Itàlia. Roma (VII): El Vaticà

(11/01) Ultim dia del viatge, i anem pel matí cap a la Ciutat del Vaticà, la nació més petita del món, amb una superfície de 50Ha, i poc més de 550 ciutadans, dirigits pel Papa. Es troba dins de la ciutat de Roma, amb la qual té 4km de frontera. L'estat va neixer a arrel del Pacte de Letrán, firmat per Pius XII i Mussolini, el dia 11 de febrer de l'any 1929. El sant pare reconeixia una Itàlia sobirana i el cap d'estat italià reconeixa la existència en el seu territori del Vaticà sota domini papal. Així va acabar una llarga baralla de poders que havien enfrontant uns sants pares propietaris d'amplis territoris i exercits amb emperadors de la vella Europa.



Com qualsevol estat, té el seu propi cos de seguretat personificat en la Guàrdia Suïssa, un cos militar fondat l'any 1506, format íntegrament per joves suissos solters i catòlics. El seu vistós uniforme en colors vermell, groc i blau va ser dissenyat per Michelangelo. Visitem primer els Museus Vaticans (per sort, no hem de fer gaire cua). L'origen d'aquests es deu al Papa Juli II, en l'any 1503. Està format per diferents museus i diferentes col·leccions i galeries, i la Pinacoteca. Només entrar, s'accedeix al Pati de la Pinya.

Començem pel Museu gregorià-egipci, amb antigüetats orientals d'Egipte, Palmira, Palestina i assiris, entre altres.




La Sala Rodona, obra de Michelangelo, el qual es va inspirar en el Panteó per a fer-la. Entre moltissimes coses, passem per:

- La Galeria dels Mapes, sala on hi ha diferents mapes d'Itàlia i altres païssos, obra de Banti,
- Els Apartaments de Pius V, que exhibeix tapissos de la fàbrica Tournai (segle XV) i de la fàbrica de Pieter Van Aelst de Brusel·les,
- La Sala de Constantí, on els frescos de deixebles de Rafael, mostren la conversió de l'Emperador a la fe cristiana, així com la victòria en el pont Milvi sobre Majenci,
- El Departament de Borgia, on Alexandre VI va viure fins a la seva mort...

Fins que arribem a la Capilla Sixtina, el major tresor artístic del Vaticà, construïda en la època de Sixte IV entre els anys 1471 i 1484, per Giovanni d'Dolci. Es la sala on es celebra el conclau on son elegits els Papas. La bòveda va ser decorada per Michelangelo entre els anys 1508 i 1512 on representa les Històries del Gènesi, mentre en la paret de l'altar està coberta pel gran fresc del Judici Universal (1535-41).

Es l'únic lloc dels Museus on no es poden fer fotos, però amb tanta gent que hi ha, sempre es pot fer-se alguna... Seguim caminant, passant per la Biblioteca apostòlica, la Pinacoteca...

I tornem cap a la Plaça de Sant Pere, obra de Bernini: una plaça ovalada de 340 per 240 metres, més gran que el Coliseu, rodejada d'una columnata balaustrada, amb 284 columnes toscanes i 88 pilastres, sobre la qual s'assenten les figures de més d'un centenar de sants de totes les èpoques. Hi ha dues fonts en el centre de cada semicercle, i en el centre, un obelisc egipci de 25 metres, procedent del Circ de Neró, una peça de 500 tones que per trasl·ladar-la va ocupar a 900 persones i suposà quatre mesos de treball.

L'accés a la Basílica de Sant Pere, mitjançant les seves cinc portes, està qustodiada per les estàtues de Carlemagne i Constantí. La porta de la dreta és la Porta Santa, i només l'obre el Papa en els anys de jubileu.



La Basílica té 193m de longitut i 44,5m d'alçada. Va ser construïda durant varis segles. A l'inici, era un monument conmemoratiu, en el lloc on Sant Pere va ser martiritzat. La construcció de l'edifici actual s'inicia en l'any 1506, durant el papat de Juli II, sent acabada en l'any 1626 durant el pontificat de Pau V. Entre els arquitectes que varen participar destaquen Bramante, Rafael, Bernini, Michelangelo...


Només entrar, a la dreta, hi ha La Pietat (1499), obra de Michelangelo, quan només tenia 25 anys: una Verge amb unes vestidures amb nombrosos plecs, sosté al Fill mort. Protegida per un vidre, degut a un atemptat que va sofrir per un perturbat l'any 1972,


Al mig, el baldaqui, fet per Bernini, i amb les columnes de bronze fetes amb el revestiment del Panteó d'Agripa. La cúpula, dissenyada per Michelangelo, la va fer de 42m, per deferència a la del Panteó que mideix 43m. Està coberta de mosaics i amb una inscripció on hi ha lletres de 2m d'alçada. A ella es pot pujar mitjançant un ascensor o per unes escales. Val la pena pujar-hi, amb unes belles panoràmiques de la plaça de Sant Pere, dels jardins del Vaticà, i de tota la ciutat de Roma.

Una vegada baixem, es pot visitar, gratuitament, les Grutes vaticanes, on hi ha tombres de diferents Papas de la història, sent la més visitada, la de l'últim Papa mort: Joan Pau II.