Pàgines

Hostalric

(01/05/2009) A la vora esquerra del riu Tordera, en plena comarca de La Selva i flanquejades per les serralades del Montseny i el Montnegre, es troba el petit poble d'Hostalric, amb un llegat arquitectònic que data de l'època medieval. S'arriba fàcilment per una sortida de l'autopista AP-7, o com en el nostre cas, agafant un tren des de Barcelona, arribant-hi en una hora.

Una mica d'història

Situada estratègicament (antigament hi va passar una bifuració interior de la Via Augusta romana), Hostalric ha sigut al llarg del temps una de les principals vies de comunicació entre Barcelona i Girona i França... Una primera referència històrica i documental de la vila es quan Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, va jurar fidelitat a Ramon Berenguer III de Barcelona. Amb el temps, la família Cabrera convertí la vila en la seu administrativa del seu comtat, conformant amb el proper castell de Montsoriu, en una de les principals places fortes, fins a l'extinció de la senyoria l'any 1836. El vescomtat ocupava el que avui en dia conformen les comarques de La Selva, Maresme, Vallès Oriental, Garrotxa i Osona.

Aquesta ubicació ha fet que la vila estigués sempre implicada en diferents enfrontaments bèl·lics: revoltes feudals, ocupacions franceses, Guerra Civil... Després de la Guerra de Successió, una vegada la vila va ser conquerida per les tropes del rei Felip V, aquest va ordenar la construcció de l'actual fortalesa, sobre l'antic castell que van inutilitzar els francesos uns anys abans, i reconstrucció de les muralles.

Un passeig pel nucli antic

Baixem a l'estació de tren i a l'altre cantó de la via, es veu una gran casa de tres plantes, el mas Ciurana. De planta quadrada, va ser constuïda a principis del segle XX sobre un antic mas. Arribem a l'avinguda de Coronel Estrada, i tirem cap l'esquerra, on en pocs metres, es comença a veure el recinte murallat, del qual es conserven uns 600 metres i deu torres cilíndriques. La muralla alta i acabada amb merlets quadrats, té al darrera el camí de ronda que comunicava les torres.


Arribem a la Plaça dels Bous, un magnífic mirador sobre la vall del Tordera i de la fortalesa. Aqui hi havia el portal de Girona, i on s'acabava el recinte emmurallat i, antigament, el nucli urbà. El nom de la plaça ve donat per les diverses fires de bestiar que s'hi celebraven al llarg de l'any, i que es van interrompre el 1936.


Agafant el carrer de Ravalet, trobem l'antic Convent de Mínims (1610), un edifici de tres plantes que s'articula al voltant del claustre, quadrat i amb arcades més petites al primer pis. Va funcionar fins l'exclaustració de 1835, i des del 1924 es va habilitar com a Ajuntament. L’arquitecte modernista Bonaventura Conill va ser l’encarregat de dissenyar la reforma de la façana principal, adornada amb una galeria i amb arcs i columnes de rajol vermell. També podem trobar l'oficina del turisme. Situada en un dels angles del claustre del convent, hi ha la Torre del Convent.



Davant mateix, es troba la Torre dels Frares, que fa uns 33 metres d'alçada i està organitzada internament en tres plantes. Es més antiga que les de la resta del recinte emmurallat, i formava part d'un baluard de predefensa independent. Rep el seu nom del convent que hi ha al seu davant. A l'interior de la torre, es pot veure una exposició de l'Hostalric medieval, del vescomtat de Cabrera i de la Guerra del Francès, i per un ascensor permet pujar al mirador de dalt.

Tornem cap a la plaça dels Bous, i tirem pel carrer Major, on hi ha nombroses cases construïdes a finals dels segle XIX i principis del XX. A mig del carrer, una baixada et du al Portal de les Hortes. Es l'únic dels quatre portals que es conserva tal com era originalment. Connecta amb el camí dels Ollers, que voreja la muralla fins arribar a la plaça dels Bous i continua fins a la Torre dels Frares. També connecta amb el camí que baixa a les hortes, al molí i al riu Tordera.

Des de la Plaça de la Vila, pujem pel carrer Mare de Déu dels Socors, antigament anomenant de les Ànimes. Es diu així perquè era el camí que recorrien els seguicis mortuoris per anar cap a l'església i el cementiri. S'emplaçen algunes antigues cases pairals, on destaca Can Fortuny, casa particular construït al segle XVII, amb portal de mig punt amb grans dovelles i finestres quadrangulars amb llinda monolítica en el primer i segon pis.

Al capdamunt, l'església de Santa Maria, just als peus del castell. Es té constància de l'existència de la mateixa el 1280. L’edifici actual, que guarda l’estructura dels temples gòtics catalans, es va construir pels voltants del segle XV. De planta rectangular, capelles laterals i volta de creueria. El campanar és quadrat i en l’última restauració, realitzada fa molt pocs anys, es va repicar la façana, que té elements barrocs i és tota de pedra, i es va arrebossar la part superior del campanar.

Pujem pel camí del castell, que comunicava la vila emmurallada amb el castell, des de l'Edat Mitjana, i que era l'accés principal.



L'actual fortalesa substitueix a l'antic castell medieval que la vila tenia, sent la primera referència documental datada de l'any 1106. Després de molts fets diferents, entre el 1719 i 1754, es concep aquesta fortalesa militar. S'atribueix el projecte a Jorge Próspero de Verboom i de Wolf, autor de la Ciutadella de Barcelona i de la Fortificació de la Seu Vella de Lleida. Es pot passejar pel seu voltant, admirant els fossars, el camí de ronda, el pati d'armes, el cos de guàrdia...












Dins del recinte principal, es troba el restaurant La Fortalesa.









Baixem pel camí que prèviament haviem agafat, i excavat directament sobre la roca, es troba la Cova del Relliguer, on es suposa que era el lloc de reunió de les famílies jueves. Ben aprop, diferents quilòmetres de xarxes de mines i subterranis molt antigues.


Passem pel Portal de Barcelona, una de les quatre entrades de la vila. Pel seu costat passava l'antic camí reial. L'arcada original va desapareixer a principis del segle XX i va ser reconstruïda l'any 1969 agafant com a model el Portal de les Hortes. Per sobre, passa el camí de ronda restaurat.


Des d'aqui, comença la part emmurallada, que com s'ha comentat abans, es conserven uns 600 metres, bàsicament els trams nord i oest. En aquest troç de muralla, es conserven vuit torres, els noms dels quals són, seguint l'ordre de dalt a abaix: Portal de Barcelona, Ararà, Tuies Negra, Caís, Baylina, Arenas, Cabrera i la de la Plaça dels Bous.



La Torre d'Ararà, amb un mirador situat a 22 metres d'alçada, és una de les més ben conservades i està coronada per un joc de merlets originals. Fins el 1933 va tenir un cos d’obra afegit al damunt, a l’interior del qual s’hi ubicava la presó. Considerada com la torre més noble de tot el recinte, inicialment va servir de vigilància i defensa. El 1809, en plena invasió napoleònica, s’hi va atrinxerar mossèn Pere Xifre, que defensava el poble de l’atac de les tropes franceses.




Més informació de la comarca, per a poder veure més coses al voltant d'Hostalric, ho podeu trobar en l'entrada de Girona: comarca de La Selva (I).

Ver mapa más grande

3 comentaris:

  1. Ostres, mai no he estat a Hostalric ni n'havia sentit parlar gaire. Però veig que és interessantíssim. M'agrada que em facis descobrir pobles i les seves històries del nostre país!!!

    ResponElimina
  2. Doncs per passar migdia allà, com vaig fer, s'està molt bé...

    ResponElimina
  3. Girona é absolutamente fantástica.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.