L'Exposició Universal de 1888 de Barcelona

L'any 1888 es celebra l'Exposició Universal de les Arts i les Indústries de Barcelona, entre el 8 d'abril i el 9 de desembre. El lloc triat va ser en la zona del Parc de la Ciutadella. Anys després, al 1929, Barcelona va acollir per segon cop una Exposició.

Les Exposicions Universals, iniciades en Londres el 1851, eren considerades els esdeveniments polítics, econòmics i socials més importants del mon, on cada pais podia exposar els avanços tecnològics i demostrar el seu potencial econòmic i industrial. Donava a la ciutat una gran oportunitat de desenvolupar-se econòmicament i de guanyar-se un prestigi internacional. Així, la idea d'organitzar una en Barcelona, va sortir de l'empresari gallec Eugenio Serrano de Casanova, que coneixia les Exposicions d'Europa ja que portava turistes a les mateixes. Es decideix per la ciutat comtal, ja que era la ciutat més important que estava aprop de la frontera europea. Davant les dificultats, de diners, organització... un dels altres impulsors va ser l'alcalde Francesc Rius i Taulet, al qual li interessava molt que el projecte tirés endavant i fos un gran èxit.

La inauguració va ser el 20 de maig, i va ser presidida per la reina regent Maria Cristina i el futur rei Alfons XIII, que tenia només dos anys.

L'entrada al recinte era per l'Arc de Triomf. Obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, està fet en maó i és d'estil neomudèjar, amb una alçada de 30 metres. En la part davantera Josep Reynés va escolpir 'Barcelona rep les nacions'. En la part de darrera, Josep Llimona escolpí el repartiment de premis als participants de l'exposició. Als costats, es poden veure diferentes escultures al·legoriques de la Indústria, l'Agricultura, el Comerç... entre altres. Amb l'escut espanyol, al capdamunt, en la part interior de l'arc, es poden veure els escuts de les 49 províncies espanyoles.

Quatre escultures de figures claus en la història catalana franquejaven el passeig d'accés: Roger de Flor, Pau Claris, Antoni Viladomat i Rafael de Casanova. Aquesta última, es va trasl·ladar després, ben aprop, a la Ronda de Sant Pere, i rendeix homenatge al Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya que va col·laborar en la defensa de Barcelona davant les tropes de Felip V en la Guerra de Successió (1701-15). Avui en dia, és el centre neuràlgic de la Diada, la Festa Nacional de Catalunya, que conmemora la rendició de la ciutat l'onze de septembre de 1714.

L'Arc presidia el Saló Sant Joan, conegut actualment com el Passeig Lluis Companys, dedicat al president de la Generalitat (1933-39) que va morir afussellat en el Castell de Montjuïc. El passeig central està tancat amb una balustrad amb elements decoratius de ferros fos. També es poden veure diferentes palmeres i fanals-bancs modernistes de ferro i pedra dissenyats per Pere Falqués. Baixant a mà esquerra, es troba el Palau de Justícia (1887-1911), d'estil modernista, obra d'Enric Sagnier i Josep Domènech Estapà, amb una façana de més de 200 metres i fet integrament amb pedra extreta de Montjuïc.




Al final, un monument dedicat a l'alcalde de Barcelona d'aquella època, Rius i Taulet, obra de Pere Falqués i Manel Fluxà (1901). Consisteix en un obelisc amb el bust de l'alcalde, flanquejat per dues figures al·legòriques que representen el Treball i a la Ciutat.


I a continuació ve el Parc de la Ciutadella. Situat sobre els antics terrenys on hi havia una enorme ciutadella militar, construïda per ordres de Felip V, per tal de reafirmar el seu poder sobre la ciutat. Va ser la més gran d'Europa, en la seva època i es construí sobre les restes de les cases del Barri de la Ribera. Finalment l'any 1868 es va tirar per terra la fortalesa, i anys després Josep Fontserè s'encarregà d'urbanitzar el parc, per encàrrec de l'alcalde Rius i Taulet.

Entrem al parc per una porta franquejada per unes estàtues d'Agapit Vallmitjana que representen a la Indústria i al Comerç. Són conegudes com les del Progés i es complementen amb dues més, que hi ha en la porta de l'Avinguda Marquès de l'Argentera, que va fer el seu germà, en Venanci Vallmitjana.

Distribuides per tot el parc, trobarem i descobrirem escultures diverses, d'artistes de renom com Marès, Llimona i Gargallo entre altres. En primer terme, tenim el Passeig dels Til·lers, al final del qual hi ha l'estàtua eqüestre del General Prim.

A mà dreta del passeig, hi ha quatre construccions de l'Exposició. La primera d'elles és el Museu de Zoologia (1887-88), que conté una àmplia mostra d'animals dissecats. Obra de Domènech i Montaner, la seva funció era la de ser el cafè-restaurant durant l'Exposició, però que finalment no va ser. L'edifici també es conegut com El castell dels tres dracs, nom que ve donat d'una comèdia del dramaturg català Serafí Pitarra. Fet de maó vermell, sembla un castell, coronat d'almenes, amb influències del gòtic català i mudèjar, així com elements decoratius germànics i almohades, com la decoració ceràmica dels plafons que envolten l'edifici.

A continuació, hi ha l'Hivernacle (1884), fet per Josep Amargós i Samaranch, un edifici de tres naus, la més elevada, de ferro i vidre, materials d'avantguarda en aquella època. Com indica el seu nom, va fer la funció d'hivernacle durant l'Exposició, amb la funció de cultivar i exposar plantes d'origen tropical que, degut a les condicions climàtiques de Barcelona, no poden viure a l'exterior. Fesprés de molts anys d'abandonament, aquest espai va ser recuperat un segle després, per a ser seu d'exposicions temporals i d'actuacions musicals.

Després hi ha el Museu Martorell de Geologia (1879-82), que va ser el primer projecte municipal dissenyat expressament per acollir un museu. Obra d'Antoni Rovira i Trías, l'edifici d'estil neoclàssic, acull col·leccions de minerals, petrologia i de paleontologia. Amb un porxo d'entrada, amb diferentes columnes i un timpà on destaca l'escut de Barcelona entre ornaments vegetals, als costats de la porta, hi ha dues estàtues dels naturalistes Félix de Azara i Jaume Salvador, obra d'Eduard Alentorn.



Per últim, l'Umbracle (1883), projectat per Josep Fontserè i construït per Josep Amargós, ideat com un espai tancat per a reproduir les condicions tèrmiques i d'humitat idònies per a les implantacions d'espècies vegetals d'origen tropical. La seva estructura és feta de pilars de foneria i bigues corbades de ferro, que conformen una volta amb cinc arcs. Aquesta, es coberta per un enllistonat de fusta que genera un joc de clarobscurs que recrea la penombra dels boscos tropicals i subtropicals. Les façanes són de maons i dues grans portalades de fusta tanquen l'edifici.



Com s'ha esmentat abans, al final del passeig, es troba l'estàtua eqüestre del General Prim, regent en aquella època en el govern d'Espanya i impulsor definitiu de tirar per terra la ciutadella militar. L'estàtua original, de Lluis Puigjaner va ser fosa durant la Guerra Civil, sent substituida, l'any 1940 per una rèplica de Frederic Marès. En la base, es poden veure dues imatges de la vida militar de Joan Prim que escenifiquen la retirada de Mèxic i la presa de Castillejos.

A pocs metres, l'altra gran porta del parc, amb les estàtues al·legòriques de l'Agricultura i a la Marina, erigides per Venanci Vallmitjana. I també, tenim la entrada al Parc Zoològic. Inaugurat, per la Merçè de 1892 (el 24 de septembre), gràcies a la col·lecció privada que Lluís Martí Codolar tenia en la seva finca d'Horta i que oferí al consistori barceloní, presidit per l'alcalde Manuel Porcar, el qual aprovà la compra dels animals i la seva instal·lació en aquests terrenys que havien quedat lliure després d'haver-se fet l'Exposició.




Seguint el zoològic per fora, uns petits jardins amb el Monument als voluntaris catalans (1925), en honor als soldats de la 1ª Guerra Mundial, obra de Josep Clarà.





Agafant el camí de pujada, pel mig del parc, on hi havia antigament el pati d'armes de la ciutadella, es troba un estany ovalat, rodejat de jardins, dissenyats l'any 1917 per J.C. Forestier. Al mig, una de les escultures cabdals del Modernisme català: El Desconsol de Josep Llimona.

En l'antic arsenal de la ciutadella, un dels pocs edificis que es va conservar de la seva destrucció, es troba l'actual Parlament de Catalunya. Construït per l'enginyer flamenc Prosper de Verboom, va ser reformat posteriorment per Pere Falquès, per a convertir-se en residència reial, fins que l'any 1932, va passar a ser la seu del Parlament. Durant el període del franquisme, va ser clausurat, fins que l'any 1980, tornà a exercir les seves funcions.

En una de les reformes de l'edifici, entre 1904 i 1915, es va ubicar el Museu d'Art Modern de Catalunya. A principis d'aquest segle, la seva col·lecció es va trasl·ladar al Museu Nacional d'Art Contemporani. Contenia obres dels segles XVIII-XX, d'artistes catalans com Marià Fortuny, Josep Llimona, Josep Clarà, Pau Gargallo o Santiago Rossinyol i d'altres no catalans com Auguste Rodin, Joaquín Sorolla i Ignacio Zuloaga.

Davant del Parlament, i a l'altre costat dels jardins, es troba l'Institut Verdaguer (1727), obra de Prosper de Verboom, on estava l'antic palau del Governador de la ciutadella. L'any 1932, es va reconvertir en l'Institut-Escola de la Generalitat Republicana, després d'haver sigut caserna de bombers. L'edifici és de planta rectangular, amb una façana classicista on hi ha un gran portal, una gran balconada a la planta superior, i diferents balcons individuals. Adalt, al capçer, l'escut reial recorda l'origen de l'edifici.



Al costat, la capella castrense de la ciutadella (1728), projectat pel mateix de Verboom. L'església té una sola nau, amb una cúpula ovalada damunt del creuer.






Tirem cap al llac, trobem figura femenina, obra de l'escutor Josep Dunyach.





Al mig del parc, el llac, amb una variada i exòtica vegetació als marges. Diferentes barques, permeten fer un petit passeig. Durant l'exposició, hi havia un moll-cafeteria conegut com la Granja Suïssa, avui desapareguda.


Rodejant-lo per la dreta, hi ha la figura enorme d'un mamut de formigó (1907). Acabada l'exposició, el científic Norbert Font i Sagué, amb la Junta de Ciències Naturals, va proposar instal·lar una sèrie de grans animals prehistòrics desapareguts, a mida real. Només, es va construir aquest mamut, segons una maqueta de l'escultor Miquel Dalmau.

I a continuació, tenim la Cascada, una monumental font dissenyada per Josep Fontserè, i on va participar, entre altres, un jove Antoni Gaudí. Amb diferentes escultures d'Alentorn, Pagès i Venanci Vallmitjana, la font té forma d'un cranc enorme, i les seves pinces fan d'escalinates, que permeten pujar a l'arc triomfal. Al capdamunt, un grup escultòric de ferro forjat, anomenat el Carro de l'Aurora, obra de Rossend Nobas.



Tirem pel Passeig de Joaquim Renart, per a trobar la sortida, on hi ha el monument al Centenari de l'Exposició, d'açer inoxidable, alumuni anoditzat, pintura, peces industrials de ferro i formigó armat inaugurat el 1991 per commemorar els cent anys de l'Exposició Universal de 1888-1891. Al costat d'un gran engranatge, que procedeix del port de Màlaga, s'alça un gran relleu, obra del pintor Antoni Clavé.

Molts dels pabellons que havien de ser permanents van anar desapareixent al llarg dels anys com el Palau de Belles Arts, el Pabelló Administratiu... així com l'Hotel Internacional, de Lluis Domènech i Montaner, que es va construir en el temps record de 53 dies. Així mateix, aquest esdeveniment va impulsar la construcció o finalització d'altres obres en diferentes parts de la ciutat, com el Monument a Colom, el Moll de la Fusta, el Mercat del Born...