Nord d'Espanya (V): Covadonga

La següent etapa del viatge ens endinsa al Principat d'Astúries. Passem per la població de Cangas de Onís, on veiem el seu pont romà, conegut també com Puente Vieyu o Puentón. El pont que es conserva es de la Edat Mitjana, que va ser construït sobre les restes d'un antic pont romà. Està format per cinc arcs, i en el centre del seu arc central hi ha penjada la Creu de la Victòria.

Aquesta població és la porta d'entrada al Parc nacional dels Pics d'Europa, i dins d'ell, es troba Covadonga: una parroquia del concejo de Canga de Onís, que disposa del conjunt monumental més visitat del Principat. Es un santuari dedicat a La Santina (Verge de Covadonga) i conmemoratiu de la Batalla de Covadonga (que enfrontà l'any 722 l'exèrcit musulmà amb el de Don Pelayo i que es considera l'arrancada de la Reconquista).

Aqui tenim el santuari catòlic de la Santa Cueva, una gruta que es troba al costat del Monte Auseva. Aqui es realitza l'adoració a la Santina i es on està enterrat Don Pelayo, el primer rei d'Astúries. La primera construcció data de temps d'Alfons I, el Catòlic (també enterrat aqui), el qual per a conmemorar la victòria sobre els musulmans, mana construir una capella dedicada a la Verge Maria. La Cova estava recoberta de fusta i l'any 1777 un incendi destrueix la talla original. L'actual talla data del segle XVI, va ser donada per la Catedral d'Oviedo, i es de fusta policromada, que sosté a Xesús i una rosa d'or.


Ben aprop, hi ha la Basílica de Santa María la Real de Covadonga (1877-1901), ideada per Roberto Frassinelli, d'estil neorromànic construïda integrament en pedra calcària rosa. A causa de l'incendi abans comentat, es decideix aixecar un nou temple. La basílica està ubicada sobre una gran terrassa. En l'esplenada es troba també el Monestir de Sant Pere, que es creu que va ser fondat per Alfons I.

A 12km, per una carretera serpentejant, amb desnivells que arriben al 21%, s'arriva als Llacs de Covadonga: el d'Enol, a 1070m, el de la Ercina, a 1108m. Abans també hi havia permanentment el de Bricial. Avui en dia, en funció de les plujes i nevades, pot apareixer o no. La pujada es ben coneguda, per la seva inclussió en finals d'etapa en moltes edicions de la Vuelta Ciclista a España.

Nord d'Espanya (IV): Comillas

A uns 48km de Santander, en una costa accidentada, es troba el poble de Comillas, en el qual estan censats uns 2.500 habitants. Amb els emigrants retornats d'Amèrica i el modernisme català la transformaren durant el segle XIX. Durant la Edat Mitjana, Comillas està sota la influència dels Marquesos de Santillana. A finals del segle XIX, Don Antonio López López, després d'emigar a Amèrica i fondar diferentes empreses a Barcelona, comença a invertir en Comillas. El rei Alfons XII li dóna el títol de Marquès de Comillas, per les seves aportacions a la guerra de Cuba. El rei, inclús ve a veranejar a la villa, invitat pel Marquès, fet que comporta la afluència de nobles i rics s'assentin en la comarca.

Donem una passejada pel poble, i el que visitem primer és la Universitat Pontifícia (1883-92), promoguda pel primer i segon Marques de Santillana. Va ser construïda per Joan Martorell, en estil gòtic-mudejar i decorada per Lluís Doménech i Montaner. Destinada inicialment com a seminari catòlic per la formació de candidats al sacerdoci, actualment es destina a actes culturals i cursos d'estiu.

Després anem a veure el Capricho de Gaudí, una residència d'estiu construïda l'any 1883 per encàrrec d'un parent del Marqués de Comillas dirigida per l'arquitecte Cascante Colom segons els plànols d'Antoni Gaudí.


La residència consta d'un semisoterrani, un pis i unes golfes, amb una torre lateral que resalta per la seva verticalitat en un conjunt marcadament horitzontal. Es una de les tres obres del geni català que es conserven fora de Catalunya. Les altres dues són la Casa de los Botines en León i el Palau Episcopal d'Astorga.

També veiem, però de lluny, el Palau de Sobrellano, d'estil neogòtic i obra de Joan Martorell. Va ser construït també per ordres del Marquès de Comillas, sobre la seva antiga casa.

Més informació d'aquest poble, la podem trobar en http://www.comillas.es/

Nord d'Espanya (III): Santillana del Mar

A uns 30km, es troba dos dels més preuats tresors de la regió càntabra: les coves d'Altamira i Santillana del Mar, un petit poble d'uns 4.000 habitants, amb un important conjunt històric-artístic dels segles XIV al XVIII, que s'ha de visitar a peu, havent de deixar el cotxe als voltants.

La visita es sol iniciar des del carrer de Santo Domingo, que es bifurca en forma de Y: un carrer ens portarà a la Plaza Mayor i l'altra a la Colegiata, al final del mateix. En la cruilla de Santo Domingo, es pot veure a mà esquerra el Palacio de Peredo, del segle XVIII i davant la Casa de los Villa.

Passem per la Plaza Mayor on es troben l'Ajuntament (a la part esquerra de la foto), d'estil palauesc amb una planta quadrada de dos pisos, i la Torre de Don Borja, edificada el segle XV i ampliada el segle següent i que s'usa actualment com a centre cultural.

Fins arribar a la Colegiata, es passen per diferentes cases senyorials: la de Leonor de Vega (mare del primer marqués de Santillana), dels Villa (o dels Hombrones), dels Quevedo, dels Cossio i l'antiga Casa dels Abats.


Al final dels dos carrers principals trobem la Colegiata de Santa Juliana, d'estil romànica i erigida en gran part a mitjans del segle XII. Té una planta basilical amb tres naus, i destaca el seu claustre amb els seus quaranta-dos capitells romànics.

Abans era un monestir, i la seva construcció segueix el model que s'anomena Fromista i del romànic internacional que ve donat pel Camí de Santiago. En el centre del creuer es troba el sepulcre de Santa Juliana, martiritzada en l'Asia Menor a causa de les persecucions encomanades per l'emperador Dioclecià a finals del segle III.




Al costat, en la Plaza de las Arenas, trobem el Palacio de Velarde, d'estil renaixentista, edificada per Alonso de Velarde a mitjans del segle XVI.




L'altre pol d'atracció, com s'ha comentat abans, són les coves d'Altamira, que varen ser descobertes casualment l'any 1879 per Marcelino Sanz de Sautuola. Daten del Paleolític superior, fa uns 15.000 anys, i té una longitut d'uns 270m de llarg. En la estança principal, coneguda com la Capilla Sixtina de l'art quaternari, estan representats en el sostre centenars d'animals i signes, destacant els 21 bisonts en diferentes actituts. La entrada estava limitada prèvia reserva de molts mesos i actualment es troba tancat per raons d'investigació.

Nord d'Espanya (II): Santander

Sortim de Donostia, i després de passar per Bilbao, arribem a la capital de la comunitat autònoma de Cantabria: Santander. Va adquirir la condició de villa l'any 1187. Amb una població de 180.000 habitants, és una ciutat que combina platja i naturalesa, oferint diverses alternatives.


Després d'una petita passejada pel Passeig Marítim, podem començar a coneixer una mica la Santander monumental.



Una de les primeres coses a veure és la façana del Banc de Santander, seu social de l'important banc espanyol. Comprat l'any 1919, l'arquitecte Ricardo Bastida s'encarregà de la seva reforma, inaugurant-se quatre anys després.

També val la pena visitar la Plaça Porticada, un dels símbols de la ciutat, la Catedral i l'Ajuntament, construït l'any 1907, entre altres coses. Les seves platges són ben conegudes, i destaquen les que es troben en la cala del Sardinero.


Per últim, destacar de la ciutat, la Península de la Magdalena, que disposa d'una superfície de 25ha, i amb una gran varietat de flora. El Palau Reial, d'influències angleses, va ser inaugurat l'any 1912 i va ser un regal del poble als reis Alfons XIII i Victòria Eugènia, que l'utilitzaren com a residència d'estiu. També es troben les tres carabel·les que Vital Alsar donà a la ciutat i un mini-zoo que allotja animals marins.


Temps actual en la ciutat:

Nord d'Espanya (I): Donostia

Durant els dies 2 i 8 d'agost, en l'any 1993, vam fer un viatge pel nord d'Espanya, en el qual visitarem diferents llocs d'Euskadi, Cantàbria i Astúries.

El primer dia arribem a Donostia, també coneguda per San Sebastián, capital del territori històric de Guipúscoa. Amb una població actual d'uns 180.000 habitants, els seus origens es deuen al monestir de San Sebastián El Antiguo. La villa va ser fondada l'any 1180 pel rei Sanç el Savi, per a ser port marítim de Navarra. La època més pròspera va ser a inicis del segle XX, amb la construcció de palaus, teatres, jardins i hotels que allotjaven a aristòcrates de tota Europa que fugien de la Primera Guerra Mundial.


Deixem el cotxe aprop de la desembocadura del riu Urumea, i donem una passejada per la Parte Vieja, on hi ha un munt de tasques on poder prendre unes tapes.


Al final del carrer Mayor es troba la basílica de Santa María, del segle XVIII, on destaca la seva portada principal. D'estil rococó, està enmarcada per dues torres. Una imatge de Sant Sebastià, es pot veure en la part superior. A l'altra punta del carrer, es pot veure al final la Catedral del Bon Pastor (1897), obra de Manuel de Echave.

A l'endemà, ens arribem al Monte Igueldo, de 184 metres. Amb l'Urgull i l'Ulía, són els tres monticles que rodejen la ciutat. Al capdamunt hi ha un parc d'atraccions i unes vistes magnífiques de tota la ciutat i de la bahía de la Concha.

També es pot veure, al ben mig de la bahia, la illa de Santa Clara, un petit illot de 5,6ha. Disposa d'un petit moll i una petita platja, que només apareix quan la marea està baixa. La única construcció es un far. A finals del segle XVI, van ser trasl·ladats els contagiats per la pesta que asolà a la ciutat en aquesta època.

Per últim, passegem i ens donem un bany, en la platja de La Concha. Amb una longitut de 1.400 metres i una amplada que varia en funció de les marees, té forma de conxa i està protegida pel Igeldo, a l'oest, l'Ugull, per l'est i al nord per la illa de Santa Clara.











Previsió de temps actual:

Cuba (IV): Pinar del Río y Varadero

Dos dels dies que vam estar per allà, visitarem les afores de La Habana. Un dia vam anar a Pinar del Rio, en la regió occidental: un dels llocs més macos de Cuba, amb un gran bellesa natural que és Reserva Mundial de la Biosfera. També es poden veure i visitar fàbriques de tabac, on es fan els famosos purs habans.

El lloc més visitat i maco és el Valle de Viñales. Localitzat en la Sierra de los Organos. Aquesta zona té la categoria de Paissatge Natural de la Humanitat. La varietat de flora i fauna es combina amb coves, on es pot fer espeleologia i senderisme.



Finalment dinem a Soroa, en la mateixa regió. Situada a 70km de La Habana, es coneguda pel seu salt d'aigua i un orquidari on hi ha centenars de varietats d'orquidees.

Un altra dia anem al lloc més turístic de la illa: Varadero. Es un inmens complexe turístic amb serveis destinats exclussivament als turistes. A 140km de La Habana, s'arriba per una autopista de peatge. A l'estar vetada als cubans, no és el lloc ideal per a coneixer el món cubà. Les seves platges, això si, són magnífiques.

Més informació i llocs interesants a veure en Cuba, la podem trobar en:

http://www.guije.com/index.htm
http://www.paseosporlahabana.com/
http://www.cubacultura.org/

Cuba (III): més sobre La Habana

On ens varem allotjar, estava relativament aprop de Playas del Este. Aquestes es troben a unos 30km de La Habana, seguint l'autopista Via Blanca. Són una sèrie de platjes d'arena blanca i una mar ben clara. Aprop hi ha el poble de Cojimar, un poble mariner que va inspirar a Ernest Hemingway per a la seva obra de El vell i la mar.



Per diferents llocs i carreteres, sempre es poden trobar cartells com el de la foto, amb consignes del règim i antiamericanes.



Un dels altres llocs populars de la capital cubana és el Malecon, un llarga avinguda de més de 5km, al voltant de la costa, que franqueja el barri del Vedado i del Centro fins a la Habana Vieja. Envoltada d'edificis històrics i molts d'ells, a l'igual que altres cases, amb gran precarietat.

Durant una de les nits, assistim a la Fortaleza de San Carlos de la Cabaña, al costat del Morro, que podem veure des del mateix Malecon, on cada nit, a les 21h, uns soldats vestits de la època colonial disparen el cañonazo de las nueve, que rememora el que tradicionalment es disparava tots els dies per avisar del tancament de les portes de la muralla de la ciutat.

Aquesta fortalesa era la més impresionant de la colònia espanyola. Les seves muralles són de finals del segle XVIII. L'edifici està format per baluarts, fossars, magatzems... Durant les guerres d'independència, un dels seus presoners va ser en José Martí (un dels herois de la historia cubana, nascut en España). L'any 1959, el Che Guevara va prendre militarment la fortalesa establint la seva Comandància. Avui hi ha un museu dedicat a ell on s'ensenyen fotos, documents i testimonis de la seva vida.

També veiem, en algun dels trajectes en cotxe, el iot Granma, des del carrer. Situat en el Memorial Granma, aquest vaixell va ser l'utilitzat pels revolucionaris encapçalats per Fidel Castro, que entraren a Cuba, l'any 1956, per la Playa de las Coloradas, i començar així la revolució contra Batista, dirigent de Cuba en aquella èpica.

Un dels altres llocs que segur que es passa és per la Plaza de la Revolución: una plaça inmensa envoltada d'edificis del govern, i que presideix el monument a José Martí, i que s'usa per desfilades i altres celebracions i actes polítics.

Cuba (II): La Habana Vieja

Començem a coneixer La Habana pel seu Capitoli. Es un edifici construït l'any 1929 per l'arquitecte Eugenio Raynieri Piedra. Destinat a allotjar i ser seu de les dues Cambres legislatives de Cuba, en l'actualitat és un Centre de Convencions que ofereix serveis a fires, congressos i exposicions diverses. La cúpula és el segon punt més alt de la ciutat, després del Monument a Martí en la Plaza de la Revolución, i recorda a la Basílica de Sant Pere en Roma. El pòrtic central, es soportat per 17 columnes jòniques de granit. Destaquen tres grans portes de bronze que donen accés a la planta principal.

En ple cor de La Habana Vieja, la part més antiga de la ciutat, visitem la Plaça de la Catedral. A finals del segle XVI, es trobava sobre un espai pantanós. Sobre l'antiga ermita, l'any 1748, es va erigir la Catedral, per ordre del bisbe de Res Palacios. D'estil barroc americà, va ser construïda pels jeuites, i dedicada a la Verge Maria. La nau central va ser ocupada fins la independència de la illa per un monument funerari dedicat a Cristòfor Colom.

Un lloc clàssic per a pendre's una cervesa o un mojito és El Patio. Amb una vista de tota la plaça, sempre hi ha algun conjunt musical de salsa tocant. Tota la plaça i zona està envoltada d'edificis colonials com la Casa de Lombillo (palau del segle XVIII que allotja el Museu de Pedagogia Cubana), el Palacio del Marques de Arcos (construit l'any 1741), el Palau dels Comtes de Casa Bayona (que allotja el Museu d'Art Colonial)...

A pocs metres de la Plaça, en el carrer Empedrado, es troba un dels bars-restaurants més famosos de tota Cuba, La Bodeguita del Medio. Fondat durant la decada dels 40, per un emigrant hongar, Sepy Dobronyi, i reformada després per l'espanyol Angel Martinez. Per aqui han passat gent de tota mena, des d'escriptors, polítics, músics... que han deixat emprenta en el local mitjançant algun record, fotos, objectes o grafitis en les seves parets. El client més famós va ser en Ernest Hemingway. Un cartell recull una frase seva: My daiquiri in Floridita and my mojito in La Bodeguita (El Floridita és un altre bar-restaurant també famós de la ciutat).

Cuba (I)

Durant el febrer del 1999, concretament dels dies 4 al 14, visitarem part de la illa de Cuba, situada en l'arxipèlag de les Antilles, amb una distància d'uns 1.500km, entre una punta de la illa i l'altra, ens ofereix una gran varietat natural i geogràfica: platjes, boscos, illots...

Aspectes diversos de Cuba

Us sorprendrà veure tans vehicles clàssics. Són models americans de la època precastrista, sent la carrosseria la original, mentre que la mecànica l'han anat canviant amb l'enginy dels cubans degut a l'embargament que estan sofrint durant tots aquests anys.

Un dels mitjans de transport més populars són els camellos. Fan la funció d'un autobus, però no es gaire recomanable, doncs sempre estan plens de gent, sent molt agobiants. Construïts en Cuba, tenen un cap tractor de camió i un remolc tipus autobus, en forma de gepa, habilitat pel públic.

Bons llocs per a menjar són els paladars. Són uns restaurants privats, que estan instal·lats en cases particulars, en el jardí d'alguna casa, en el menjador d'un pis. Es un dels pocs negocis que poden tindre la gent cubana. El nom procedeix d'una de sèrie brasilenya en la qual una de les protagonistes decideix montar un restaurant ficant-li el nom de Paladar.

Temps actual en La Habana:



Iniciant el viatge...

Sortint des de Madrid, amb la companyia Iberia, arribem a l'aeroport José Martí, en La Habana, unes deu hores després. Apart de la maleta, portavem tres caixes plenes de roba, calçat, medicaments... per donar-les a una família, de part de parents que viuen a Barcelona. Així ens paren en l'aduana. Després d'una estira i arronsa, aconseguim entrar les caixes al pais, pagant 100$, quan ens demanaven en un principi 300$ per a totes elles.

En l'aeroport ens espera un cubà, al qual li donàrem les caixes. Després, agafem el cotxe que haviem llogat prèviament. Finalment, ens allotjem durant aquests dies a casa d'ell, i que ens farà de guia. La moneda que ferem servir per a pagar durant tot el viatge va ser amb el dòlar americà.