Castells de l'Urgell

(07/09/2009) Al costat de Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, es troba la vila de Verdú, que disposa d'uns 1000 habitants. La seva història es remonta a molts temps enrera. Conquerida l'any 1055-56 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, la donà a Arnau Company i la seva família. El 1184 li es otorgada la carta de població, per Berenguera d'Anglesola, qui va cedir alhora els terrenys per construir les cases amb la condició que els habitants han de bastir les muralles, les torres i els portals. L'any 1227, la vila passa a Poblet, quan Guillem III de Cervera el va empenyorar per una croada a Terra Santa. Fins a la desamortització de Mendizabal, el 1835, els abats del monestir van regir els destins de la vila.

Al centre del poble es pot visitar el Museu de Joguets i Autòmats, en l'antigua Col·lectoria del monestir de Poblet, una casa del segle XVII, que allotja la col·lecció de Manel Mayoral, on destaquen objectes de futbol, joguets de llauna, atraccions de fira, entre els centenars de peces que es pot trobar.

El castell es troba tot envoltat de cases, que van començar a aixecar els carrers i places que formen ara la vila de Verdú, tal com s'ha comentat abans. Amb el traspàs de propietari a Poblet, l'antigua fortalesa es va convertir en residència palau, amb diverses sales (La Inferior, la Intermitja, destinada a magatzem i estables, la Sala Noble...). Destaca per sobre de les cases, la torre circular, d'uns 22m d'alçada situada al mig del pati.













Al costat, en la plaça Bisbe Comelles, es troba l'església parroquial de Santa Maria (segle XIII). Originalment d'una sola nau, amb l'ampliació de la població, va acabar sent un edifici amb tres naus, cobertes la central, amb una volta de canó lleugerament apuntada i les dues laterals amb volta de creueria.




A l'encreuament dels camins vells de Bellpuig i Anglesola, hi ha l'ermita de Sant Miquel (segle XIV). Segons la tradició, va ser erigida per un exvot de la família dels Cervera, per agrair l'ajut de l'aparició de Sant Miquel, que donà la conquesta de Cervera als sarraïns.


Ben aprop, trobem Ciutadilla, on al capdamunt d'un turonet es troba el seu castell, actualment en procés de rehabilitació, doncs es troba en estat semiruinós. Es té constància del castell, al segle XI, amb una referència de les muralles del mateix, en una sentència arbitral. Amb el castell de Verdú, formava part de la frontera que vigilava la darrera plaça musulmana de la zona, situada a la ciutat de Lleida. Gairebé sempre ha format part de la família dels Guimerà. A finals del segle XVI, Gispert de Guimerà va convertir l'antigua fortalesa medieval en un palau renaixentista, sent la part més signifitiva i la més remarcable del conjunt actual, la seva torre de l'homenatge.













Sortint del poble, i anant cap a Guimerà, trobem a la dreta de la carretera, les restes d'una església gòtica amb grans finestrals, que formava part del Monestir de Vallsanta, que es va començar a edificar l'any 1235. amb l'assentament de la comunitat de monges cistercenques de la Bovera (avui en dia, un santuari), també proper. Finalment, l'any 1589, les poques monges que hi havien, varen marxar.




L'atractiu de Guimerà és el nucli medieval de la població, un laberint de carrers que van pujant cap a l'església de Santa Maria o cap a la Torre, creant un original joc de formes arquitectòniques, amb arcades, porxos, cobertes, escales...




Al capdamunt del tot es troba el castell (segle XI), arran del procés de reconquesta i repoblació. Posteriorment es va anar ampliant, i amb el temps es convertí en un palau residencial. L'element més destacable que queda és la seva Torre de guaita, un edifici fortificat destinat a la vigilància i salvaguarda de la vall del Corb, que formava part d'una xarxa defensiva que es comunicava visualment amb altres torres de la zona.



Envoltant tota la vila, i les seves antigues muralles, hi ha una sèrie de portals. El Portal de l'església és un d'ells i era l'entrada que comunicava el castell amb les parets del campanar de l'església. També es conegut pel nom dels
Senyors d'Evol, per l'escut de la família que es pot veure al damunt de l'arc.


L'església de Santa Maria (segle XIV) va construir-se a iniciativa de Guerau Alemany de Cervelló i la seva muller. Amb una planta en forma de creu llatina, la nau central té tres trams amb voltes de creu i acaba en un absis pentagonal decorat amb un retaule d'alebastre de Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí. El campanar és de base quadrada amb una coberta de terrat i adossat a la part esquerra de la façana, la qual té una portada amb motllures gòtiques, dins d'un esquema de quatre arquivoltes amb arcs apuntats.

La porta d'entrada està edificada amb una sèrie d'arcs reentrants, assentats damunt d'altres pilastres, amb capitells ricament treballats amb escuts heràldics i mascarons, entrelligats per fulles i branques d'heura. Sobre la porta, podem veure un finestral de tipus ogival.













Davant, en la plaça de l'esgésia, podem veure una sèrie d'arcades per aguantar la rampa de la plaça cap al portal d'Evol. En una d'elles, s'aixopluga un sarcòfag d'estil gòtic, amb l'àliga dels Aguiló, envoltada per escuts amb les torres dels Bellpuig.













A partir d'aqui, es començar a passejar pels seus carrers, i trobar-se amb la seva Plaça Major, la capella de Sant Esteve... i el Museu de Guimerà, on entre altres coses hi ha un monogràfic sobre els monestirs del Cister a l'Urgell.

Seguint la carretera, i ja en la comarca de la Conca de Barberà, trobem Vallfogona de Riucorb, que disposa d'un ampli balneari, a 1,5km, fondat a inicis del segle XX, per aprofitar les aigües mineromedicinals. El personatge històric i més important de la població és Francesc Garcia i Torres, conegut com el rector de Vallfogona, autor d'una àmplia obra poètica conservada només en part de comèdies.