Pàgines

Costa Rica (IV): Arenal

(22/06) Gran part del dia el dediquem al trasl•lat cap a la zona del volcà Arenal. Fem una aturada per dinar a mig camí, i canviem de vehicle, arribant a mitja tarda al nostre hotel: l'Arenal Manoa. Tota la zona està plena d’hotels i spas que et permeten relaxar-te i disfrutar de les seves aigües termals. L’hotel que ens ha tocat és immillorable amb habitacions àmplies, una terrasseta amb vistes al volcà... Només arribar a l’habitació, ja sentim un soroll corresponent a una de les erupcions regulars del volcà.







De Pan de Azúcar a poderoso volcán: una catástrofe natural que llevó a La Fortuna a convertirse en lo que es hoy, un destino turístico obligatorio


L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà.

Des de l’arribada dels espanyols, l’erupció més gran va ser el 29 de juliol de 1968. Fins llavors, es va considerar que el volcà no estava actiu, i que es trobava adormit ja feia un munt d’anys. Inclús es va dir que no era pas un volcà, sino una simple montanya, conegut com a Cerro Arenal o Pan de Azucar.

Durant aquest període, es van obrir tres cràters cap al flanc oest. El cràter A, als 1000m, va provocar l’explosió que va tindre com a resultat la mort de diversa gent, així com la desaparició dels poblats de Pueblo Nuevo i Tabacón. Des del setembre del mateix any, es va començar a emetre colades de lava des d’aquest cràter fins el 1973, quan migra l’activitat cap al cràter C, a uns 1450m, que es manté actiu fins a dia d’avui. Degut a la gran acumulació de materials, la seva alçada s'ha incrementat i actualment dos cons, comparteixen el mateix cràter.

Donem una volta pel restaurant, on un còctel de benvinguda ens espera, i podem seguir gaudint de les vistes del volcà. Tornem cap a recepció, per a veure que podem fer durant l’endemà, on tenim tot el dia lliure. Allà, ens trobem amb un parell de matrimonis, que havíem coincidit a Tortuguero, i ens animen per acompanyar-los a fer la visita nocturna als voltants del volcà, per a veure com la lava vermella rellisca sobre un dels costats del volcà.

Per 10$, ens venen a buscar, ens porten dins dels límits del parc, on des d’una mena d’observatori sobre un pont, podem veure l’espectacle, durant una hora, i després et tornen a l’hotel. La nit es adient per a l’observació, ja que no hi ha núvols sobre la cima, però falta que acompanyi les erupcions, i encara que aconseguim veure algo, no ha sigut la millor nit per a veure-ho.

Com el conductor, és el mateix que havien tingut el grup amb el qual anem durant aquell dia durant el seu passeig d’aquell dia, després de l’observació, ens baixa al poble de La Fortuna de San Carlos, on fem una cervesa, abans de retornar-nos a l’hotel. Sopem en el mateix hotel, i encara tenim una estona per a gaudir de la piscina d’aigua calenta que hi ha en l’hotel, en plena nit.



(23/06) A l’endemà, després d’esmorzar, i seguint les recomanacions del que havien fet el dia anterior, els dos matrimonis, lloguem un conductor, des del mateix hotel per tal que ens porti a alguns llocs del voltant (110$, tres persones).

El primer lloc on anirem és el Parc Nacional Volcán Arenal, creat el 1991. Té una extensió d’unes 5200ha, i prèvia entrada de 10$, pots endinsar-te per un dels seus camins.




Agafem la sendera Coladas, de 2km, un camí senzill de fer, plà i amb material arenís, producte de les erupcions del volcà des de 1968, i amb una vegetació molt variada. Arribem al final del camí, on podem veure les restes de magma del volcà, emessa en 1992, i on veiem el Llac Arenal i el Cerro Chato.








Després, enlloc de retornar pel mateix camí, agafem la sendera El Ceibo, d'uns 1,8km, que ens endinsa en un bosc secundari, i poder gaudir una mica de la seva flora i fauna. Dins d'aquest bosc tropical, es troba el Ceiba pentandra, un arbre centenari de 50m d'alçada.



Retornem al lloc, on ens espera el vehicle, i ens arribem al llac Arenal, on els companys fan kayak pel llac (25$). Aquest embassament va ser format després de la construcció d'una represa, en 1979, aprofitant l'existència d'un petit llac del mateix nom. Es el llac artificial més gran de Centreamèrica, amb una extensió de 85,5km2. Està considerat entre els cinc millors llocs del món per a la pràctica del windsurf, encara que nosaltres no vam veure a ningú fent-ho. El llac també es un punt clau del projecte de generació d'energia elèctrica en Costa Rica (un 40% del que es consumeix en tot el pais), i abasteix d'aigua potable a comunitats del voltant.


Després, anem cap a la Catarata de la Fortuna, una caiguda d’aigua d'una alçada de 70 metres que es troba després d'una caminata enmig d'un bosc plujós. Aquest salt es produït per les aigues del riu Fortuna i afluents ubicats en les montanyes de la zona. El recorregut, ens fa baixar, per un camí ple d’escales fins al fons d'un canó, en el qual podem veure grans arbres enmig d'una exhuberant vegetació que rodeja a la catarata. Finalment arribem, on podem gaudir de les seves aigües fresques i donar-nos un bany.





Aprop de la catarata, es troba un jaciment de grans pedres volcàniques on poder seure, relaxar-se i disfrutar de l'entorn. Aquestes pedres van sorgir d'antics volcans, on per l'erossió de milers d'anys va provocar canvis de relleu tant abruptes, que va donar lloc a la formació d'aquest lloc.











Per últim, fem una aturada en La Fortuna de San Carlos, on ens acomiadem del conductor, i dinem en un dels llocs recomanats, i ens atipem amb un bon tiberi, en La Choza del laurel, per seguidament donar un tomb per aquest petit poble.

L'origen del poble es remunta al 1930, quan arribà per aquestes terres el nicarauenc Marcial Jarquín. Després varen arribar més gent aqui, per la qualitat de la terra. L'erupció del 1968 del volcà, fa que les terres perdin valor i la gent se'n vol anar del lloc, però la espectacularitat de les erupcions contínies començen a atreure turistes, i amb l'asfaltat de la carretera, per allà el 1982, fa que aquesta comunitat començi a experimentat una transformació passant de l'activitat agrícola al turisme.

Després, agafem un taxi (8$) que ens porta a l'hotel, on passem la resta de la tarda a la piscina, i gaudir de les últimes hores per aquesta zona...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.