(15/05) Al sudoest de Narbona, dins de la vall de Corbieres, es troba l'abadia cistercenca de Fontfroide, entre un paissatge mediterrani, on dominen xipressos, pins... Els origens d'aquesta abadia data de finals del segle XI. Durant la croada, va ser un bastió ortodoxe catòlic enfront del catarisme. Avui en dia, el conjunt monumental pertany a la família Fayet, des de l'any 1908, als quals es deu la restauració de Fontfroide.
Creuant la entrada, a mà esquerra es troba l'edifici dels germans llecs, una sala de grans dimensions amb una llargària de 50 metres, que va ser transformat en hospederia.
El Claustre, cor de l'abadia, va ser construït en 2 períodes: el primer d'estil romànic i posteriorment en estil gòtic.
L'església, construïda en el punt més elevat, respeta el planol tradicional en forma de creu llatina.
Per últim, destacar el jardí de rosals, situat sobre l'antic cementiri, on es poden veure diferentes varietats de roses. Recomanen veure-ho en la època de floriment.
Visitat l'abadia, començem una ruta per anar a veure diferents castells, entre els quals destaquen:
Chateau de Villerouge Termenes: situat en el centre del poble, és un castell franquejat per 4 torres (segles XIII-XIV). Dins hi ha la Rotisserie Medieval (restaurant), situada en l'ala oest. El poble també es conegut com el lloc on es va cremar viu l'últim càtar conegut, en Guilhem Bélibaste, en l'any 1321.
Chateau de Arques: (segles XII-XIII) Dominat per una elegant torre d'homenatge de 15 metres d'alçada, està situada sobre un petit pujol, a uns 100m del poble. El castell actual es començà a construir a finals del segle XIII, acabant-se l'any 1316. Un segle abans, Simó de Monfort cremà tant el castell com la població.
El Chateau de Peyrepertuse (1240), construït al capdamunt d'una montanya, a 800 metres d'alçada, posseix 3 recintes amb una superfície de 300 metres de llarg. Amb la firma dels Tractat dels Pirineus (1659), va disminuir la importància estratègica del castell, pel canvi de la frontera franco-aragonesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.