels dos costats per dues columnes esculpides, que representen la pujada al Calvari i una processó.

Abadia de Cadouin

En la sala capitular es troba el museu del sudari, on s'explica la història d'aquesta mortalla que va arribar a Cadouin i els segles de peregrinatge i entusiasme religiós que va suposar tenir aquest objecte.

L'església romànica va ser consagrada en 1154. La seva àmplia façana, dividida en tres parts per contraforts, s'alleugera gràcies a un portal de triple dovellatge coronat per una filera d'arcs cecs. La seva austeritat, característica de les esglésies cistercenques, es veu temperada per la bella pedra daurada del Périgord i per les escultures que adornen les columnes exteriors i els modillons de les cornises.

Abadia de Cadouin i el mercat

En l'interior, hi ha tres naus amb volta de mig punt, una cúpula sobre petxines en el creuer i absidioles de volta de closca.

Abadia de Cadouin

L'abadia estava separada del món exterior per una muralla. De les tres portes que es podia accedir al recinte només s'ha conservat la Porta de Sant Lluís.

Cadouin. Porta de Sant Lluís

| Place de l'Abbaye, 24480, France | Preu entrada claustre i museu del sudari 2015: 6,50€ | Entrada a l'església gratuïta | http://http://www.semitour.com/site-touristique/cloître-de-cadouin |

Anar a: El Perigord

El castell de Monbazillac

Construït al voltant del 1550, el castell de Monbazillac es conserva avui en dia tal i com el va construir François d'Aydie i la seva esposa Françoise de Salignac. Aquest feu protestant va aconseguir sobreviure sense sofrir gaires danys a les Guerres de Religió, a les revoltes dels camperols, a la Revolució francesa i a les originalitats arquitectòniques del segle XIX.


Actualment el castell i les seves 30ha de vinya són des de 1960 propietat de la cava cooperativa de Monbazillac, que assumeix per si sola la conservació i restauració del castell i del parc. Antigament, la propietat del castell passava de mares a fills o a nebots i va ser venut en sis cops des del segle XVI.


Les vistes que ofereixen les terrasses del parc constitueixen una magnífica panoràmica sobre la vall de Bergerac.


La seva arquitectura és fruit d'una harmoniosa combinació entre equilibris i asimetries, entre les exigències d'un estil defensiu medieval (com les torres, el camí de ronda, matacans, els merlets, els fossars o les troneres) i les premisses de l'art renaixentista (alineació de grans obertures, les finestres amb mainells, el pont fix, la gran escala tancada o la distribució de les habitacions).


El cos principal, franquejat per quatre grans torres rodones, disposa d'una façana amb finestrals separades per mainells. Un camí de ronda emmerletat, coronat per altes lluernes, recorre tot el perímetre del castell. El teulat de teules vermelles que cobreix l'edifici de pedres grises està rematat per penells en forma de flor de llis. Els fossars secs completen el sistema defensiu d'aquest castell d'oci que encara que va ser construït en el segle XVI, té un marcat caràcter medieval.


Accedim pel seu vestíbul d'entrada, i iniciem la visita per la planta baixa i concretament per la Sala dels Oficis, on es pot veure l'activitat econòmica dels antics habitants de Bergerac a partir dels oficis de sabater, boter, fuster de carros i corder.


La reforma protestant es va expandir pel Périgord seguint els rius i la carretera que circula de Pau a La Rochelle. En la cruïlla entre aquesta carretera i l'eix comercial que representava el riu Dordogne trobem Bergerac. Els propietaris del castell eren protestants i van acollir als seus coreligionaris amb benevolència. En l'anomenada Sala dels Protestants dedicada a aquest moviment van acollir en el seu dia els consistoris. L'aranya amb el colom i l'escalfador gravat amb la creu hugonota evoquen els símbols del protestantisme.


En la torre dels blasons es rememora la successió de propietaris del castell a través dels escuts d'armes de les famílies que van viure en aquests dominis: des de la família que va legar les terres per a la construcció del castell als últims grans senyors del vescomtat.


El saló principal del castell és el Gran saló, amb un sostre d'estil francès del segle XVI decorat amb fullatge i daurat amb pa d'or i un terra recobert amb parquet de punt d'Hongria en fusta de roure, cirerer i pi. La xemeneia és renaixentista i va ser decorada en 1929 amb escultures heràldiques. El mobiliari que es pot obervar data dels segles XVII i XVIII.


Al costat tenim el Petit saló amb una exposició de mobiliari del segle XVII típic del Périgord com armaris, una arca, un moble per a melmelades i taula per a la caça. La xemeneia està xapada en fusta i coronada per un tríptic que evoca el rapte d'Europa per Zeus transformat en un seductor toro blanc.


L'antiga torre del diable, sense que sapiga a què deu el seu nom, és l'actual Torre de la llibreria. Apart de la llibreria, podem veure en les seves parets l'arbre genealògic de la família Aydie en el moment que va començar la construcció del castell i que va conservar la propietat fins l'any 1607.







Pugem al primer pis i accedim a un vestíbul amb rajoles del segle XVIII que distribueix els diversos espais conservant el mateix plànol que en la planta baixa.




La Sala Mounet-Sully està dedicada a l'actor de tragèdies Jean-Sully Mounet. Íntim amic de l'actriu Sarah Bernhardr, la va allotjar amb freqüència en el seu castell de Bergerac. El mobiliari procedeix del castell Garrigue que va pertànyer a l'actor. La torre que comunica a aquesta sala també porta el nom de Mounet-Sully, i per tant amb objectes relacionats amb ell.


En l'habitació de la vescomtessa tenim una reconstrucció dels apartaments d'una dama de Monbazillac del segle XVII, amb un llit amb columnes i l'escriptori que daten de l'època de Lluís XIII. Els baguls servien per guardar la roba blanca i els objectes personals, així també com a baguls de transport, com indiquen les seves nanses laterals.




Al costat d'aquesta sala tenim la torre de l'oratori, que va ser condicionada com a petita capella a finals del segle XVII. Una reproducció de gravats de l'artista alemany Albrecht Dürer (1471-1528) ornamenten els murs. Representen a l'Apocalipsi i van ser realitzades per il·lustrar una edició de la Bíblia.




La següent sala és la Sala Sem, amb estampes i dibuixos originals del caricaturista de Périgueux Georges Goursat (1863-1934), també conegut com a Sem, i es tracta d'una de les col·leccions més importants d'aquest artista.


La última sala de la planta, coneguda com a Sala Rodolphe Germain, un famós fotògraf de Bergerac, està dedicada a exposicions temporals d'art contemporani.


Seguidament es baixen a les caves del castell per entrar en primer terme a la Sala de les botelles, on es troba 7.000 botelles de Monbazillac dels anys 2002 i 2004 que reconstrueixen el decorat d'una cava de vins. En la vitrina central s'exhibeix l'evolució de la forma i el tintat de les botelles de Monbazillac. La vitrina de les marques holandeses exposa una mostra d'anyades antigues de vins de la marca.


Les cuines voltades del castell daten del segle XVI i s'estenien al llarg de tot aquest nivell.


Per últim tenim el Museu del vi on en les seves vitrines es poden veure objectes diversos de la cultura de la vinya i el procés d'elaboració el vi. Els diversos panells murals expliquen la història. les característiques generals de Bergerac, les tasques inherents en el cultiu del raïm i l'elaboració dels vins Monbazillac.


Al final de la visita, es pot passar per la botiga on poder degustar algun dels vins de Monbazillac, així com comprar alguna/es botella/es.


| Le Bourg, 24240 Monbazillac, França | Preu entrada 2015: 7,50€ | http://chateau-monbazillac.com/en/ |

Anar a: El Perigord