Manuel Joaquim Raspall i Mayol

| Barcelona, 1877 - La Garriga, 1937 |

Alumne de Lluís Domènech i Montaner i de Josep Puig i Cadafalch durant els seus estudis d'arquitectura a la Universitat de Barcelona, gran part de la seva obra la va fer al Vallès Oriental, sent arquitecte municipal de Cardedeu, L'Ametlla del Vallès, La Garriga, Granollers, Caldes de Montbuí, La Roca i Llinars. Raspall va tenir una activitat molt diversificada, construint tant aviat fàbriques i magatzems com residències familiars, masies o cases d’estiueig, així com edificacions relacionades amb el món de l'espectacle (teatres, cinemes...). Autor de més de 700 projectes en trenta anys d'activitat és el responsable en bona part del patrimoni modernista del Vallès Oriental, a la qual va dedicar gairebé tota la seva carrera. Fill de Barcelona on va projectar edificis tan populars com el teatre El Molino o l'estructura interior de la plaça de toros Monumental, Raspall va tenir poca relació amb el món artístic de la capital i va anar tancant-se amb el seu cercle d'amics de la Fonda Europa de Granollers i del Balneari Blancafort de La Garriga.

Considerat un modernista tardà o de la segona generació, Raspall va anar evolucionant cap al Noucentisme, l'estil que va succeir al Modernisme a Catalunya, i finalment a l'Art Decó en les seves últimes obres, construint el que tocava en cada moment i evolucionant d'estil i de tipus d'edificació. De la primera etapa, plenament modernista, destaca per l'ús de mosaics i trencadís de ceràmica, ferro forjat amb coup de fouet i relleus sobre l'estuc de la façana. La segona etapa, amb la introducció d'elements noucentistes com la geometrització dels esgrafiats i dels treballs de forja i la utilització de decoracions d'inspiració barroca. A la tercera i última etapa, suma a aquest substrat el gust per les línies dures i els volums sòlids procedent de l'art decó.

Raspall va saber envoltar-se d'artesans hàbils i experimentats que li van permetre introduir ornamentacions de gran qualitat a les façanes, mirall a través del qual els promotors feien ostentació de la seva riquesa. Solia recolzar els edificis sobre amplis sòcols de paredat capserrat i, tot i que també va utilitzar l'obra vista, solia estucar els murs amb color pastel: ocres, blaus i verds. Altres elements característics del seu estil són els capcers amb formes sinuoses o mixtilínies, els medallons circulars amb cintes verticals, els estucats i esgrafiats amb motius vegetals, les sanefes de rajoles de ceràmica, els vitralls emplomats i les baranes i reixes de ferro forjat, així com l'ús de maons per emfatitzar els marcs de les obertures sobre el fons mural de pedra o d'estuc.


Obres:

L'Ametlla del Vallès	(1904) Cal Barber
L'Ametlla del Vallès	(1905) Reforma de Can Bachs
L'Ametlla del Vallès	(1906) Casa-Cafè Dr. Bassa. "El Cafè"
L'Ametlla del Vallès	(1907) Reforma de la Casa Montcau
L'Ametlla del Vallès	(1908) Reforma de Can Xammar de Dalt (Can Millet)
L'Ametlla del Vallès	(1910-1913) L'Ajuntament i les escoles
L'Ametlla del Vallès	(1911-1912) Escalinata i jardins de l'església de Sant Genís
Caldes de Montbui	Reforma de la Font del Lleó
Cardedeu	(1904) "Alqueria Cloelia". Casa Mercè Espinach de Granés
Cardedeu	(1908) Casa Arquer
Cardedeu	(1908) Casa Clavell
Cardedeu	(1908) Casa Carme Golferichs, vídua de Masó
Cardedeu	(1909) Cal Peó. Magatzem Farinera
Cardedeu	(1912) Casa Salvador Clavell i Morató
Cardedeu	(1915) Casa Amadeu Borràs
Cardedeu	(1917-1922) Reforma casa Marc Viader i Bas
Cardedeu	(vers 1920) Casa Amadeu Ricós i Roig
Cardedeu	(1925) Granja Viader
Cardedeu	(1930) Parc dels Pinetons
Cardedeu	(1932) Casa Balvey
Figaró-Montmany	(1908) Reforma de Can Gallart
Figaró-Montmany	(1910) Reforma de Casa Espelta
Figaró-Montmany	(1910) Ajuntament (antigues escoles) (1)
Figaró-Montmany	(1915) Vil·la Rosita i Vil·la Pepita
Figaró-Montmany	(1921) Congost Hotel
Granollers	(1907) Casa Clapés
Granollers	(1910) Casa Puntas
Granollers	(1923) Conjunt de dotze habitatges de Jaume Corbera
Granollers	(1925) Casa Bossy
Granollers	(1926) Sala Francesc Tarafa
Granollers	(1928) Cases Sebastià Roca
La Garriga	(1903 i 1920) Casa Mercè Mayol. Can Raspall
La Garriga	(1904) Casa Joan Colom
La Garriga	(1905) Casa Joan Colom
La Garriga	(1905) Casa Sebastià Bosch
La Garriga	(1907) Casa Llorens
La Garriga	(1908) Casa Fèlix Fages i Vila
La Garriga	(1908) Cases Vil·la Dolores
La Garriga	(1908) Vil·la Cristina
La Garriga	(1910) Casa Esteve Font i Germà
La Garriga	(1910) Casa Juli Barbey i Polinsard
La Garriga	(1910) Casa Paulí Puig i Gol
La Garriga	(1910) Casa Pere Serra i Pons
La Garriga	(1910) La Bombonera
La Garriga	(1911) Torre Iris
La Garriga	(1912) Casa Antoni Barraquer i de Ros
La Garriga	(1912) Casa Francesc Blancafort i Puig
La Garriga	(1912) Cases de Joan Calls i Antonell i de Dolors Vilar i Talí
La Garriga	(1912) Casa Sebastià Bosch i Sala
La Garriga	(1913) Casa botiga Josep Reig i Argelagós
La Garriga	(1913) Casa Cecília Reig i Argelagós
La Garriga	(1915) Casa Jaume Serra i Dachs
La Garriga	(1916) Casa Lluís Ambrós
La Garriga	(1922) Casa Pere Sellarès i Roca
La Garriga	(1923) Casa Ramona Sallent i Freixa

(1) Inicialment s'havia atribuït a M.J. Raspall, però investigacions més actuals l'atribueixen a l'arquitecte Josep María Miró Guibernau.

Anar a: Arquitectures modernistes