Modernisme d'estiueig al Vallès Oriental

La comarca del Vallès Oriental es va consolidar, a principis del segle XX, com a centre d’estiueig de l'alta burgesia barcelonina. Famílies benestants de la capital es traslladaven, tant bon punt arribat el bon temps, a les petites poblacions vallesanes elegides per la seva proximitat amb Barcelona, pel seu interès paisatgístic i, sobretot, terapèutic. La colònia d’estiuejants -un grup diferenciat en la vida dels municipis i vestien principalment de blanc amb ombrel·les, barrets, ventalls i ulleres de sol- seria el motor de desenvolupament de poblacions com l’Ametlla, Cardedeu o la Garriga, indrets on es van construir magnífiques torres d’estil modernista amb frondosos jardins que avui són testimoni d’una època.

La Garriga. Can Raspall (Manuel Joaquim Raspall)

La proximitat amb Barcelona i les millores en les vies de comunicació –les carreteres comarcals i les dues línies de ferrocarril– en seran dos fets cabdals. Així mateix, la falta d’industrialització de la comarca, que a principis del segle XX conservava el seu caràcter rural i agrari amb Granollers i Mollet com a únics focus d'un tímid desenvolupament industrial, va convertir les petites poblacions del Vallès en llocs atractius per passar l’estiu. L’estiueig va comportar un desvetllament econòmic que va afavorir el comerç, les relacions directes amb la capital, Barcelona, el desenvolupament de serveis, com ara fondes i balnearis i, sobretot a l’estiu, l’oferta d’espais lúdics on desenvolupar balls, festes, concerts i trobades literàries o teatrals.

L'Ametlla del Vallès. L'Ajuntament i les Escoles (Manuel Joaquim Raspall)

Des de la segona meitat del segle XIX, aquestes viles es veuran abocades a l’arribada de la burgesia provenint de diferents sectors professionals. Metges, advocats, industrials i artistes necessitaran noves residències on viure durant els mesos més calorosos de l'any. La construcció de cases i torres serà un fet cabdal en la transformació i creixement urbanístic d’aquestes poblacions. I les noves residències incorporen les últimes tendències arquitectòniques del moment: el Modernisme. Durant aquest període van ser diversos els arquitectes que van bastir torres i cases per a l’estiueig. Eduard M. Balcells, Puig i Cadafalch, Jeroni Martorell, Emili Sala i Cortès, Lluís Planas i Albert Joan i Torner en són autors destacats i, sobretot, l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall amb lligams familiars a la Garriga.

Granollers. Can Blanxart (Jeroni Martorell i Terrats)

La ruta del modernisme d'estiueig del Vallès Oriental, batejada com a Ruta Raspall, és una proposta per descobrir aquesta arquitectura pensada i feta per a l'estiueig: des de les cases i torres envoltades de jardí fins als parcs, les fonts i els dissenys urbanístics. És una oferta d'itineraris que permet aproximar-nos a l'obra de l'arquitecte vallesà Manuel Joaquim Raspall i Mayol (1877-1937).

Manel Joaquim Raspall i Mayol (1877-1937) ha estat considerat arquitecte de l’anomenada segona generació modernista. La major part de la seva obra, de marcada singularitat, es troba a les poblacions vallesanes de les quals, a més, va ser arquitecte municipal –de Cardedeu (1904), de l’Ametlla del Vallès (1906), de la Garriga (1906), de Granollers (1907), de Caldes de Montbui (1909) i més tard de Montmeló (1924). En aquests municipis va construir magnífiques cases i torres d’estil modernista i va desenvolupar una interessant obra pública, amb planejaments urbanístics, dissenys de mobiliari urbà i, com a obra més destacada en aquest àmbit, la construcció del cementiri de Cardedeu.

Cardedeu. Casa Gual (Eduard Maria Balcells)

Un recorregut per aquestes poblacions permetrà conèixer l'arquitectura modernista de Raspall i d'altres arquitectes, alhora, descobrir uns municipis que van transformar-se i guanyar caràcter a principis del segle XX. Amb l'ajut d'opuscles que s'han editat es poden fer aquests itineraris pel nostre compte, però també es pot optar per alguna de les rutes guiades que es realitzen normalment un cop al mes. En els cinc municipis de la ruta (Cardedeu, Figaró-Montmany, Granollers, L'Ametlla del Vallès i La Garriga) podem trobar davant dels més de 80 edificis que formen part de la ruta una senyalització que inclou el nom de la casa, l'arquitecte i l'any de construcció.

Can Gallart reformat per Manuel Joaquim Raspall
El Figaró-Montmany. Can Gallart (reforma de Manuel Joaquim Raspall)

La Ruta del Modernisme d’Estiueig inclou torres amb jardins majestuosos, cases senyorials, fonts, parcs i cementiris. Dels cinc municipis que formen part de la ruta destaquem a Cardedeu, l'Alqueria Cloelia, la Casa Golferichs, la Casa Viader, els Pinetons i el cementiri municipal; a Figaró-Montmany, l'antic Congost Hotel, la casa consistorial o Can Gallart; a Granollers, la Casa Clapés, la Casa Blanxart, la Casa Ganduxer i la Sala Tarafa; a l'Ametlla del Vallès, la Casa Millet, El Cafè i l'Ajuntament; i a la Garriga, la Casa Barbey, la Casa Mayol (Can Raspall) i la magnífica mansana Raspall.


Més informació i bibliografia en: Guies del modernisme d'estiueig al Vallès Oriental (Consell Comarcal del Vallès Oriental; Coordinació editorial: Ricard Regàs; Textos: Ricard Regàs i Àlex Blancafort) | Tríptic El modernisme d'estiueig al Vallès Oriental (Edició i producció: Institut d'Edicions, Diputació de Barcelona; Textos: Lluís Cuspinera i Carme Clusellas)

Anar a: Figaró-Montmany | L'Ametlla del Vallès | Granollers | La Garriga | Cardedeu | Manuel Joaquim Raspall

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada