Munich (II): els palaus de Linderhof i Neuschwanstein

(10/01) La excursió consisteix en visitar dos dels palaus que va manar construïr el rei Lluis II de Baviera, fill de Maximilià II. Les seves aficions eren l'arquitectura i la música (va ser mecenes i molt amic de Richard Wagner), deixant de costat la política. Era molt admirador de Versalles, dels Borbons i del rei francès Lluis XIV. El van fer abdicar, morint dies després en extranyes circumstàncies ofegat en el llac Starnberger.

A les 8:30h, davant de la estació de trens de Hauptbahnhof, espera un autocar per començar la excursió reservada el dia anterior (El preu és de 49€ més 15€ de les entrades als dos palaus). Agafant una de les autopistes del sud, començem el viatge, i amb els auriculars s'explica una mica la història de Linderhof.

En una hora s'arriba al palau de Linderhof (1874-78), entre muntanyes plenes de neu. Es un petit palau, construït per Georg Von Dollmann, amb la finalitat de ser la residència privada del rei. Decorat interiorment amb moltíssim luxe, d'estil barroc francès, destaca la Sala dels Miralls, dels Tapissos, l'alcoba reial i el menjador (la visita és en anglès i dura al voltant dels 20 minuts).

Està rodejat de jardins d'estil francès i per unes terrasses amb cascades d'estil italià que, a la seva vegada, estan rodejats d'un gran parc, i sota del qual hi ha una petita gruta artificial (que no vam veure) amb un escenari que recorda una de les obres de Wagner. Al ser època hivernal, amb fred i neu, a l'igual que en altres llocs del viatge, les peçes de metall (estàtues, fonts...) estaven cobertes per calaixos de fusta. Així, no vam poder disfrutar al 100% de la visió dels jardins.

Posteriorment, anem cap a la població de Oberammergau, coneguda per les seves cases pintades i per la representació de la Passió, en la qual intervenen part del poble. Alla ens aturem una mica més de 40 minuts, per a fer un petit passeig i/o comprar souvenirs. Tornem a pujar, amb la resta de la gent, a l'autocar, per anar cap a Neuschwanstein, escoltant pels auriculars, una petita explicació del proper lloc a visitar.

Arribat a un punt de la carretera on ja no es pot anar més en vehicle, ens recomanen un lloc per anar a dinar i ens fan entrega de la entrada i hora (s'ha de ser puntual) per anar a veure Neuschwanstein.

Ometent la recomanació, faig un mos ràpid, i vaig primer al palau de Hohenschwangau, que està molt aprop, per a donar una ullada per afora. Aquest schloss, va ser adquirit per Maximilià II, en l'any 1832 quan només hi havia les ruines de l'antic castell, del segle XIV, i el va fer reconstruïr per l'arquitecte i pintor Domenico Quaglio a l'estil medieval. Part de la infància i de la seva joventut, Lluis II va viure aqui. Es un edifici franquejat per torres i pintat de groc (molt semblant el palau de Sintra, en Portugal, a aquest), situat en un pujol, entre dos llacs i envoltant de l'ambient de les muntanyes alpines.

A continuació, camí cap a l'objectiu final del viatge: visitar el palau de Neuschwanstein. Hi ha dues opcions, pujar a peu per la cerretera (uns 20-25 minuts) o pujar en un carro tirat per un cavall (5€ per a pujar i 2,5€ si és per a baixar). Xino-xano, faig camí cap al schloss, emplaçat en un promontori de pedra, sobre la gola del riu Pöllat. Es va construïr, entre 1868 i 1892, segons el projecte del dissenyador de teatres Christian Jank, que va plasmar la visió del rei inspirada en les òperes de Wagner.

El palau disposa de 5 plantes amb més de 300 habitacions, de les quals només unes 14 estan completament acabades. El rei va viure molt poc aqui, degut a la seva primerenca mort.

A la hora assenyalada, entrem i amb l'ajuda d'una audioguia en espanyol, anem recorrent les diferentes habitacions, on destaca la sala del tron (molt espectacular i semblant a una església bizantina, on falta el tron, que havia de ser d'or i ivori i que no es va acabar), un passatge (en forma de gruta, on dóna lloc a vistes panoràmiques) i la sala dels cantors (la sala més gran que vam veure i que era la sala de festes), entre altres.

A punt de sortir, i en l'únic lloc on es pot fer fotos, abans d'arribar a la cuina, es té una magnifica vista del Schloss Hohenschwangau. La visita també és molt curta, al voltant de mitja hora.

Al costat del palau, en el barranc, també es pot veure el pont de Maria (en honor a la mare de Lluis II), on hi ha una magnífica vista, però que per temps i haver de caminar molt no vaig poder anar-hi. Baixant per la mateixa carretera, torno a l'autocar, i a la hora que s'havia quedat, es torna a la ciutat de Munich (unes dues horetes), aprofitant per fer una becaineta.