El monestir de Poblet (I)

HISTORIA DEL MONESTIR

El reial monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat entre les poblacions de Vimbodí i Poblet, municipi al qual pertany, i l'Espluga de Francolí, en la comarca de la Conca de Barberà. Enmig d'un paratge de gran bellesa natural com és el bosc de Poblet, el monestir constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa. Declarat per la UNESCO "Patrimoni de la Humanitat", és el panteó reial dels reis de la Corona catalanoaragonesa, que manà construir, en l'any 1340, el rei Pere el Cerimoniós.

La seva història es remunta al 1151, quan el comte Ramon Berenguer IV donà a l'abadia de Fontfroide (prop de Narbona, i de la qual ja vam parlar en ruta dels castells càtars) unes terres de la comarca per fundar-hi un monestir cistercenc. La primera comunitat plenament constituïda, dirigida per l'abat Guerau, consta del 1153. La comunitat, protegida pels reis i les més importants cases nobles del país, tingué una vida molt pròspera durant els segles XII a XVIII, amb possessions territorials i dependències que s'extengueren per tota la Corona catalanoaragonesa.

A partir del segle XVIII, la comunitat caigué en una progressiva decadència que culminà amb l'exclaustració de 1835. En aquell moment habitaven el cenobi més de 70 monjos. L'abandonament forçat del monestir provocà un saqueig i una destrucció que es perllongarà fins al 1930, quan s'iniciaren les obres de restauració del conjunt mercès a l'activitat de mecenatge exercida a partir del Patronat de Poblet. El 1940 retornaren el monjos cistercencs i el 1945 es creà la Germandat de Poblet.

EL CONJUNT MONASTIC

El monestir està dividit en 3 recintes. Al primer recinte i accés al recinte enmurallat de Poblet, s'entra per la Porta de Prades. Aqui hi havia les dependències dels traballadors del monestir; fusters, mossos, ferrers... Encara es conserva la casa del monjo porter. Al final de la plaça, hi ha la capella de Sant Jordi, construïda per ordres d'Alfons V el Magnànim, en acció de gràcies per la victòria obtinguda en la conquesta de Nàpols, l'any 1442.

Al segon recinte, s'accedeix per la Porta Daurada, on es tenia la cerimònia de benvinguda dels reis que visitaven Poblet. Aqui trobem la botiga de records i el lloc on comprar les entrades per a la visita a l'interior del monestir.

Traspassem la porta i s'arriba a la plaça Major. En línia recta i al fons, hi ha la porta barroca del segle XVII d'accés a l'església del monestir, i oberta entre les muralles del tercer recinte. Al costat de la porta hi ha les estàtues de Sant Benet i Sant Bernat, més la imatge de la Verge. Al mig de la plaça, hi ha la gran creu de pedra de l'abat Guimerà del segle XVI, sobre un podi de quatre escales.

Al voltant de la plaça es troben la capella de Santa Catalina, els Palaus modern i antic abacials, i la Hostatgeria.

A uns metres de la porta de l'església, hi ha la Porta Reial, accés del tercer recinte i inici de la visita guiada. Rodejada per una muralla, per ordres de Pere III com a protecció, després d'haver-se erigit l'església en un espai pel panteó reial. Amb un perímetre de 608m per 11 d'alt i 2 de groixor, està defensada per 12 torres de planta poligonal, dos de les quals, són les que franquejen la Porta.


** Més informació de Poblet en:
El monestir de Poblet (II)