Munich (III): història i esports

(11/01) La primera visita és cap al camp de concentració de Dachau. Es pot arribar fàcilment mitjançant el S-Bahn S2 (tren de rodalies) en direcció a Petershansen i després agafant l'autobus 726, davant mateix de la estació.

La entrada és gratuita, i per 3€ pots llogar una audioguia en espanyol. Aquest camp va ser el primer que es va obrir en l'Alemanya nazi, en l'any 1933, i on varen morir 30000 presoners. Un dels edificis acull el KZ-Gedenkstätte Dachau, un museu que documenta la història dels camps de concentració i el genocidi comés en aquest lloc abans i durant la Segona Guerra Mundial.



Es pot veure la recreació d'un dels barracons, amb multitut de lliteres, les lletrines... Apartat del camp, hi ha els crematoris i la sala de gas... Pel camp, hi ha erigits diferents monuments conmemoratius en record a les víctimes.

De retorn a Munich, vaig cap al palau de Nymphenburg (palau de les ninfes). M'aturo en l'U-Bahn (metro) de Gern, creient que està ben aprop, però no és així. Una llarga caminata pel passeig d'Auffahrtsallee, de més d'1km, em porta finalment al schloss:

Amb el naixement de l'hereu al tron Maximilià II, el seu pare obsequià a la reina amb aquest palau. Aquesta supervisà les obres, i més endavant el mateix fill continuà la tasca juntament amb els arquitectes Joseph Effner i Enrico Zucalli. Amb el temps, es van anar afegint els edificis de la part frontal, i els jardins passaren a ser un parc.

Aquest palau barroc consta d'una façana de més de 600 metres. Apart de poder-lo visitar, també hi ha un museu de carruatges, un de porcelanes, la Galeria de les Belleses, on hi ha pintades les dones més maques de la època de Lluis I. Per davant, hi ha un inmens estanc, part d'ell totalment gelat, i darrera uns jardins imitant a Versalles, amb diferents pabellons, com el d'Amalienburg.










De tornada cap al metro, i per proximitat, la següent etapa del dia es anar a l'Olympiapark (U-bahn Olympiazentrum), on es celebrà les olimpiades de l'any 1972. Sortint del metro, es pot veure el complexe BMW amb les seves oficines (dissenyat per Karl Schanzer en forma dels quatre cilindres del motor) i el museu (en forma de bol de 41m de diàmetre). Mitjançant una pasarel·la, es connecta amb una espècie de concessionari/mostra de la mateixa marca.

Després de donar un tomb per alla, es veu el parc amb els seus turons que es feren amb les runes recollides després de la Segona Guerra Mundial, els seus canals i llacs. Destaca l'Olympiasturm (Torre olímpica), de 290 metres, que es realitzà com a torre de telecomunicacions.

Les teulades de les instal·lacions esportives són ben originals, semblant a teranyines sintètiques: l'Olympiahalle, el Schwimmhalle, l'Eissportzentrum i l'Olympiastadium, l'estadi olímpic amb més de 60.000 espectadors.




Per acabar el dia, i com encara no s'ha fet fosc, em vaig cap a l'Allianz Arena (U-bahn Fröttmaning). Sortint del metro, encara s'ha de caminar una mica, veient-se perfectament al firmament la seva silueta. L'estadi es propietat dels equips locals del Bayern de Munich i el TSV 1860 Munich. Va ser construït arrel del mundial de futbol de l'any 2006. Amb capacitat per 69.000 espectadors, destaca l'exterior format per 2.874 panells romboidals que es poden il·luminar de manera independent de color blanc, vermell o blau. Arribo a temps per a la última visita (16:30h) i per 10€ m'apunto al tour de l'estadi, que dura al voltant d'una horeta.